L'Estat registra 1.229 nous contagis i l'edat mitjana d'infectats al juliol és inferior als 40 anys

Fernando Simón informa de 483 brots actius, amb 5.700 casos associats

Continuen augmentant els contagis arreu de l'Estat: 1.229 les últimes 24 hores, una xifra per sobre dels 1.153 que es van reportar aquest dimecres. Són xifres semblants a les de fa alguns mesos, tot i que el nivell d'hospitalitzacions i de víctimes mortals no és ni de bon tros el dels pitjors moments de la pandèmia: hi ha hagut deu defuncions els últims set dies. L'edat mitjana dels afectats ha baixat fins als 36-38 anys les últimes tres setmanes i, en aquest sentit, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha destacat que la letalitat durant les dues primeres setmanes de juliol ha sigut del 0,6 i del 0,4%. Amb tot, ha advertit que hi ha "quadres greus", també en persones joves, motiu pel qual ha demanat prudència a la població. 

La diferència entre la situació actual i la dels mesos de març i abril és que aleshores es detectaven sobre el 10% dels casos i ara entre el 60% i el 70%, ha explicat, gràcies a l'esforç en la detecció i que aquesta sigui precoç. "Els brots afavoreixen els cribatges al seu voltant i, per tant, trobar els contactes", ha dit Simón per explicar perquè s'està aconseguint un diagnòstic ràpid. De mitjana, de cada cas positiu es localitzen quatre contactes estrets que també estan contagiats. Un factor important també és que el 70% dels positius són asimptomàtics, que són menys contagiosos, cosa que afavoreix a l'hora de reduir la transmissió i, sobretot, no desenvolupar casos greus. També hi ajuda el temps que passa entre l'inici dels símptomes i la detecció: 24-48 hores. 

Simón ha actualitzat el nombre de rebrots a l'Estat i n'ha xifrat 483, amb 5.700 casos associats. El 75% tenen menys de deu casos associats i, sobretot, són els que es produeixen en entorns familiars. Concretament, n'hi ha 90, amb 700 casos associats. En canvi, els que s'han produït en locals d'oci són 30, que representen 1.100 positius. "Els brots que no són familiars són més difícils de rastrejar i és més difícil identificar els contactes i la mobilitat de les persones", ha advertit l'epidemiòleg. Amb aquestes dades, Simón ha explicat que no s'està en un escenari de segona onada perquè no hi ha una transmissió comunitària àmplia, sinó que les zones que es poden considerar descontrolades se circumscriuen a parts de Catalunya i l'Aragó. "Si la transmissió comença a superar nivells que no permetin un control i no puguem identificar els brots ni el seu origen, començaríem a pensar en una segona onada", ha afegit. 

Relacionar-se de manera "diferent"

Aquest dijous el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha tornat a comparèixer a la comissió del Congrés, quaranta dies després de l'última ocasió. Ha fet una crida a la població perquè sigui conscient que les relacions socials han de ser "diferents" de les que eren habituals fins ara, i que cal complir les tres recomanacions sanitàries: higiene regular de mans, ús de mascareta i distància interpersonal. A més, ha demanat a la ciutadania que redueixi el nombre de contactes, encara que durant l'estiu és freqüent que els grups vagin variant. "Hi ha persones a qui la infecció no afecta de manera greu, però sí als convivents, els que són al carrer o en un bar", ha subratllat.

Illa no ha fet autocrítica sobre la gestió del covid-19 i s'ha limitat a repassar les mesures que s'han pres les últimes setmanes des que es va aixecar l'estat d'alarma, el 21 de juny. Tal com ja va fer en roda de premsa des de la Moncloa dimarts, ha considerat que les mesures que estan adoptant les comunitats autònomes són les "adequades", sense especificar la seva consideració sobre la flexibilització de restriccions a l'àrea metropolitana de Barcelona i el Segrià. A Catalunya i l'Aragó, ha recordat Illa, és on es focalitzen més del 60% dels repunts de covid-19, motiu pel qual ha afirmat que en termes generals la situació a l'Estat està controlada. Per això, ha reiterat que no era el moment de tornar a aplicar l'estat d'alarma perquè, segons el seu criteri, les comunitats tenen prou instruments per abordar els rebrots.

A més, ha comparat la situació espanyola amb la d'altres països europeus, on també estan augmentant els contagis i en circumstàncies equiparables, com els entorns laborals, familiars i locals d'oci. "Sortim de la tempesta però no hem aconseguit arribar a port segur", ha afirmat Illa, que ha explicat que aquesta frase li va dir el seu homòleg italià en una conversa recent, en què van comparar els escenaris espanyol i italià.

Illa deixa clar que el grup d'experts que decidia la desescalada era el CCAES

Salvador Illa ha confirmat que no hi havia un comitè d'experts aliè a l'administració pública que decidia el canvi de fases de la desescalada durant el segon tram de l'estat d'alarma. Una comunicació de la direcció general de Salut Pública al Defensor del Poble que s'ha fet pública dimecres apuntava en aquesta direcció i semblava contradir algunes manifestacions del director tècnic de Sanitat, Fernando Simón, que el mes de maig es va negar a donar els noms d'aquest suposat grup d'experts. Illa ha especificat que aquests experts són els tècnics del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES). Per tant, funcionaris del ministeri experts en salut pública i epidemiologia. Fonts de Sanitat han afegit, amb tot, que aquest equip "es va reforçar amb persones d'aquest mateix perfil".