Societat 11/02/2018

Declaren les primeres víctimes de l’1-O a Girona

Maria Garcia
2 min
Una imatge de les càrregues policials a Sant Julià de Ramis durant el referèndum de l’1-O.

GironaLa querella que agrupa més de 200 víctimes de les càrregues policials de l’1-O a Girona continua endavant. Després que tots els afectats hagin passat el reconeixement dels metges forenses, avui començaran a declarar davant la jutge sis de les persones que van rebre cops de porra al Centre Cívic Ernest Lluch de Girona. Les declaracions, que comencen avui i s’allargaran fins a mitjans d'abril, recolliran el testimoni de més de 200 ferits per l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en diferents col·legis electorals de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva durant el dia del referèndum.

Sis de les persones que declaren avui -tres de les quals tenen més de 60 anys- van rebre els cops de porra a les portes del Centre Cívic Ernest Lluch quan, a les 9 del matí, van arribar 55 agents de la Policia Nacional repartits en 12 furgonetes i, “sense previ avís ni explicació, van començar a fer fora les més de 200 persones concentrades a cops de porra, cops de puny, arrossegant-les per terra i a algunes, fins i tot, els van clavar cops amb la culata de les escopetes”, segons explica a l’ARA un dels advocats voluntaris, Albert Toy, a partir de les informacions que ha recollit de les víctimes, dels vídeos i de l’acta que en van aixecar els Mossos d’Esquadra. De fet, el metge forense va reconèixer les contusions d’aquestes sis víctimes, “dues de les quals van rebre un cop de porra a l’ull, una altra va rebre un cop de porra al cap i a una altra, de més de 60 anys, la van agafar diversos agents i la van enganxar a terra”, segons detalla Toy, que també lamenta que “tota la càrrega policial va servir per endur-se dues urnes de plàstic buides”. Pel que fa a la identificació dels agents i comandaments responsables de les càrregues policials de l’1-O, els advocats voluntaris -agrupats en el col·lectiu Dret a Defensa de Girona- critiquen les “reticències” del ministeri de l’Interior a facilitar-los el nom de tots els implicats i, de moment, només els han comunicat la identitat d’alguns responsables dels operatius i la seva procedència. Per exemple, en el cas de l’Ernest Lluch saben que els agents implicats són membres de la policia judicial de València, però només en tenen identificats dotze.

Les declaracions es faran al jutjat número 2 de Girona -que és el que porta el cas- i han avisat els advocats que hi assistirà la fiscalia, cosa que els ha despertat alguns recels. “En un cas important, seria normal que hi assistís la fiscalia per presentar acusació, però amb les declaracions que ha fet el fiscal en cap fins ara no creiem que sigui aquesta la intenció”, admet un altre dels advocats voluntaris, Albert Carreras, que tem que hi assisteixi “per demanar que s’arxivi la causa o, fins i tot, per incriminar d’algun delicte les persones que estaven concentrades als col·legis electorals”. Tot i això, els advocats insisteixen en la importància de presentar una denúncia i d’arribar fins al final. “Si no hi ha denúncies donem arguments als que pensen que el nombre de ferits és exagerat o inventat”, subratlla Carreras.

stats