MEDI AMBIENT

Del ‘superporc’ al julivert gegant: l’avanç de les espècies invasores

La majoria dels exemplars que amenacen l’ecosistema català han sigut introduïts pels ciutadans

Ho pot semblar, però el Superporc, el Julivert Gegant i el Plomall de la Pampa no són els personatges de cap còmic de ciència-ficció. Sí que tenen superpoders: el primer té unes altes capacitats reproductives, el segon et crema la pell si el toques i el tercer pot arribar a suportar temperatures extremes. Però cap d’ells prové del món de la fantasia. Al contrari, viuen entre nosaltres des de fa temps: són tres de les gairebé 200 espècies que estan catalogades com a invasores a Catalunya i que tenen en alerta tot el territori per la seva perillositat.

L’amenaça d’aquests animals i plantes -també hi ha algun fong i altres organismes- que arriben per error i desenvolupen el que s’anomena un “caràcter invasor” té contra les cordes tots els països del món. Ara bé, hi ha territoris que són més propensos a la proliferació d’aquestes espècies invasores per les seves condicions climàtiques i geogràfiques. I aquest és el cas de Catalunya, on s’està veient com les espècies invasores alteren el medi ambient, desplacen les espècies autòctones -en alguns casos fins a l’extinció- i provoquen també problemes de salut a la ciutadania i grans pèrdues econòmiques.

Entre les espècies que preocupen sobretot pel seu impacte en l’ecosistema hi ha el cas del mal anomenat superporc, un mamífer híbrid que neix quan procreen un porc vietnamita -que ja és una espècie invasora- i un porc senglar, i que té més cadells que el porc senglar i també és més domesticable, segons han explicat alguns experts consultats per l’ARA. A la llista, però, també hi ha espècies invasores que afecten la salut de les persones, com ara el julivert gegant -el nom comú de la pampa del Caucas-, que és tòxic i només amb el contacte pot causar lesions greus, i també el mosquit tigre, que, més enllà de provocar picades més doloroses, també pot ser portador de virus com el del dengue o el del Zika, que poden ser mortals. El podi de les afectacions que causen les espècies invasores el completen les pèrdues econòmiques que generen animals com el cargol poma, que devora els brots tendres de les plantacions d’arròs, o el musclo zebra, que tapona les canonades fins a l’obturació.

La mala notícia sobre l’avanç imparable de les espècies invasores és que, segons les entitats ecologistes, els governs han pres consciència “tard” d’aquest fenomen que no s’ha pres “seriosament” fins “fa poc”, i que, encara que ara s’inverteixin esforços per contenir-les, mentre visquem en un món globalitzat, les llistes d’aquestes espècies catalogades cada vegada s’allargaran més -segons l’ONU, de fet, les espècies invasores són ja la segona causa de pèrdua de biodiversitat al món.

Més enllà de larves a les sabates

La bona notícia, però, és que la introducció d’alguns d’aquests exemplars es pot evitar perquè la faciliten els humans i, en molts casos, de manera “involuntària” i “absolutament corregible”, recorden des del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat. L’organisme trasllada l’alerta, en primer lloc, a les famílies que deixen anar espècies que ja no es poden o es volen mantenir. Així, de fet, va començar la invasió de les tortugues de Florida, que després que es posessin de moda molts propietaris van abandonar en llacs pensant que els donarien una vida millor. El mateix va passar amb els porcs vietnamites, que van ser declarats espècie invasora fa pocs mesos. Però també hi ha altres vies d’introducció, com la del silur, que va arribar als rius catalans perquè els pescadors el volien per pescar-lo de manera recreativa. “Ara mateix, a les aigües dels nostres rius, hi ha més peixos de fora que autòctons”, lamenta l’expert Sisco Mañas, del Servei de Flora i Fauna.

L’arribada involuntària d’espècies invasores també afecta, però, el món de les plantes: “Imagina’t que tens un aquari amb plantes exòtiques que no estaven prohibides quan les vas comprar, però un dia te’n desfàs i llences al desguàs les algues que hi ha”, exposa Mañas, que també assenyala els gardens i els jardiners com a actors clau per frenar l’arribada d’espècies invasores. Menciona el cas del plomall de la pampa, que va arribar possiblement perquè és molt valorat en el camp de la jardineria i va estendre’s de manera ferotge per la seva capacitat de resistència. Mañas anima tothom a gravar-se la màxima “No s’ha de deixar anar mai un ésser viu en un ecosistema que no és el seu”. Abans cal preguntar a les autoritats o traslladar la consulta a especiesinvasores.tes@gencat.cat. “La lluita contra les espècies invasores és cosa de tothom”, sentencia l’expert.

Falten recursos

Les entitats ecologistes, però, també responsabilitzen les administracions de no fer prou per controlar -que no extingir, un escenari pràcticament impossible- les poblacions d’espècies invasores. Aquest és el cas d’Ecologistes en Acció, que critica que la Generalitat no hagi posat ja fre a la comercialització d’espècies exòtiques i també a la baixa quantitat d’inspeccions que consideren que es fan en botigues i jardineries. “S’ha d’actuar més i de manera més àgil, sobretot perquè els primers moments són crucials per aturar l’avanç de les invasores”, assegura el biòleg i activista Jaume Grau.

Pel que fa a les arribades relacionades amb el comerç internacional, l’entitat també denuncia el control “superficial” de l’Estat, que és qui té la competència de les duanes i “no està fent prou esforços”. “Els mostrejos de contenidors, per exemple, són molt aleatoris”.