Demanen sis anys de presó per a l'exalcalde i l'extinent d'alcalde de Sitges per un abocador il·legal i contaminant

BarcelonaL'abocador va funcionar des de l'any 1973 fins al 2001 sense llicència municipal i incomplint totes les normatives mediambientals. A més, va ser denunciat diverses vegades pels Agents Rurals. L'Audiència de Barcelona té previst jutjar a partir d'aquest dijous Junyent i Marcé, a qui la fiscalia acusa d'un delicte contra el medi ambient.

A més de la presó, els demana 72.000 euros de multa a cadascun i una fiança de 300.506 euros entre tots dos per pagar la retirada immediata dels residus.

En les seves qualificacions provisionals l'exfiscal de Medi Ambient de Barcelona, José Joaquín Pérez de Gregorio, diu que l'abocador es va crear "de forma absolutament il·legal", sense complir la normativa d'activitats insalubres ni la de prevenció d'incendis forestals i sense llicència municipal. A més, no tenia cap mesura de seguretat per evitar la contaminació.

L'any 1993 l'Ajuntament va contractar una empresa per a la recollida d'escombraries del municipi i l'any 1995 Junyent i Marcé van ser elegits alcalde i tinent d'alcalde per CiU i Nou Horitzó, respectivament.

L'acusació de la fiscalia se circumscriu als anys 1999-2002, quan l'abocador seguia sent il·legal i no tenia l'autorització administrativa de la Junta de Residus de la Generalitat, ni cap control de seguretat o mediambiental. Entre els anys 1989 i 1992 els Agents Rurals van denunciar 21 cops l'abocador per abocaments il·legals, provocació d'incendis forestals i falta de mesures de seguretat i prevenció.

En lloc de tancar immediatament l'abocador, el 1996 els acusats, sabent la situació il·legal de la instal·lació, segons la fiscalia, van prorrogar el contracte d'escombraries per abocar-les a Coll de la Fita. El 17 de febrer del 1997 l'alcalde Junyent va firmar un conveni amb la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes per tancar l'abocador l'endemà i es va comprometre a restaurar el paratge. Però en lloc d'això, va prorrogar el contracte de funcionament fins al 2006.

La Guàrdia Forestal de la Diputació va denunciar els dos acusats al desembre del 1998 i al març del 1999. Poc després, la Diputació va reclamar a Junyent que tanqués l'abocador, però l'alcalde no li va fer cas, i els Agents Rurals també el van denunciar. El departament d'Agricultura va obrir un expedient sancionador, al qual els acusats van respondre dient "falsament", segons el fiscal, que l'abocador ja estava en "desús" i en fase de "clausura i restauració". Al juliol del 1999 se li va imposar una multa de 600 euros per falta de mesures de prevenció d'incendis.

El grup municipal d'ICV va denunciar els fets a la Fiscalia de Medi Ambient, que va enviar-hi el Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil per comprovar la denúncia. Al juny del 1999 l'abocador seguia en funcionament i els residus seguien al seu lloc, sense ser retirats. A més, no hi havia les "més mínimes mesures de seguretat i prevenció" com la impermeabilització del terreny, tanques de seguretat, fosses de seguretat o tallafocs. A més, els residus "afectaven greument" la vegetació autòctona del parc natural, com el margalló.

A l'octubre del 2001 l'Institut Nacional de Toxicologia espanyol va comprovar que ja no es feien abocaments però no s'havien retirat els residus ni s'havien pres mesures de seguretat. Així, en un informe del desembre d'aquell any, recordava que hi havia un greu perill per al parc natural pel caràcter altament inflamable d'alguns residus, com bombones de gas o bidons de productes químics.

Els acusats van haver de declarar davant la policia judicial. D'aquestes declaracions i la documentació aportada pels ajuntaments, la Generalitat i la Diputació, la fiscalia en conclou que hi havia una "escandalosa i flagrant il·legalitat administrativa" de la instal·lació.