Denegats els primers reconeixements com a víctimes del 17-A

BarcelonaAlmenys quatre persones afectades pels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost del 2017 han rebut una denegació com a resposta a la seva sol·licitud per ser reconegudes com a víctimes del terrorisme, segons les últimes dades de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT), una de les entitats que han localitzat i acompanyat els afectats i que té un conveni signat amb l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta de ciutadans a qui el ministeri de l’Interior, que és qui s’encarrega de fer el reconeixement i donar ajudes a les víctimes, ha contestat que no constaven a la llista de ferits, que no eren a la zona de l’atemptat -Interior ha delimitat un perímetre concret a la Rambla, al passeig Marítim de Cambrils i la casa d’Alcanar que els terroristes feien servir com a centre d’operacions-, o que no es pot determinar si l es seves lesions psicològiques són posteriors o anteriors al 17-A. En tots els casos es tracta de persones que no tenien cap lesió física sinó psicològica.

Segons la UAVAT, els principals entrebancs per ser reconegut com a víctima del terrorisme apareixen en els casos de lesions psicològiques. D’entrada, la llei espanyola de víctimes del terrorisme ja exclou els familiars de les persones mortes en un atemptat. Tenen accés a assistència psicològica gratuïta del ministeri, però no a altres drets que impliquen el reconeixement com a víctima, com ara subvencions o incapacitats. A més, segons explica la psicòloga clínica i forense de la UAVAT Sara Bosch, la legislació actual imposa una sèrie de requisits que dificulten el reconeixement de les persones amb lesions psicològiques. “El ministeri estableix un perímetre temporal i espacial a l’hora de valorar un atemptat. Si eres a dins, ets una víctima directa, però si eres en un altre punt encara que tinguis una afectació psicològica acreditable, caus de la llista. Hi ha una discriminació”, conclou Bosch. Aquest cribratge pot fer que en el cas de dues persones que hagin viscut la mateixa situació, una tingui el reconeixement com a víctima perquè va patir una lesió física i l’altra no, perquè la seva és psicològica.

Canvis legals

Bosch entén que hi ha d’haver límits en el reconeixement de les víctimes, però proposa modificar la llei perquè no hi hagi diferències entre lesions directes i indirectes. “El dany físic és directe. A la llei li falta fer un pas més per emparar les lesions psicològiques, perquè actualment es regeixen per paràmetres físics”, explica la psicòloga, que també aposta per revisar les valoracions: tal com està redactada la llei, per exemple, les incapacitats temporals per a víctimes del terrorisme tenen una dotació més baixa que les que s’estableixen en accidents de trànsit.

Fins ara la UAVAT -que ha atès 160 afectats pel 17-A- ha portat 94 expedients. Nou persones amb ferides físiques o que eren a la zona més immediata de l’atemptat han obtingut el reconeixement de víctimes. A banda de les quatre denegacions, porten el cas de cinc familiars de morts que ja d’entrada no tenen cabuda a la llei, però que sí que estan rebent assistència psicològica del ministeri. Les dades de l’Estat són anteriors a les de la UAVAT. Fins al 15 d’agost, segons el seu últim balanç, havia tramitat 130 expedients que implicaven el reconeixement de 70 persones com a víctimes -una persona pot tenir més d’un expedient-, amb una dotació d’ajudes de 9,8 milions d’euros. El que no s’especifica, però, és si s’havia denegat alguna petició.

El balanç de les tramitacions fetes a l’Estat

La unitat va contactar amb 193 persones i n’acompanya 160 actualment, un 65,7% de les quals tenen lesions psicològiques.

La majoria encara continuen oberts, però el ministeri de l’Interior ja ha donat el reconeixement a nou víctimes del 17-A que reben el suport d’aquesta entitat i n’ha denegat quatre més.

Fins al 15 d’agost el ministeri de l’Interior havia rebut 407 expedients, 130 dels quals s’han acceptat, i s’han reconegut 70 víctimes.