Denuncien discriminació en l’accés a la reproducció assistida

BarcelonaQuan Anna Ponces i la seva parella, l’Alba, van decidir que volien ser mares, van acudir a la sanitat pública, i tot i que d’entrada es van trobar amb moltes negatives per accedir a les tècniques de reproducció assistida, finalment, després d’un llarg periple, van aconseguir arribar fins a l’Hospital del Mar, on a l’Anna li van practicar dues inseminacions que no van prosperar. Si volien continuar, el següent pas era la fecundació in vitro, però les havien de derivar a la sanitat privada perquè la pública no els hi cobria.

De fet, la majoria de dones soles o parelles lesbianes que volen tenir un fill acaben acudint a clíniques privades, ja que no tenen garantit l’accés a les tècniques de reproducció assistida a la sanitat pública. Així ho denuncia la Campanya feminista pel dret a la reproducció assistida, que ja ha presentat una queixa formal al Parlament i el Síndic de Greuges, i a la qual s’han adherit una cinquantena d’entitats feministes, LGBT i socials.

L’actual llei de reproducció assistida, de l’any 2006, garanteix aquest dret a totes les dones majors d’edat independentment de l’estat civil i l’orientació sexual, però diverses normes de rang inferior restringeixen l’accés a càrrec de la sanitat pública de les dones sense parella masculina. A Catalunya, la Guia de la reproducció assistida diu clarament que només ho cobrirà la sanitat pública quan hi hagi un diagnòstic d’esterilitat derivat de l’estat de salut. No es preveu, doncs, la infertilitat per causa social. “A la pràctica, quan una dona sola o dues dones van a un ASSIR (servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva) no se’ls deriva a centres públics, tret que siguin de la zona de l’Hospital del Mar”, explica Anna Ponces, que també és portaveu de la campanya. Denuncia que hi ha molta inequitat territorial i que l’ambigüitat que hi ha al respecte d’aquest tema es tradueix en un “efecte dissuasori”. “Exigim poder fer ús de les tècniques de reproducció assistida en la sanitat pública, com ho poden fer les parelles heterosexuals, sense patir tractes discriminatoris per la nostra orientació sexual o estatus civil”, diu el manifest de la campanya.

Medicalització innecessària

A més, els protocols mèdics estan pensats per a parelles heterosexuals amb problemes d’infertilitat. “Et tracten com si estiguessis malalta i et mediquen, t’hormonen i et sotmeten a proves agressives sense valorar si és necessari o no. Volem que se’ns reconegui la nostra especificitat”, explica Maria Rodó, també portaveu de la campanya, ja que quan una dona sola es planteja a accedir a aquestes tècniques és normalment per falta d’esperma i no perquè tingui problemes de fertilitat. També volen que es corregeixin pràctiques discriminatòries sobre l’estatus civil -algunes clíniques no permeten l’ovodonació entre mare gestant i mare genètica si no estan casades- i que se simplifiquin els tràmits d’inscripció al Registre Civil, que són més complexos per a aquestes famílies. Les portaveus de la campanya s’han reunit aquesta setmana amb representants de tots els grups parlamentaris i, tot i que es van mostrar “receptius” a solucionar-ho, falta trobar el mecanisme per fer-ho. Confien, però, en el desplegament de la llei dels drets de les persones LGBT que va aprovar el Parlament a l’octubre.

L’accés sense restriccions a la sanitat pública també és una qüestió de “justícia social i econòmica”, diuen, ja que una fecundació in vitro a la sanitat privada oscil·la entre els 5.000 i els 10.000 euros. Abans de fer aquest pas, l’Anna i l’Alba van optar per un banc de semen danès que envia les mostres per correu. Nou mesos després naixia la Joana, una nena d’ulls blaus enormes que ja ha fet mig any.