Denuncien que hi ha estudiants en pràctiques fent classe a la UPF

BarcelonaEstà fent el doctorat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i cobra una petita beca de 450 euros al mes gràcies a un conveni de pràctiques com a ajudant d’un professor. Al document s’hi estableix que pot impartir com a màxim 60 hores anuals de classes de seminaris o pràctiques “sota la direcció d’un professor”, però a la pràctica ha fet classes magistrals i tots els seminaris de tots els grups d’una assignatura del grau de ciències polítiques. “Mai he tingut el suport ni el seguiment d’un professor”, explica a l’ARA un dels afectats, que prefereix no dir el seu nom. Fins a 20 doctorands, com ell, estan en aquesta situació al mateix departament de la universitat. Així ho ha detectat una inspecció de treball d’ofici a la UPF, que des del novembre del 2018 està avaluant 180 convenis de pràctiques i que ha resolt que hi ha casos en què les feines no s’adeqüen al conveni.

Aquest problema va més enllà que el dels falsos becaris, que fa anys que s’arrossega. En un context d’infrafinançament del sistema, algunes universitats han fet servir estudiants en pràctiques per ocupar llocs de treball d’administració o serveis, pagant-los menys que a un treballador fix malgrat fer la mateixa feina. Però en aquest cas el fenomen s’aguditza: no són feines administratives, sinó de docència.

“Hem vist que era possible que no s’hagi fet un ús correcte d’alguns convenis”, admet Pablo Pareja, comissionat per a la trajectòria dels estudiants de la UPF. Els doctorands denuncien que han fet moltes més hores que les que estableix el conveni, que han impartit classes magistrals i han corregit exàmens, feines que no formen part de l’acord. I, a més, ho han fet sense la tutorització que fixa el conveni. De fet, arran de la inspecció, s’ha demanat als suposats tutors quina feina han fet els doctorands. “Ells diuen que no poden mentir: que no han estat supervisant cap de les nostres classes”, diuen els doctorands. Per denunciar-ho, faran vaga dos dies de la setmana que ve -dimecres i divendres-, coincidint amb la convocatòria d’exàmens a la UPF. Es dona el cas que són ells qui havien de vigilar els estudiants mentre fan les proves: per tant, qui controlarà els exàmens és una incògnita.

Demanen ser contractats

Els estudiants, units a la plataforma Doctorands en Lluita UPF, demanen acabar amb “les pràctiques fraudulentes” i substituir aquests convenis d’assistents de docència per un contracte de PIPF (personal investigador predoctoral en formació). Lamenten que al seu conveni no s’estableix “cap relació laboral amb la universitat” i que, per tant, no tenen accés a “drets tan bàsics” com la prestació d’atur o la convocatòria de vaga. De fet, han demanat al comitè d’empresa del personal docent i investigador (PDI) que els empari i els doni el paraigua legal per fer la convocatòria. El membre del comitè de vaga Sixto Garganté explica a l’ARA que es tracta de trobar una solució a una pràctica “fraudulenta” i focalitzada en el departament de Polítiques. “No coneixem cap altre departament de la UPF ni cap altra universitat on passi això”, afirma. Segons Garganté, el pas d’aquests doctorands a la condició de PDI encara hauria de complir dos requisits: la retribució mínima que contempla el decret reial del 2019 i que la docència no fos obligatòria. En tot cas, l’objectiu central és que tinguin “estabilitat en l’ocupació”.

Des de la UPF admeten que la inspecció de treball -encara està en marxa- ha posat de manifest “l’ús problemàtic” en algun dels convenis. Segons Pablo Pareja, els convenis “tenen tota la base legal”, perquè es signen a partir d’un reial decret del 2014 que regula les pràctiques a la universitat, i limita el problema a l’hora de portar els convenis a la pràctica. “La qüestió no és si poden existir o no aquestes pràctiques, sinó si per la forma actual que tenen i per les tasques que fan, la millor manera d’articular-ho és a través d’un conveni de pràctiques o d’una relació contractual”, explica Pareja.

Precisament, els doctorands demanen que la universitat els contracti, però es queixen que la UPF no té previst fer-ho. La versió de la Pompeu és que s’està estudiant el marge per contractar-los, i també per esquivar una possible sanció de Treball. “Estem treballant per corregir aquests errors”, afirma Pareja, que assegura que els importa més “complir amb la legalitat que no l’impacte econòmic que pugui tenir la mesura”. “La raó econòmica no serà la que ho impedeixi”, assegura. Quin és el problema, doncs? Pareja apunta que, al marge de la capacitat pressupostària de la UPF, també caldrà veure si tots els afectats compleixen amb els requisits que marca l’EPIF, l’Estatut del Personal Investigador en Formació, que va ser aprovat pel govern espanyol fa només uns mesos. Per ser contractat a través d’aquesta via, es necessita un permís de treball que els doctorands extracomunitaris no tenen. “No és que la universitat no ho vulgui fer, és una qüestió d’estrangeria”, defensa Pareja. El cas és que hi ha doctorands amb aquests convenis que són de fora d’Europa i, sense un permís de treball, no poden tenir cap altra feina fora de la universitat.

Més càrrega per als associats

Els doctorands que estan impartint classe avisen que, si no els contracten i tampoc els mantenen el conveni de pràctiques actual, les assignatures recauran sobre els professors actuals -també els associats-, que hauran d’assumir “la ingent càrrega addicional de treball”. Els associats, en teoria, només són els que tenen una altra feina fora de la universitat, però el col·lectiu s’està mobilitzant per fer una vaga a la tardor per reclamar que se’ls regularitzin els contractes temporals i se’ls augmenti el sou. En només deu anys, el nombre de professors associats ha augmentat un 40%.

Què ha passat per arribar a aquesta situació? Segons els doctorands, ja fa almenys cinc anys que es fan aquests convenis (i no contractes laborals), a través dels quals la UPF “s’estalvia diners”, perquè es paga fins i tot menys que a un professor associat. Pareja, al seu torn, demana una normativa estatal “més clara” que deixi clar què es pot fer i què no. “La legislació sobre les pràctiques universitàries és ambigua, i a vegades les universitats fan interpretacions que, en alguns casos, no han sigut del tot correctes”, explica.

Si bé el fenomen dels (falsos) associats és un problema generalitzat, el cas dels estudiants de doctorat com a assistents de docència està localitzat al departament de ciències polítiques de la UPF. La raó podria ser que les beques oficials per fer els doctorats solen recaure en carreres científiques o tecnològiques. “Hi ha menys beques per a polítiques i humanitats”, lamenta Pareja, que diu que “l’única manera d’establir una relació amb els estudiants era a través de la figura del conveni de pràctiques”.

Doctorands i UPF es trobaran la setmana que ve per acostar posicions. Serà l’última setmana en què tenen vigent el seu conveni de pràctiques. Si no se’ls renova o no se’ls contracta, tindran tres opcions: fer la tesi doctoral a la UPF sense beca, canviar de centre o abandonar la tesi, una opció que alerten que fan la meitat dels seus companys.