Denuncien irregularitats en el servei de guies de creuers a Barcelona

BarcelonaL’agost del 2011, Barcelona va batre un rècord: en només un dia, nou vaixells, amb més de 26.000 passatgers, van atracar al port de la ciutat. És una quantitat de gent similar a la població de municipis com Salou o Molins de Rei. Barcelona rep cada any 2,6 milions de creueristes, amb pics de 41.600 viatgers en un cap de setmana, però si algun d’aquests creueristes vol fer una visita turística guiada per la capital catalana només hi ha una entitat que gestioni el servei. Es tracta de l’Associació Professional de Guies Turístics de Catalunya (APIT), fundada el 1977 i que distribueix entre els seus associats el 80% de les visites turístiques guiades que reserven els creuers. L’altre 20% el gestiona Baleares Consignatarios Tours, que alhora adjudica els serveis, en exclusiva, als socis d’APIT.

Aquesta és la distribució que consta en la denúncia que una exmembre de l’associació, Rosa Maria Mayné, va presentar a l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), i que la presidenta de l’APIT, Maripaz Alonso, confirma a l’ARA. “Els serveis ens els adjudiquen a nosaltres perquè creuen que el producte que oferim és el millor”, argumenta Alonso. El març passat, un cop analitzada la denúncia de Rosa Maria Mayné, l’ACCO va considerar que hi havia prou indicis per obrir un expedient sancionador a l’associació per presumptes “pràctiques restrictives de la competència”. L’organisme té ara 18 mesos per resoldre l’expedient i sancionar l’entitat si se certifiquen les irregularitats.

La investigació de l’ACCO no és l’única taca en l’historial de l’associació. Exmembres d’APIT han denunciat a la justícia i han explicat a aquest diari que hi ha llistes negres i males pràctiques entre la junta directiva, amb expulsions injustificades, repartiment desigual dels encàrrecs i vulneracions de la llibertat d’expressió.

Una de les víctimes és Mayné, que, a més de denunciar a l’ACCO les pràctiques monopolístiques d’APIT, aquest estiu ha portat l’associació als tribunals per un presumpte delicte contra el dret fonamental a l’expressió i a l’honor. A través de la seva advocada, Ana Ceres, Mayné reclama a l’entitat una indemnització de més de 40.000 euros per danys i prejudicis consistents en lucre cessant, danys morals i materials. Aquesta guia turística amb vint anys d’experiència assegura que va ser expulsada de l’APIT per criticar l’associació a través del Facebook. “Em van humiliar davant de tota l’assemblea, em van fer fora i, de sobte, em vaig quedar sense 100 serveis anuals, amb el perjudici econòmic que suposa”, relata. A més, assegura que l’APIT ha contactat amb associacions d’altres ciutats per parlar malament d’ella i evitar que li donin feina. “Em volen destrossar la vida”, lamenta. Des de fa un temps visita una terapeuta, que li ha diagnosticat “estrès posttraumàtic” i “depressió”.

Vetos i llistes negres

Paloma Santos, que prefereix no donar el nom real, és una guia turística que també va deixar l’APIT farta de les seves pràctiques. Abans de fer-ho, el març del 2015, va publicar un escrit a la seva pàgina de Facebook on denunciava els “vetos i llistes negres” a determinats guies que s’atrevien a qüestionar el funcionament de l’associació. Mayné, l’única exmembre d’APIT que de moment ha decidit donar la cara, es considera una de les víctimes d’aquests “vetos i llistes negres” que denuncia Santos.

L’escrit criticava també molts altres aspectes de l’organització, i es preguntava: “APIT, associació o empresa?” Al text, que encara subscriu, hi denunciava: “Hem arribat a un punt en què no tenim clar si pertanyem a una associació sense ànim de lucre que defensa els nostres drets o si per contra estem apuntats a una ETT i treballem de falsos autònoms per a una empresa”. I reflexionava: “Si APIT, tot i que sense benefici, és la beneficiària dels serveis de grans companyies de creuers, ¿com es pot pronunciar en contra de mesures que es plantegen entre la ciutadania, com ara limitar el nombre de vaixells que atraquen al port? Per què moltes ONG no poden rebre donatius ni beneficis d’empreses privades?” I es responia, com a conclusió: “Perquè si ho fessin no serien neutrals i objectives en les seves decisions contra els lobis”.

Aquest diari no ha pogut conèixer la versió dels fets de l’associació, ja que la presidenta, Maripaz Alonso, es va negar a respondre fins i tot a la pregunta “Quin és l’objectiu d’APIT com a associació?” És una qüestió que sí que responen a la web, on es defineixen com una “associació sense ànim de lucre que representa i defensa els interessos dels seus associats”. Alonso va afirmar durant l’entrevista que no respondria cap més pregunta sense la junta al davant. Tot i que l’ARA va demanar concertar una cita, la presidenta finalment va declinar la petició amb l’argument que els seus advocats els ho havien “desaconsellat”.

Preus més alts i pitjor servei per falta de competència

Que a Barcelona només hi hagi una associació que gestiona les visites turístiques dels creuers perjudica els consumidors, però també la ciutat. “Que no hi hagi competència repercuteix en la qualitat del servei, que baixa, i en el preu per als consumidors, que puja”, explica el director general de l’Autoritat Catalana de la Competència, Marc Realp. L’APIT té 135 associats, però la majoria dels creuers se’ls reparteixen entre un cercle d’uns 25 socis, segons assegura l’exassociada Rosa Maria Mayné, que critica que “les feines s’adjudiquen amb criteris poc clars” i, quan n’hi ha poca, “es prioritza els membres de la junta”. Segons la presidenta de l’APIT, els tours s’adjudiquen “als més preparats, perquè és un producte especial, molt important per als vaixells”.