Identificat el primer planeta amb aigua i "potencialment habitable" similar a la Terra

El K2-18b és a 110 anys llum i es desconeix si hi ha biomarcadors que hi permetrien la vida

Un equip de científics del University College London ha identificat per primer cop un exoplaneta –un planeta que no pertany al mateix sistema solar que la Terra– que té vapor d'aigua a l'atmosfera i temperatures que permeten la presència d'aigua líquida a la superfície, i que, en conseqüència, és "potencialment habitable". La revelació l'ha feta un dels membres del grup de recerca, Angelos Tsiaras, en una conferència de premsa a Londres aquest dimarts, celebrada just hores abans que els resultats de la investigació sortissin publicats a la revista ' Nature Astronomy', aquest dimecres.

L'exoplaneta amb condicions d'habitabilitat és el designat amb el nom K2-18b, i és un dels centenars de les anomenades superterres descobertes al llarg de les últimes dues dècades –en aquest cas l'any 2015– per la missió K2 de la nau espacial Kepler, a la constel·lació de Leo. "De moment, no té cap altre nom. L'anomenem amb la identificació del catàleg de tots els exoplanetes trobats per la Kepler", ha dit Ingo Waldmann, el segon dels integrants de l'equip, que completa la investigadora Giovanna Tinetti.

El K2-18b és el doble de gran que la Terra i pesa vuit vegades més. No és, per tant, cap rèplica 2.0, entre altres raons perquè té una composició atmosfèrica una mica diferent, amb presència, a més del vapor d'aigua, d'hidrogen i heli. És a 110 anys llums de la Terra. "No ho he calculat en quilòmetres, però podrien ser-ne bilions i trigaríem milers d'anys a arribar-hi. Però per fer-se una idea de la distància que ens separa del K2-18b, només cal tenir present que la llum triga menys de vuit minuts a viatjar des del Sol fins a nosaltres", ha apuntat també Tsiaras. "Òbviament, no hi podem anar; de fet, ni tan sols l'hem vist directament". I tampoc, esclar, se n'ha pogut recollir cap mena de mostra.

Tècnica de deducció

¿De quina manera, doncs, els tres investigadors han aconseguit deduir que a la seva atmosfera hi ha vapor d'aigua i que té una temperatura on hi podria haver aigua en estat líquid? L'equip ha utilitzat les dades obtingudes entre els anys 2016 i 2017 pel  telescopi espacial Hubble, de l'Agència Espacial Europea i la NASA, que ha explorat els confins de la galàxia dirigint els seus potents objectius als exoplanetes descoberts per la Kepler.

El telescopi Hubble està situat uns quilòmetres fora de l'atmosfera de la Terra, fet que facilita l'observació de la resta de la galàxia, ja que la composició de la capa que protegeix la Terra de les radiacions solars provoca una disminució de la qualitat de les dades que es recullen.

A partir d'un software dissenyat especialment per fer aquestes anàlisis, Tsiaras, Waldmann i Tinetti han estudiat la llum de l'estrella al voltant de la qual orbita el K2-18b –va ser anomenada K2-18–, que es filtra a través de l'atmosfera de l'exoplaneta. "Amb el software hem pogut establir una mena de radiografia molecular del K2-18b i hem detectat la presència de vapor d'aigua, entre altres elements", ha dit Waldmann.

Però per poder obtenir unes conclusions fiables els científics van analitzar les dades recollides pel Hubble durant vuit trànsits –les vegades que un planeta passa per davant de la seva estrella–. "Encara que no veiem els exoplanetes, perquè són molt lluny, podem observar la llum de l'estrella. Durant el trànsit, la llum de l'estrella es filtra a través d'una prima capa d'atmosfera al voltant del planeta i aquest deixa les seves empremtes, que aleshores podem descobrir i estudiar amb els programes de computació que hem creat", ha reblat Waldmann.

Tot i així, amb els telescopis actuals, resulta impossible saber la composició exacta de l'atmosfera de l'exoplaneta o la proporció de vapor d'aigua que conté. Sospiten, però, que hi pot haver nitrogen i metà. De la mateixa manera, els mitjans d'observació actuals no poden determinar si hi ha els elements que facilitin la presència dels anomenats biomarcadors, aquells elements que fan possible la vida perquè permeten la reproducció de cèl·lules.   

L'estrella al voltant de la qual orbita el K2-18b és molt diferent del Sol de la Terra, amb una temperatura de 3.500 Kelvin –unitat primària de mesurament de la temperatura en les ciències físiques– i una dimensió d'aproximadament la meitat. Emet una llum de color vermell a causa d'aquesta temperatura més baixa. El K2-18b té una òrbita de 33 dies. És a dir, un any en aquell planeta és igual a un mes a la Terra.

"K2-18b és més a prop de la seva estrella que la Terra del Sol –ha confirmat Tsiaras–, però com que la seva estrella [K2-18] és menys calenta que el nostre sol, tant el K2-18b com la Terra reben el mateix nivell de radiació. Per tant, tenen temperatures similars i, com que es troben en el que anomenem zones habitables de les estrelles, sabem que pot suportar líquids a la superfície. Per això diem que es tracta d'un planeta potencialment habitable".

Així com en les últimes dues dècades s'han descobert més de 4.000 exoplanetes gràcies a la nau Kepler i el telescopi Hubble, l'equip que formen Tsiaras, Tinetti i Waldmann confien que amb l'entrada en funcionament, d'aquí 18 mesos, del telescopi James Webb, i de l' Ariel, previst per ser llançat a l'espai per l'Agència Espacial Europea l'any 2028, l'estudi de la galàxia i dels nous exoplanetes serà molt més profund. "En resum, la pregunta que ens fem, i que voldríem respondre, és si la Terra és l'únic planeta habitable. Sabem, però, que és la nostra única casa", ha conclòs Tsiaras. 

Més continguts de