Ciència
Societat 28/09/2011

Descobreixen l'estrella gegant amb forma d'ou ferrat

Els astrònoms aconsegueixen fotografiar amb detall un estel hipergegant groc, i capten la nuvolosa que el rodeja

Ara
2 min
L'estrella hipergegant groga IRAS, amb la nuvolosa que la rodeja, sembla un ou fregit / ESO

BarcelonaUn grup d'astrònoms de l'Observatori Europeu Austral (ESO) ha aconseguit fotografiar amb detall una estrella hipergegant groga, una de les més peculiars que existeixen, i han aconseguit captar la nuvolosa de pols que la rodeja. La similitud de la imatge obtinguda amb una clara d'ou ha fet que els astrònoms hagin batejat la troballa –anomenada científicament IRAS 17163-3907– com a nuvolosa de l'ou ferrat.

El cos celeste, fotografiat amb la càmera infraroja VISIR del Very Large Telescope (VLT) d'ESO (Xile), té un diàmetre aproximadament mil vegades superior al del Sol, i es troba a una distància de 13.000 anys llum de la Terra. Es tracta de l'estrella groga hipergegant descoberta fins al moment més propera al nostre planeta, i brilla al voltant de 500.000 vegades més que el Sol. Eric Lagadec, astrònom de l'ESO, ha precisat en un article publicat a Astronomy & Astrophysics que ja tenien constància de l'IRAS, però no se sabia que es tractés d'un estel hipergegant groc.

Els científics assenyalen que si la nuvolosa de l'estel es trobés al centre del nostre Sistema Solar, la Terra cauria dins de l'estrella i Júpiter estaria damunt de la seva superfície, de manera que la doble capa de pols engoliria tots els planetes i estels fins més enllà de l'òrbita de Neptú.

La nuvolosa, que té un radi 10.000 vegades superior a la distància entre la Terra i el Sol, es troba en una fase activa de la seva evolució, en què ha experimentat diverses explosions, en les quals ha expulsat quatre vegades la massa del Sol en pocs centenars d'anys. El material expulsat en aquestes explosions ha creat la nuvolosa que rodeja l'estel, rica en silicats i gas.

Aquesta intensa activitat apunta que l'estrella podria patir una mort explosiva aviat, que es convertiria en una de les pròximes supernoves de la nostra galàxia.

stats