Descobreixen un nou planeta on hi podria haver vida

Ross 128 B pot ser a la zona habitable d’una estrella a 11 anys llum i és susceptible de tenir una atmosfera amb temperatures de fins a 20 graus 

Un equip internacional d’astrònoms ha descobert un nou planeta temperat de la mida de la Terra, que ha entrat immediatament en el club dels millors candidats per acollir vida extraterrestre. Batejat com a Ross 128 B, aquest planeta fa una volta cada 10 dies a l’estrella Ross 128, una nana roja petita, tranquil·la i freda en comparació amb el Sol. Tot i que està situat 20 vegades més a prop d’aquesta estrella que la Terra del Sol, els científics consideren que es pot trobar en el que es coneix com a zona habitable, la distància a la qual es donen les condicions perquè l’aigua pugui existir en estat líquid i constituir la base de possibles formes de vida. Això és així perquè l’estrella Ross 128 és 5 vegades més petita que el Sol i 300 vegades menys lluminosa. A partir d’aquestes dades, s’ha pogut estimar que la temperatura a la superfície del planeta es podria situar entre -60 i 20ºC, un ventall en el qual és possible la vida tal com la coneixem.

Tenint en compte que la mida de la Via Làctia és d’uns 100.000 anys llum, en termes astronòmics Ross 128 B es pot considerar un veí pròxim: és a 11 anys llum d’aquí. De fet, ara per ara només es coneix un exoplaneta més a prop, Pròxima B, que orbita l’estrella Pròxima Centauri, a 4 anys llum de la Terra, i que va ser descobert per l’astrònom català Guillem Anglada Escudé i el seu equip el 2016.

Una de les característiques interessants d’aquest planeta és que gira sobre ell mateix força a poc a poc, fet que augmenta les probabilitats que tingui atmosfera, una condició imprescindible per a la vida. Però el factor que converteix Ross 128 B en un dels millors candidats coneguts fins ara a albergar vida és el caràcter tranquil de l’estrella al voltant de la qual orbita. A la majoria de nanes roges, inclosa Pròxima Centauri, es produeixen de forma habitual grans flamarades de rajos X i ultraviolats que arrasen la superfície dels planetes pròxims. A Ross 128, en canvi, això no passa. Aquesta circumstància fa pensar als autors del descobriment que fins i tot es tracta d’un millor emplaçament per a la vida que Pròxima B.

La descoberta d’aquest planeta ha sigut possible gràcies a les dades que el telescopi HARPS de l’Observatori Europeu del Sud (ESO) ha recollit durant 10 anys des de l’observatori de la Silla, situat en un cim del desert d’Atacama, a Xile. Aquest telescopi ha sigut capaç de detectar els lleugers moviments que la presència del planeta provoca en l’estrella que orbita, cosa que ha permès inferir-ne l’existència i caracteritzar-lo. El repte ara consisteix a esbrinar si realment a Ross 128 B hi ha presència de substàncies relacionades amb la vida, com per exemple l’oxigen. I això es podrà fer quan el Telescopi Europeu Extremament Gran, l’E-ELT, entri en funcionament el 2024.

Més continguts de