Descobreixen què provoca que alguns càncers de còlon facin metàstasi
Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica conclouen que les cèl·lules tumorals necessiten aliar-se amb les que són sanes per poder colonitzar els òrgans durant el procés de transició
BarcelonaUn equip de 17 investigadors liderat pels científics Eduard Batlle i Elena Sancho, del Laboratori de Càncer Colorrectal de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, ha descobert que la capacitat d'un càncer de còlon per fer la metàstasi recau en les cèl·lules sanes que embolcallen el tumor, l'anomenat "estroma", el microambient que envolta les cèl·lules tumorals.
L'estudi, que publica la revista 'Cancer Cell', revela que les cèl·lules tumorals de còlon necessiten aliar-se amb les cèl·lules sanes per poder colonitzar els òrgans durant el procés de la metàstasi. La troballa obre la porta a millores substancials en la diagnosi i tractament dels pacients de càncer de còlon. La presència de la molècula TGF beta a l'entorn del tumor obliga les cèl·lules sanes a fabricar interleucina 11 (IL 11), una proteïna que modifica el programa genètic de les cèl·lules tumorals i les ajuda a sobreviure durant la metàstasi.
Tot i que la hipòtesi de la complicitat de l'estroma ha estat llargament debatuda, aquesta és la primera vegada que es destaca la funció fonamental de les cèl·lules sanes de l'entorn per a la instauració de metàstasi per a un tipus de tumor específic. El descobriment suposaria un benefici per als pacients, ja que en poc més de cinc anys podria haver-hi un test per predir les recaigudes i adaptar el tractament segons el pronòstic.
El cap del laboratori, Eduard Batlle, investigador de l'ICREA, i Elena Sancho, investigadora associada, han presentat en roda de premsa els resultats en el marc internacional de la Conferència Barcelona Biomed sobre "Cèl·lules mare normals i tumorals", organitzada per l'IRB Barcelona i la Fundació BBVA, a l'Institut d'Estudis Catalans.
"Examinar la terra, més que la llavor"
A través de l'anàlisi de 345 casos de pacients de càncer de còlon extrets de bases de dades públiques i amb mostres de pacients facilitades per tres hospitals de Barcelona, l'equip ha pogut indicar els actors principals en un procés de metàstasi de còlon. Segons l'anàlisi, les cèl·lules mare tumorals, quan arriben al fetge, òrgan habitual de les metàstasis de còlon, alliberen a l'ambient la molècula TGF beta. Les cèl·lules de l'entorn, com els macròfags, leucòcits, fibroblastos i cèl·lules endotelials, responen a la presència del TGF beta tot alliberant altres molècules. Els científics han comprovat que la producció d'interleucina 11 (IL-11) per part de les cèl·lules de l'entorn tumoral indueixen en les cèl·lules mare tumorals una sèrie de canvis genètics que els confereixen la capacitat de sobreviure en el nou òrgan colonitzat.
Batlle explica que "aquest article proporciona un canvi de concepte" i que, fins ara, per saber si un pacient de càncer de còlon faria metàstasi s'investigaven les cèl·lules tumorals. "A partir d'aquest treball haurem d'examinar la terra més que la llavor", diu. I ho descriu amb un paral·lelisme amb la jardineria: "Podem predir si una planta creixerà mirant si el terreny, el substrat, està fertilitzat". Explica que el TGF beta seria el fertilitzant que afavoriria la modificació del sòl on aquesta llavor tumoral podrà créixer.
Els científics també han vist, a més, que les cèl·lules del tumor ja tenen aquesta capacitat de modificar l'entorn en l'òrgan de partida. "Podem saber si es produirà o no una metàstasi amb una mesura indirecta, és a dir, si observem que l'estroma ja està modificat en el tumor primari del còlon, voldrà dir que les cèl·lules tumorals que es disseminin tindran l'habilitat per modificar l'entorn del fetge", explica el francès Alexandre Calon, investigador en el laboratori de Batlle.
El segon càncer més mortífer
El càncer de còlon representa la segona causa de mort per càncer a tot el món. El tractament habitual per combatre la malaltia combina la cirurgia amb la quimioteràpia. Els científics assenyalen que després d'aquests tractaments, els pacients presenten períodes de remissió, que poden ser de mesos a fins i tot anys. Després d'aquest temps, entre un 30 i un 40% tindran recaigudes que, en la majoria dels casos, es presenten en forma de metàstasi a dos òrgans específics, principalment al fetge i, en ocasions, al pulmó. La doctora Elena Sancho explica que "en uns cinc anys podríem tenir al mercat un test de diagnòstic per identificar els pacients que estan en risc de metàstasi i ajustar el tractament segons aquesta predicció".
