Descobreixen un planeta on hi plou ferro

Aquesta observació és la primera d’un instrument capaç d’analitzar atmosferes d’exoplanetes

És com un d’aquells destins vacacionals on cada nit hi fa un ruixadet que refresca l’ambient de cara al matí. L’única diferència és que les gotes que cauen del cel no són d’aigua sinó de ferro. Això és el que passa al planeta gegant i ultracalent WASP-76b, situat a la constel·lació de Piscis, a 390 anys llum de la Terra, segons acaba de publicar un equip internacional d’astrònoms a la revista Nature.

El fenomen es produeix perquè el planeta és molt a prop de l’estrella WASP-76 i hi orbita de la
mateixa manera que ho fa la Lluna al voltant de la Terra: amb una cara que mira sempre a l’estrella i l’altra sumida en la foscor perpètua. A la cara diürna, el planeta rep una quantitat de radiació milers de vegades superior a la que rep la Terra del Sol. Això fa que la temperatura s’enfili més enllà dels 2.400 ºC i que els metalls com el ferro s’evaporin. A la cara fosca de WASP-76 tampoc hi fa fred: s’hi està a 1.500 ºC. Aquesta diferència tèrmica provoca unes ventades que arrosseguen el vapor fèrric fins a la cara fosca, i allà el descens sobtat de temperatura condensa el ferro en petites gotes que cauen en forma d’una exòtica pluja metàl·lica.

Les observacions que han fet possible aquest descobriment s’han efectuat des del Very Large
Telescope (VLT), que l’Observatori Europeu Austral (ESO) gestiona al desert d’Atacama. Més
concretament, corresponen a les primeres observacions fetes amb l’instrument anomenat Espresso. Aquest giny recull la llum que els telescopis capten procedent d’estrelles a centenars d’anys llum i identifica les variacions que hi provoca la influència gravitatòria de planetes propers, que es manifesten en canvis de velocitat de l’estrella de l’ordre de 0,35 km/h. Un cop detectat el planeta, l’instrument també permet estudiar-ne l’atmosfera per esbrinar si és compatible amb l’existència de vida. "Tenim una nova manera d’estudiar el clima dels exoplanetes més extrems", confirma en un comunicat David Ehrenreich, que ha liderat l’estudi des de la Universitat de Ginebra.