"Des que em van desnonar tinc ansietat i crisis nervioses"

Les veïnes d'un bloc de Sants desnonades en plena pandèmia demanen una solució definitiva

"Després d’un desallotjament el patiment persisteix i s’accentua. De la nit al dia se t'acaba la vida que havies construït i, quan mires endavant, només tens un futur incert", lamenta l’Angélica, una de les veïnes del Bloc Gayarre desnonades el 15 de desembre. L'acció es va executar en un primer llançament amb data oberta, acordat pel jutjat de primera instància número 4 de Barcelona pel suposat risc de "conflictivitat i atemptat a l'ordre públic". Pocs dies després es va aprovar el reial decret que prohibeix expulsar de casa famílies en situació de vulnerabilitat durant l'estat d'alarma. L'Angélica i la resta d'afectades han passat aquest Nadal en un apartament turístic. Fa menys d’un mes que va haver de marxar de casa amb una maleta com a únic equipatge i explica l'odissea perquè l’Ajuntament les reubiqués a l’Hospitalet del Llobregat.

El dia que les van fer fora, el consistori, a peu de carrer, els va oferir una pensió al Clot, que van rebutjar per la llunyania i la impossibilitat de viure amb criatures compartint cuina i altres zones comunes. L'Angélica va passar la nit sola a la Residència d’Estudiants de Sants, també sense cuina, mentre que la resta de veïnes van ser destinades a apartaments turístics d’una sola persona, malgrat ser famílies de diversos membres. Després d’un dia de negociacions i l’ocupació de la seu del districte, el Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) va aconseguir que les famílies fossin reallotjades a l’edifici turístic on viuen ara. Les afectades i el GHAS denuncien, però, que encara els falta una solució digna i definitiva: "Visc en un pis sense forn ni rentadora, amb una nevera diminuta i un congelador que no funciona. Està pensat per passar-hi una nit, no per viure-hi", es dol l’Angélica.

 Ella i la Fadoua, també veïna del Bloc Gayarre i mare d’una adolescent de 14 anys, porten molts anys vivint en precari. "Quan vaig topar amb el grup d’habitatge estava desesperada, em volia morir", recorda l’Angélica. "Llogava una habitació en un pis on em maltractaven, es burlaven de mi i m’explotaven", explica. La Fadoua, per la seva banda, va ser víctima d’una estafa. Pagava el lloguer a una persona que es feia passar pel propietari i, després de vuit anys, va rebre una ordre de desallotjament per impagament. Són les úniques inquilines que han tingut accés a la Mesa d’Emergència Habitacional i esperen un habitatge de lloguer social. La resta de famílies del Bloc Gayarre, també amb menors a càrrec i un nadó acabat de néixer, no hi poden accedir perquè no tenen la nacionalitat espanyola ni el permís de residència. 

Ocupes i Desokupa, veïns per una nit

Totes coincideixen que haver d’abandonar el domicili implica molt més que deixar un pis, significa deixar enrere la comunitat i el vincle amb el barri. "Des que em van desnonar tinc ansietat i crisis nervioses –confessa l’Angélica–. L’única cosa que em fa resistir és el sindicat, és el meu únic suport aquí". Vinguda de l'Equador, on té la família biològica, ha hagut de deixar de treballar perquè pateix una discapacitat de la mobilitat del 60%. Relata com va haver de marxar del seu país d’origen per escapar-se de la violència masclista que patia a casa: "He tingut molt mala sort a la vida. Soc pobra però no demano viure gratis, em mereixo un sostre digne com tothom". Quan va arribar no coneixia ningú i va encadenar feines precàries per enviar diners a la seva filla petita, que encara era menor d’edat. Recorda que va conèixer la Fadoua i el GHAS per casualitat, en un dinar popular al carrer. La Fadoua l’abraça i la consola: "El grup d’habitatge ens ajuda perquè ens fa saber que podem reclamar els nostres drets amb força però, sobretot, sense vergonya". Mentre riuen, li etziba: "Eres una submisa i t’has convertit en tota una lluitadora".