Desxifren el dietari de l'explorador David Livingstone
THE NEW YORK TIMESUns investigadors han tret literalment de la foscor un diari del missioner i explorador escocès del segle XIX David Livingstone. Ho han aconseguit gràcies a les avançades tecnologies digitals del segle XXI, que han permès fer visible la lletra tot i que la tinta gairebé s'havia esborrat.
El document resultant, publicat ara per primera vegada, ajuda a conèixer més a fons la vida de Livingstone, venerat durant la seva època a la Gran Bretanya com a aventurer i lluitador contra l'esclavitud, però més conegut per un fet tan trivial com el de ser el destinatari de la salutació de Henry M. Stanley: "El Dr. Livingstone, suposo".
Relat d'una matança
Una de les principals parts del diari és la descripció d'un esdeveniment que Livingstone va presenciar el juliol del 1871: la matança de centenars d'africans per part d'uns traficants àrabs d'esclaus. Quan més endavant aquest fet es va conèixer a la Gran Bretanya va fomentar el suport a l'abolició del tràfic d'esclaus a l'Àfrica Oriental.
Aquest diari "ofereix un relat molt més precís i complet de la reacció de Livingstone", afirma Adrian S. Wisnicki, professor de literatura britànica a la Indiana University de Pennsilvània i director del projecte de processament d'imatge.
Wisnicki va ajudar a treure a la llum el diari el 2009, quan treballava en un llibre sobre els viatges a l'Àfrica durant l'època victoriana. El document era en un arxiu a la casa natal de Livingstone a Blantyre -que ara és un museu-, a Escòcia, però estava molt deteriorat. "Al final vam poder ajuntar tots el trossos del diari", diu, "però no es podia llegir."
El 1871, Livingstone, en mal estat de salut i avançant amb grans dificultats en un terreny molt difícil, s'havia endarrerit en les seves tasques d'exploració. Aïllat durant mesos en un poble del Congo al costat del riu Lualaba, va comprar una canoa per seguir buscant les fonts del Nil, però se li va acabar el paper d'escriure. Tot i així tenia un exemplar del 1869 d'un diari de Londres, The Standard , que va convertir en dues llibretes de 32 pàgines. Escrivia el dietari en ratlles perpendiculars al text imprès i, quan se li va acabar la tinta, va fer servir un colorant local fet a base de baies.
Llum per recuperar el passat
Ara, 140 anys més tard, gran part del text s'havia esborrat. Segons Wisnicki, "la tinta no es veia" pràcticament enlloc. "I encara que n'hi hagués, havia quedat totalment enfosquida per la tinta impresa". Per aconseguir que la lletra tornés a ser visible, els investigadors van utilitzar díodes emissors de llum i una càmera digital d'alta resolució -amb una capacitat de píxels cinc vegades superior a la de la típica càmera automàtica- per fer diverses fotos de cada pàgina sota una llum amb diferents longituds d'ona, des dels rajos ultraviolats fins als infrarojos passant per l'espectre visible.
Les imatges "mostren com reacciona el document amb diferents longituds d'ona", afirma Keith Knox, especialista d'imatge digital que ha col·laborat en el projecte. "La tinta impresa té una resposta plana al llarg de tot l'espectre. Però la lletra escrita a mà desapareix a mesura que s'acosta a l'infraroig". Aquestes reaccions permeten suprimir la tinta impresa i fer visible la lletra de Livingstone".
Moments difícils
Livingstone no va tenir mai la intenció de publicar el diari. L'utilitzava per prendre notes per escriure després un diari més fàcil de llegir, que va acabar el 1872 i que Stanley, contractat per un diari de Nova York perquè trobés Livingstone, va portar a la Gran Bretanya.
Livingstone va morir el 1873 en un territori que avui és Tanzània. El diari es va utilitzar, amb més modificacions, en un llibre del 1874, que va consolidar la seva reputació d'heroic explorador.
Wisnicki afirma que Livingstone anotava al diari els esdeveniments en el moment mateix en què passaven. El relat de la massacre "és molt dur, molt caòtic", diu, i afegeix: "No sap què està passant. Se sent desconcertat, vulnerable." En un determinat moment Livingstone escriu que es va plantejar capturar els que havien començat la matança "i clavar-ne els caps en unes estaques".
Livingstone també estava amoïnat pel comportament d'alguns dels seus ajudants, esclaus alliberats que li havia enviat l'administrador britànic de Zanzíbar i que només li causaven problemes. "Si van a algun lloc, jo hi he d'anar amb ells, perquè si no segur que maten algú", va escriure al diari. Però aquestes preocupacions apareixen més mitigades en la versió del 1872.
Segons Wisnicki, quan escriu el 1872, "mira el passat amb més calma", afirma. "El que vol sobretot és evitar qualsevol insinuació que la conducta impròpia dels seus homes o la d'ell mateix van contribuir a la violència".
