BARCELONA.Fins a 15 hores ha arribat a passar-se dintre del cotxe Josep Maria Oliver mentre esperava el que només intuïa. Al seu historial un tiroteig que pot explicar, quan un clan mafiós el va confondre, i sigil·loses persecucions en cotxe de gairebé 13 hores. "Si abans el 90% de la feina es feia al carrer i un 10% amb internet, ara és un 30% al carrer i un 70% correspon a la feina de xarxa", reconeix aquest investigador privat director de l'agència Oliver Detectius, que ja incorpora un departament exclusiu dedicat a la investigació online . Malgrat que veu "internet com el mateix carrer", no creu que la professió hagi perdut "autenticitat": "No són jornades tan maratonianes i l'estrès no és tan gran, però aquell moment de perillosa incertesa, encara que més curt, és igual d'emocionant". Cautelós com un mag a l'hora de parlar de les seves argúcies, de retop vigoritza els estereotips. "Més que una professió és una forma de vida: a més de la dedicació a temps complet, no pots explicar absolutament res ni a la teva família", diu complagut Oliver.
"Tradicionalment el detectiu privat era un professional que perseguia algú en una moto pels carrers. Avui en dia creen perfils ficticis a Facebook i es relacionen amb l'investigat generant estratègies de confiança. Internet té un gran potencial investigador", sintetitza Francesc Canals, docent de detectius durant 5 anys com a expert en internet. El nou perfil dels detectius 2.0 potencia la capacitat d'interpretar papers i també comporta l'estudi dels ressorts del llenguatge. "Hem de saber com escriuen els joves a través d'un xat -afirma Oliver-, i analitzar lingüísticament com expliquen les coses a la xarxa".
"Abans la gent es disfressava per trobar-se amb l'amant, ara es disfressen virtualment amb identitats falses", sosté Oliver. En un encàrrec recent, gràcies a una fotografia penjada pel sospitós a la xarxa i a les eines de geolocalització, va poder descobrir que un home casat no era en un tediós congrés, com li havia assegurat a la seva dona, sinó que s'havia desviat de la seva ruta i provava sort en un creuer de singles.
El fet que les xarxes socials hagin trastocat les maneres de relacionar-se ha empès molts detectius a actualitzar-se: els espies ja no punxen telèfons ni s'infiltren físicament, ara tafuregen amb els bits. "Si no avançàvem en aquest terreny no podíem donar resposta a molts casos. Abans tenia 100 detectius al carrer i avui en dia en tinc més als despatxos", manifesta Josep Maria Vilamajó, president del grup Winterman.
"Cap agència de detectius té futur sense un equip tecnològic", afegeix. És una qüestió de renovar vells mètodes i adaptar-los a les eines actuals, però també de reducció de costos. "Ens hem de reciclar per investigar nous delictes", corrobora José María Fernández Abril, president del Col·legi Oficial de Detectius Privats de Catalunya. És dels que pensen que l'olfacte encara marca la diferència. Això sí: "Ara internet és present en tot tipus d'investigació com a primera consulta. És el punt de partida", diu Fernández Abril, detectiu amb més de 37 anys d'experiència. "A vegades sortim al carrer amb un 80% d'informació que demana un client extreta d'internet", apunta Vilamajó, que creu que les xarxes socials els afavoreixen, malgrat que personalment lamenta que generalment es vigila poc a l'hora de racionar la informació. "Les xarxes socials desperten les nostres sospites, en molts casos fundades. Aleshores hi ha dues possibilitats: parlar-ho o callar i investigar", resumeix Fernández Abril.
Cubell de les escombraries
Tot i que a la xarxa totes les nostres petjades queden registrades, en cap cas la indagació online ha substituït la picaresca més clàssica. "No és la panacea. És un complement, en cap cas la competència. A vegades sembla que a internet ho trobis tot i ràpid, però sovint és un gran trencaclosques", adverteix Oliver. "Facebook no és una font fiable. Ens crea una falsa sensació d'informació i, de vegades, enreda encara més la nostra feina. Internet et dóna excessius indicis", avisa Enrique Arranz, director del grup Infodetec. Tampoc és cert que la xarxa eixampli la legalitat. "No ens fa falta ser hackers . Fem enginyeria social, una cerca del que es publica a la xarxa en fonts obertes. Si aportem a un dictamen una prova obtinguda il·legalment ens exposem a una querella criminal", matisa Oliver. Malgrat els nous aires tecnològics, la tradició té el seu pes. "Encara avui en dia un 40% de la informació que traiem els detectis l'aconseguim de les escombraries", revela Vilamajó. Fer guàrdia al costat del cubell de la brossa és una aposta segura per capturar còmplices en els clàssics casos de contraespionatge industrial.
Petjada digital i 'extimitat'
Paradoxalment, com més eines tenim al nostre abast més s'esquerda la comunicació. "Internet és un mitjà que incentiva conductes latents, com la gelosia", avisa Canals, alhora que recorda que "el programari d'espionatge a internet s'han multiplicat ens els últims anys. La xarxa ens ha convertit a tots en detectius". "Vivim en l'època de l'espionatge domèstic", exclama. Un dels últims fenòmens que està creixent és la violència de gènere 2.0.
L'intercanvi descontrolat de privacitats tan habitual al 2.0, la mandra quan toca investigar entre amics i coneguts i els bugs (errors) de seguretat concorren per adobar el camp a les perquisicions. "Internet té cada vegada més capacitat per parlar de nosaltres al marge de si ens agrada o no", afirma Canals. Els processos d' extimitat , la venda pública de la nostra intimitat, sovint aboca dades significatives del nostre entorn, les nostres preferències com a consumidors i tot un reguitzell d'informacions que atien la foguera de les vanitats personals i, al mateix temps, faciliten la tasca dels detectius.
"La gent no és conscient que internet és el carrer. Les xarxes socials ens fan més impulsius, rebaixen la por a explicar certes coses perquè ho fem des d'un espai privat com la nostra llar. Això és fonamenta en problemes d'incomunicació social", opina Oliver. "Hi ha una cultura a la societat de falta de prudència i això ens fa més vulnerables davant de persones que ens volen investigar. La gent té tendència a despullar-se a internet quan al carrer no agafarien mai un caramel de qualsevol desconegut", afegeix Canals.
