Publicitat
Publicitat

CIÈNCIA

Deu científiques que han pogut trencar el sostre de vidre

Aquest dissabte se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. La gran assignatura pendent continua sent que més dones dirigeixin grups de recerca i participin en els òrgans de decisió

Peggy Whitson, Fabiola Gianotti o Maryam Mirzakhani són noms que no ens diuen res. Però corresponen a la comandant de l’Estació Espacial Internacional, a una investigadora clau en el descobriment del bosó de Higgs i a una guanyadora de la prestigiosa Medalla Fields, el premi Nobel de matemàtiques. Són dones que estan en la primera línia de la recerca científica i que han assolit reconeixement. Tot i això, també en la ciència, les diferències de gènere són visibles.

Un cas paradigmàtic és com l’ absència de dones en els òrgans de decisió, a més de ser un indicador clar de desigualtat, té conseqüències sobre la recerca. Per exemple, el sexe no es considera una variable en molts estudis sobre biologia bàsica, quan resulta que és, juntament amb l’edat, una de les variables més importants, per exemple, en la regulació del sistema immunitari i en les funcions hormonals. Als laboratoris, la recerca bàsica es fa amb cèl·lules masculines in vitro, amb ratolins mascles i, sovint, en els treballs amb pacients no hi ha dones. En altres camps, com les matemàtiques i la programació, si els investigadors no tenen visió de gènere, els algoritmes poden mostrar tendències masclistes.

Un dels motius principals és que la carrera de moltes investigadores s’estanca en l’etapa reproductiva per falta de polítiques de conciliació. I això passa entre els 30 i els 40 anys, una edat en que un investigador ha de poder fer un salt qualitatiu. Com un peix que es mossega la cua, si en els alts estaments no hi ha dones, difícilment s’hi introduiran canvis. Malgrat tot, cada cop n’hi ha més que aconsegueixen trencar el sostre de vidre sota el qual encara avui viuen la gran majoria. Heus aquí una selecció de 10 científiques actuals que han vist reconeguda la seva feina.

1. Youyou Tu

Descobridora de l’artemisina, un medicament contra la malària

El 2015 l’Acadèmia sueca va atorgar el premi Nobel a la metge i química xinesa Youyou Tu pel descobriment de l’artemisina, el principal medicament que s’utilitza per tractar la malària i que ha permès salvar milers de vides. El 1967 la investigadora va formar part de l’equip científic del projecte secret de Mao Zedong que volia trobar un remei per evitar la mort dels seus soldats quan lluitaven a la selva vietnamita. Va explorar tots els textos antics de la medicina xinesa i va recórrer llocs remots per buscar pistes en els remeis tradicionals. Finalment, va identificar l’artemisina. Actualment té 86 anys i dirigeix l’Acadèmia de Medicina Xinesa.

2. Jane Goodall

La investigadora que millor coneix els ximpanzés

Quan tenia 23 anys va marxar a Kènia per investigar amb l’antropòleg més famós del món, Louis Leaky, que al 1960 la va enviar a Gombe, a Tanzània, per investigar els ximpanzés salvatges de la zona, acompanyada de la seva mare i un cuiner, i amb una tenda de campanya. La recerca, que havia de durar uns quants mesos, es va convertir en un projecte vital de 50 anys. La seva feina exhaustiva no tan sols ha permès un coneixement sense precedents sobre aquests primats, sinó que també ha dut a terme una important feina de divulgació i sensibilització a través de la seva pròpia fundació. És doctora en etologia per la Universitat de Cambridge, doctora honoris causa per més de 45 universitats del món i ha rebut més de 100 premis internacionals, entre els quals el Premi Internacional Catalunya 2015.

3. Peggy Whitson

La comandant de l’Estació Espacial Internacional

Aquesta bioquímica i astronauta de la NASA va complir abans-d’ahir 57anys a bord de l’Estació Espacial Internacional (EEI). A més de ser la dona astronauta de més edat, és la primera dona comandant a l’espai. La seva feina com a científica és clau en els experiments que s’estan duent a terme a l’EEI per estudiar el comportament a l’espai de materials, del cos humà i altres organismes. Es molt activa a Twitter (@AstroPeggy), on mostra alguns dels experiments, i fins i tot l’hort de l’estació, que li encanta cuidar. Per descomptat, com els homes, també intervé en totes les feines de manteniment, que són moltes. Fa poc deia al seu Twitter: “Som igual de capaces que ells”.

4. Maryam Mirzakhani

Primera dona guanyadora del ‘premi Nobel’ de les matemàtiques

Mirzakhami, matemàtica iraniana nascuda el 1977, ha sigut la primera dona, i la primera persona iraniana, que guanya la prestigiosa Medalla Fields, coneguda com el Nobel de les matemàtiques. Treballa en geometria de l’espai, i amb el seu estil original ha revolucionat la matemàtica moderna.

5. Elizabeth Blackburn

Descobridora de la clau de la divisió cel·lular

L’any 2009 va guanyar el premi Nobel de medicina per haver descobert la telomerasa, un enzim fonamental que forma els telòmers durant la replicació de l’ADN, és a dir, durant la divisió cel·lular, incidint sobre l’allargament d’aquestes peces fonamentals de l’ADN, ja que protegeixen els extrems dels cromosomes. L’escurçament i les alteracions dels telòmers està relacionat amb l’envelliment i amb malalties com el càncer. Blackburn ha sigut també una científica molt combativa. Va formar part de la Comissió de Bioètica dels Estats Units, però va renunciar-hi l’any 2004 davant les restriccions de Bush a la recerca amb cèl·lules mare. Actualment presideix un dels centres de recerca més importants del món, el Salk Institute.

6 i 10. Jennifer Doudna i Emmanuelle Charpentier

Les dues ‘mares’ de l’edició de gens que promet revolucions

La col·laboració entre Doudna i Charpentier des dels seus laboratoris, la primera als Estats Units i la segona a França, ha sigut una de les més fructíferes dels últims anys. Han creat la tècnica CRISPR/Cas9, que permet editar l’ADN d’una manera senzilla, ràpida i econòmica. Han revolucionat la manera com es pot reescriure el genoma. Les possibilitats són infinites: es poden eliminar gens defectuosos o també alterar característiques concretes. Tot plegat, ha encetat noves línies de recerca i nous debats bioètics. La tècnica desenvolupada per les dues bioquímiques consisteix a utilitzar un bacteri que ja havien caracteritzat com es comportava en infectar les cèl·lules, i que és capaç de tallar gens de forma molt precisa i dirigida amb les instruccions adequades.

7. Françoise Barré-Sinoussi

Premi Nobel compartit per haver descobert el virus del VIH

Viròloga reconeguda com a codescobridora del virus del VIH amb Luc Montagnier. L’any 2008 tots dos van compartir el guardó de l’Acadèmia sueca amb un tercer investigador, Harald zur Hausen, que va descobrir el virus del papil·loma humà. Ha desenvolupat la seva carrera investigadora a lINSERM i a l’Institut Pasteur. El seu compromís en la lluita contra el VIH ha transcendit més enllà del seu laboratori. Sempre ha estat molt compromesa amb la lluita contra la malaltia, especialment als països més desfavorits. L’any 2009 va escriure una carta oberta al papa Benet XVI en què protestava per unes declaracions que havia fet en les quals afirmava que l’ús del preservatiu no era efectiu en la lluita contra el VIH. Actualment presideix la International AIDS Society.

8. May-Britt Moser

Reconeguda per haver trobat les neurones del ‘GPS’ del cervell

¿Com s’ho fa el cervell per crear un mapa complet de l’entorn i poder-hi navegar adequadament? La recerca de la investigadora noruega, juntament amb dos col·legues més (un d’ells el seu marit), té la resposta. En una regió del cervell, a l’hipocamp, hi ha un tipus de neurones encarregades de fer aquest mapa. També hi intervenen una xarxa de neurones que permeten el posicionament precís i establir itineraris. Va rebre el Nobel el 2014 i dirigeix el seu laboratori al Centre de Computació Neuronal, a la Norwegian University of Science and Technology (NTNU).

9. Fabiola Gianotti

Al capdavant de l’experiment que va trobar el bosó de Higgs

Es va fer coneguda a partir del mateix moment en què va actuar com a portaveu de l’experiment ATLAS, del CERN, que va permetre donar a conèixer el bosó de Higgs, la troballa en física de partícules que ha tingut més ressò mediàtic els últims anys. L’any passat, però, va fer un gran salt quan es va convertir en la directora del CERN, la primera dona que dirigeix el laboratori de física de partícules de Ginebra, actualment l’autèntic santuari de la física a escala mundial. El seu currículum esgarrifa. També li encanta l’art, i creu fermament en la relació entre ciència i art. “La física és bellesa, simetria, estètica... és art”, sostenia en una entrevista a The Guardian.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de