Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

Deures d’estiu: una tradició obsoleta que cal reinventar?

Els experts proposen l’opció de fer activitats vinculades a l’entorn en lloc del quadern tradicional

Amb cinc anys, la Martina -que tot just ha acabat P4- té un àlbum de treballs d’estiu que haurà d’entregar quan arribi a l’escola al setembre. Es tracta d’un àlbum amb feines semblants a les que ha treballat durant el curs, com ara, fer sèries de números, resoldre endevinalles o resseguir siluetes. Tot i que són exercicis que sap fer sense dificultats, la seva mare, la Mònica, explica que a la Martina li suposarà “esforç” fer-los. Per evitar que dificultin la rutina familiar a l’agost, s’han posat com a objectiu acabar els deures al juliol. “Quan torna del casal ens hi posem una estona”, diu la seva mare, que afegeix que després continuen jugant.

Si bé fa uns anys el cas de la Martina es repetia pràcticament amb la majoria dels alumnes de Catalunya, cada vegada és menys freqüent que les escoles posin deures d’estiu. O, com a mínim, amb el format del quadern d’estiu tradicional.

“El tema important no és fer deures, sinó que es mantingui la continuïtat de l’aprenentatge”, apunta la directora del Virolai -un centre innovador de Barcelona-, Coral Regí, que recorda que “els nens no s’eduquen només de les 9 del matí a les 5 de la tarda”. Per a Regí, cal mantenir una “continuïtat educativa” i reivindica que “aprendre no és una creu” per a l’alumne. En aquest sentit, creu que no es tracta de posar “deures repetitius ni d’utilitzar els quaderns clàssics”, sinó que l’estiu és una oportunitat perquè els alumnes descobreixin què els motiva a través de diferents activitats. Com a exemple, Regí proposa elaborar un diari de vacances, escoltar música, fer fotos de com es cuiden les plantes o ensenyar a l’avi a fer servir el WhatsApp.

En la mateixa línia es posiciona el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, que considera que els “bons deures d’estiu” són els que “permeten connectar l’aprenentatge amb la vivència de l’alumne”. “Per exemple, recollir fulles i analitzar-les permetrà a l’alumne parlar de l’entorn on és”, apunta, i afegeix que una altra activitat podria ser entrevistar gent gran.

Palacín també considera que l’estiu és una bona ocasió perquè pares i fills teixeixin complicitats amb els hàbits de lectura. “Els fills han de veure com els pares també llegeixen”, expressa Palacín, que afegeix que cal aprofitar el temps lliure per generar converses sobre la lectura.

Tot i que es mostra contrari als deures mecànics i repetitius, el director de la fundació Jaume Bofill apunta que les feines d’estiu poden ser una bona oportunitat perquè l’alumne “s’autogestioni el temps d’aprenentatge” i recorda que els pares “no han de fer de policies”. “El deures mal entesos hipotequen el temps de l’estiu i sovint generen conflictes entre pares i fills”, apunta Palacín.

Per al pedagog Gregorio Luri, els deures “mal fets” són aquells que no estan tutoritzats per un adult. “Seria incorrecte donar al nen el quadern i dir-li que s’espavili”, apunta Luri, que defensa que és “essencial que tingui algú al costat que pugui analitzar la lògica dels seus errors”.

No obstant això, Luri creu que posar deures és una pràctica adequada perquè “l’intel·lecte necessita estímuls permanents”. “Per què se li ha de donar vacances, a l’aprenentatge?”, es pregunta el pedagog, que afegeix que no veu que sigui “cap drama” a dedicar una hora al dia a fer activitats intel·lectuals durant l’estiu.

Tot el contrari opina la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, que reivindica que el temps lliure ha de ser perquè els infants “facin activitats no escolars” i que “desenvolupin altre tipus d’hàbits, com la convivència”. A més, considera que “les activitats memorístiques” a l’estiu no serviran perquè els alumnes recuperin l’hàbit d’estudi quan tornin a l’escola.

“L’estiu és una època amb activitats tan diferents que no servirà de gran cosa fer deures”, reflexiona Martí, que afegeix que no ha de fer por que els alumnes “ho oblidin tot durant tres mesos”. Per aquest motiu, la presidenta de Mestres Rosa Sensat defensa que els deures no són recomanables en cap etapa escolar, ni a infantil, ni a primària, ni a secundària.

Les famílies, “conservadores”

Precisament, la directora de l’institut de Sils -centre que segueix un mètode innovador -, Iolanda Arboleas, reivindica un canvi en les tasques d’estiu a la secundària. Tot i que el centre que dirigeix és innovador, confessa que encara no han fet “una reflexió prou profunda” sobre dels deures perquè “als pares els costa acceptar els canvis”. “A les famílies ja els costa acceptar el canvis a les aules, però encara els costa més acceptar els canvis relacionats amb els deures”, insisteix.

En aquest sentit, Arboleas explica que les famílies tenen un tarannà més “conservador” i afegeix que si veuen que els seus fills no fan deures, “creuen que estan perdent el temps”. “Aquest paradigma costa molt de canviar”, conclou la directora del centre.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de