UNIVERSITATS

Dídac Ramírez: "És un disbarat fer dependre els preus de la renda familiar"

Error "El nou sistema de taxes no fomenta l'emancipació dels joves" Europa "La UB buscarà vies per fer títols de 3+2" Conjuntural "Quan passi la crisi, les matrícules haurien de tornar als nivells d'abans"

Afronta les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona (UB) -seran el 22 de novembre- amb la "serenor i tranquil·litat" que li dóna una gestió de quatre anys encara per completar però "positiva", tot i el context de "retallada rere retallada". El rector de la UB, Dídac Ramírez, que opta a la reelecció previsiblement amb tres candidats més, ha publicat Universitats, valors i societat , un recull de reflexions públiques dels últims 20 anys que retrata l'evolució i la continuïtat del seu pensament respecte a qüestions tant de dins com de fora de la universitat.

El llibre deixa clar que la seva posició sobre les taxes universitàries és la mateixa des dels anys 90, en contra d'apujar preus. Què en pensa del nou sistema de beques del Govern?

No em sembla adequat que depengui de la renda familiar, perquè no promou l'emancipació. Som un dels països on els joves marxen de casa més tard. Els universitaris són majors d'edat i els governants haurien d'incentivar-ne l'emancipació, fer que com més aviat millor deixin de dependre de la renda familiar. I ara fem tot el contrari. És un disbarat.

La pujada no ha reduït la demanda. ¿Tem que ho faci a llarg termini?

A la UB procurarem que no passi, per nosaltres no quedarà. Estic convençut que els ajuts que hem ofert aquest curs han fet mantenir la demanda. Però els preus no poden pujar més, al contrari. L'encariment és una mesura conjuntural per motiu de la crisi, però quan passi crec que les matrícules haurien de tornar als nivells que tenien abans.

Com valora l'avís de la Unió Europea que perillen els Erasmus?

L'anunci és molt preocupant i molt greu. Al Tractat de Bolonya del 1999 la UE va acordar construir una identitat europea a través de l'educació i això es basa en l'intercanvi d'estudiants. Tallar fons als Erasmus seria un error monumental, perquè seria carregar-se el millor de Bolonya, el nervi d'una política educativa dedicada a la construcció europea.

Al llibre explica que era escèptic però ara defensa Bolonya. Per què?

Els principis de Bolonya són compartits per tothom. Però el Tractat de Lisboa del 2000 em va fer escèptic per la mercantilització del coneixement que imposa. I també per l'aplicació que se'n va fer aquí, on l'Estat, mirant a l'Amèrica Llatina, va imposar graus de 4 anys i màsters d'un, quan la resta d'Europa optava pel 3+2. Ara el que penso és que no podem fer marxa enrere. Sortir de Bolonya seria quedar-se a l'ample de via espanyol i hem de ser a Europa. Malgrat que els pocs recursos dedicats fan que en algunes facultats l'aplicació hagi estat un nyap, crec que cal esforçar-se perquè surti bé. Això sí, agafant Bolonya i no Lisboa: la universitat ha de tenir en compte les necessitats de les empreses, però no és la seva missió principal.

Però encara tenim el 4+1.

Quan em postulava a rector fa quatre anys ja vaig dir que el 3+2 caurà pel seu propi pes, com fruita madura. Encara ho penso. Molta gent opina que després de tot l'esforç per implantar el 4+1 canviar seria massa dur, però a mi és un procés que no m'importa fer perquè cal tenir ample de via europeu. Alguna universitat catalana ja ha fet alguna titulació pilot de 3+2 i nosaltres ens ho plantejarem. Ja buscarem les vies.

El llibre tracta molts temes: la postmodernitat, la crisi de valors, la identitat col·lectiva. Què en pensa del moment que viu Catalunya?

Estic clarament a favor d'un referèndum d'autodeterminació. Fruit d'una reflexió profunda, vaig concloure fa temps que existeix la identitat col·lectiva i, per tant, el poble ha de tenir dret a dir si vol ser un estat independent. El meu vot? No tinc prou elements de judici. Cal analitzar tota la informació i coneixement disponible per poder decidir.