Digue'm com vesteixes i et diré on treballes

BarcelonaNo discutim la indumentària impol·luta de metges i restauradors ni els vestits ignífugs dels bombers. Són els seus uniformes. El vestit fosc d'americana i corbata, el businnes attire dels dies de cada dia de polítics, banquers, consultors i advocats, i el look texà i informal de les empreses que viuen d'esquena al públic tampoc no sembla que es qüestionin. Però alguna cosa es mou: el banc UBS ha fet arribar als treballadors de les filials suïsses un document de 43 pàgines que ofereix consells per tenir una bona aparença i transmetre-la als clients. En una conversa telefònica amb Jean-Raphael Fontannaz, el portaveu d'UBS Suïssa assenyala que "forma part d'una nova manera d'apropar-se als clients" i que "s'està provant només en cinc delegacions suïsses". Més enllà d'aquests consells obvis, aforismes que van des de la higiene fins a l'estètica passant per la moda pensats per als treballadors temporals i la gent més jove que s'incorpora a la companyia, Fontannaz explica que l'empresa no té un codi d'indumentària, tot i que quan els clients entren a UBS han de percebre, per la indumentària correcta i la corbata i el fulard corporatiu de color vermell, que són en un banc.

La roba com a estratègia

Les empreses de serveis, conscients del poder de la imatge (que comunica i marca jerarquies), aposten per l'aspecte formal per transmetre una filosofia i uns valors, com ara la seriositat, el rigor, la professionalitat i la confiança. "Els codis d'indumentària serveixen per alinear l'activitat de l'empresa amb la seva estratègia; s'incorporen si es considera que la manera de vestir pot afectar la marca o l'estratègia de la companyia", apunta Roberto Sánchez, gerent d'Everis Business Consulting.

No tenen codis ni decàlegs, però les empreses segueixen de prop la manera de vestir dels seus treballadors. A PricewaterhouseCoopers, la convenció és anar sempre business excepte els divendres i durant el més d'agost, en què es permeten les camises, els polos i els pantalons caquis. La raó, segons exposa Ana Arza, responsable de capital humà de Price Barcelona, és que l'empresa treballa amb "amb material sensible, els números dels clients, i no només es tracta de ser bon professional sinó també d'aparentar-ho". Segons Blanca Rodriguez, responsable del departament de recursos humans del bufet d'advocats Cuatre Cases, l'empresa ofereix un serveix de qualitat: "Hem de transmetre una imatge de professionalitat, per això el casual Friday també el cuidem".

Aquestes empreses beuen de la revolució en la manera de vestir iniciada als anys noranta del segle XX. Els yuppies van heretar el negre i la discreció de la burgesia, que havia trencat amb el colorisme de l'aristocràcia. Eren joves amb ganes de triomfar que basaven part del seu èxit en l'aparença. Els bressolava la que van qualificar com a "societat de l'espectacle", com ha apuntat Inmaculada Urrea, consultora de Sofocomedia i professora de sociologia de la moda, i van incorporar les marques que començaven a morir i una manera de vestir diferent per distingir-se de treballadors convencionals.

Els van prendre el relleu els joves informàtics, enginyers i dissenyadors, que van iniciar l'aventura empresarial als garatges de casa, vas ascendir fins a càrrecs de responsabilitat a les seves empreses, es relacionaven d'una manera nova amb els clients i estaven poc acostumats a vestir amb sabates de cordons. El casual Friday va néixer així. "Microsoft són trenta-cinc anys de cultura més relaxada", argumenta Carlos de la Iglesia, director de comunicació i desenvolupament corporatiu de Microsoft. "L'ambient menys formal vol potenciar un bon clima de treball, en què que la informació flueixi i no es creïn jerarquies de manera artificial".

Vestir amb l'inconscient

A la seu de Barcelona d'eDreams hi conviuen directius, enginyers i teleoperadors. Els texans, les vambes i les samarretes no pateixen cap restricció. La prioritat és, segons Jorge Cáceres, director de recursos humans de la companyia, "que la gent estigui còmoda, que els treballadors no se sentin reprimits ni se'ls faci ser el que no són". L'estiu, però, pot portar situacions incòmodes: com dius a un treballador que ve a treballar amb xancletes i banyador que la indumentària no és la correcta? Per evitar-ho, la multinacional HP envia recordatoris de la indumentària correcta a l'estiu. Eva Blanco, responsable de recursos humans d'HP, creu però que "recordar coses de sentit comú és diferent a tenir un codi, que de vegades fins i tot se signa".

Aquest tipus d'empreses estan lligades a una idea de modernitat, un actiu que una americana i una corbata no sempre transmeten. L'interlocutor té una idea preconcebuda sobre el que trobarà en cada empresa -i la roba fins i tot genera una empatia-, per això "una consultora amb roba formal transmet que sap fer bé la seva feina i alhora confies en el venedor que et ven un producte tecnològic vestit d'esport".

Denominació d'origen

El tipus d'empresa, però també el seu lloc d'origen o la cultura del país d'adopció, determinen i influeixen en les maneres de vestir. Als Estats Units, els negocis a través de videoconferències han permès els pantalons curts i les xancletes a les oficines (el Facebook que retrata la La red social no s'allunya tant de la realitat). Continua predominant, en la cultura anglosaxona, el coneixement per sobre de l'estètica, que queda relegada a un tercer pla. "Aquí som més formals que als Estats Units", afirma Carlos de la Iglesia. I és que la nostra cultura encara dóna un valor molt important a l'aparença.

Les 43 pàgines d'UBS de "tot el que sempre has volgut saber sobre la manera de vestir i mai t'has atrevit a preguntar" tan innegablement suïsses lliga amb l'art de saber vestir, una disciplina difícil de dominar. El món avança al ritme accelerat de les tecnologies però els anys d'anar vestits amb americana i corbata han arrelat i es fa difícil deslligar el concepte de professionalitat i feina ben feta de l'aparença. Però es pot ser professional i treballar amb vambes .