L'espera per al metge de família va dels 5 als 30 dies a Catalunya

 També fora de l'àrea metropolitana hi ha demora de les visites programades

El temps d'espera per a una visita programada al metge de família a la sanitat pública oscil·la a Catalunya entre els cinc i els 25 dies, i excepcionalment fins i tot 30 dies, i ja s'estan donant hores per al mes de gener de 2018, en funció de l'organització interna de cada ambulatori.

Així ho ha denunciat, en declaracions a Efe, el secretari del sector de l'Atenció Primària al sindicat Metges de Catalunya, Òscar Pablos, que ha concretat que al CAP de Fondo, de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), es donen hores programades per al 15 de gener, i al de Ramon Turró, (Barcelona ciutat), per al 9 de gener. També fora de l'àrea metropolitana la demora de les visites programades arriba al gener en alguns centres d'atenció primària, com és el cas del CAP Sagrada Família, de Manresa (Bages).

A Lleida (Segrià), en almenys quatre CAP les esperes són també de prop d'un mes, i Pablos ha assegurat que, tot i que no es pot parlar d'una mitjana de dies d'espera per a una visita programada, en general, són més de cinc dies a tot Catalunya.

Els cinc dies d'espera o els 30, en casos extrems, queden molt lluny del compromís de 48 hores de temps màxim per tenir hora amb el metge de capçalera recollit en el Pla d'Atenció Primària que el conseller de Salut, Toni Comín, va presentar. "Les 48 hores d'espera són una situació excepcional", ha assegurat Pablos, que denuncia també "la sobrecàrrega" de feina dels metges de capçalera dels centres d'atenció primària de Catalunya.

Aquesta situació és el resultat, segons el parer del representant de Metges de Catalunya, de dues decisions: un, de la retallada de plantilla de metges entre els anys 2010 i 2015, que va suposar uns 889 professionals menys, entre metges de capçalera i pediatres; i el segon, que no es cobreixen baixes laborals, vacances o cursos professionals.

La reducció del finançament de la sanitat pública els últims anys i, en especial, de l'atenció primària, impedeix, a més, mantenir els recursos humans i les infraestructures necessàries per desenvolupar amb excel·lència la salut dels catalans, ha considerat. En els cinc anys que van del 2010 a 2015, el Govern va reduir un 20% el pressupost de l'atenció primària, cosa que ha repercutit clarament en la qualitat assistencial actual, segons el seu parer.

La situació de pressió assistencial, ja per si mateix extrema, pot empitjorar encara més amb l'arribada de les vacances de Nadal i de l'epidèmia de grip i les infeccions respiratòries, ha alertat el representant de Metges de Catalunya.

Per això, a molts CAPs es preparen davant una previsible allau de malalts tancant aquests dies les agendes dels metges i infermeres de les visites programades i deixant aquests espais de temps a les visites espontànies. "L'ideal seria que reforcessin el nombre de metges per substituir els que se'n van de vacances o per fer front a l'increment de malalts que es donarà les pròximes setmanes perquè això és insostenible", ha advertit.

Davant la grip, el CatSalut preveu destinar els recursos de què disposi de forma setmanal, segons l'activitat que es registri als CAP, ha explicat Òscar Pablos. "Ja veurem com funciona aquest sistema, però l'any passat la dotació per fer front a l'epidèmia de grip en l'atenció primària va ser de 0 euros", ha recordat.

La delicada tessitura que es viu ja en algunes zones i que s'agreujarà les pròximes setmanes en l'atenció primària repercutirà en els serveis d'urgències dels hospitals catalans que, l'hivern passat, van registrar col·lapses.