La Diputació de Lleida, disposada a posar diners per crear una xarxa de generadors de iodur de plata

LleidaDiversos científics i experts han defensat l'eficiència del iodur de plata per minimitzar els danys de les pedregades durant la jornada tècnica organitzada per la Diputació de Lleida i que s'ha celebrat en el marc de la Fira de Sant Miquel. Durant la jornada s'han presentat treballs i s'han exposat diferents experiències que s'estan duent a terme d'aplicació de iodur, que descarten que aquesta pugui comportar problemes ambientals.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha mostrat la predisposició de l'ens que presideix a posar diners per a la creació d'una xarxa de generadors de iodur de plata a les comarques lleidatanes en cas que així ho acabi reclamant el territori a partir de les conclusions de la jornada d'aquest divendres.

Reñé convocarà ara una nova cimera antipedra després de les jornades tècniques que han avalat l'eficiència de la utilització del iodur de plata. L'objectiu de la reunió amb el món local i tots els afectats serà analitzar la conveniència de recuperar l'aplicació d'aquest sistema i ha insistit que la decisió que es prengui finalment serà "consensuada i basada en anàlisis totalment rigoroses".

Els científics n'avalen l'ús

El doctor en Ciències Físiques de la Universitat de Lleó José Luís Sánchez ha destacat durant la seva intervenció els avantatges que suposa, "si es fa bé", la dispersió de iodur de plata a l'atmosfera, a partir d'estudis en què ha participat. En aquests estudis s'ha comparat l'efectivitat i els possibles efectes negatius davant l'ús de generadors o sense l'existència d'aquests.

Els resultats demostren, a més del fet que aquest producte no causa efectes sobre la pluja ni sobre la contaminació, que redueix entre un 20 i un 25% el nombre de pedres que cauen a terra i entre un 30 i un 40% la força amb què aquestes cauen.

Un altre dels ponents, el catedràtic de Física de l'Atmosfera de la UB Jeroni Lorente, també ha defensat la solidesa de la base científica que mostra que la dispersió de iodur de plata als núvols produeix una modificació de les partícules d'aigua i de gel d'aquests, fet que altera després la distribució de la pedra.

Així mateix, el catedràtic de Química Aplicada de la mateixa universitat Miquel Esteban ha descartat l'existència, fins al moment, de treballs i estudis científics que indiquin que l'ús d'aquest producte per minimitzar les pedregades pugui ocasionar danys sobre el clima o el medi ambient.

Experiències a França i Aragó

Una de les experiències que s'han exposat durant la jornada és la que està duent a terme a França l'entitat Anelfa. Jean Dessens, físic i doctor en Ciències Físiques de la Universitat de París, i Claude Berthet, especialista en experimentació vegetal, també han destacat els resultats positius que s'han obtingut amb la xarxa de generadors que tenen, tot i remarcar les dificultats que suposa poder mesurar amb exactitud els resultats de l'aplicació del iodur de plata sobre el medi.

El director gerent del Consorci Antipedra d'Aragó, Fernando Peligero, ha exposat l'experiència que estan duent a terme en aquesta comunitat; van constituir un consorci comarcal per tal de crear una xarxa de generadors de iodur que estan repartits per tot el territori, cobrint unes 630.000 hectàrees.

Peligero, que també ha defensat l'ús d'aquesta tècnica per combatre les pedregades, ha explicat que el cost que ha suposat la xarxa de generadors a Aragó durant aquest 2013 ha estat d'uns 350.000 euros. En aquest sentit, ha explicat que hi ha comarques que assumeixen el cost i, per tant, disposar de la xarxa no suposa cap cost per als pagesos, mentre que d'altres sí que repercuteixen part o tot el cost als agricultors per aquest servei, que han de pagar 0,56 euros per hectàrea.

Per la seva part, Antonio Vega, director de Sistemas Lógicos, empresa dedicada al desenvolupament d'instrumentació científica per a la modificació atmosfèrica, ha exposat als assistents les diferents solucions més tradicionals, com poden ser els generadors o cremadors de nucli de iodur, que es basen en una dissolució d'acetona, o d'altres més tecnològiques i innovadores que no produeixen aquesta dissolució, ja que el iodur es crema mitjançant bengales.