CINEMA DE NO-FICCIÓ
Societat 02/02/2011

DocsBarcelona obre una finestra al món amb el documental

El Festival Internacional de Documental passa a ser competitiu i augmenta la seva programació amb noves seccions i un concurs de curtmetratges documentals que es poden veure online .

Xavi Serra
3 min
DocsBarcelona, Finisterrae

Barcelona.DocsBarcelona s'erigeix, a poc a poc, com la cita de referència del documental a Catalunya. El festival que organitza Paral·lel 40 obre les portes avui amb novetats importants respecte a l'edició de l'any passat: una nova seu -els Cinemes Girona-, noves seccions amb espai per a documentals més arriscats, un concurs de curtmetratges documentals que es poden veure a la web del festival i el decisiu pas de convertir la mostra en una competició.

Aquesta és una decisió que, d'alguna manera, assenyala la maduresa d'una cita que va començar fa catorze anys com un taller de formació per a documentalistes inspirat pel danès Tue Steen Müller (ara programador de la secció Panorama) i que amaga un vessant industrial poc conegut pel gran públic: el pitching forum , un mercat en què productors amb projectes de documental es troben amb televisions de tot el món per aconseguir finançament. La cosa funciona com una mena de speed dating professional i, en set minuts, uns expliquen el seu projecte i els altres fan les preguntes que creguin oportunes. I, esclar, si al final hi ha feeling , potser en surt el guanyador del proper Oscar al millor documental.

Joan Gonzàlez, el director del festival, remarca orgullós: "El DocsBarcelona s'ha convertit ara mateix en un dels tres o quatre mercats de documental més importants del món; hi participen més de trenta televisions i institucions públiques internacionals, i aquest any hem rebut 176 projectes d'un total de trenta-sis països dels quals un comitè internacional n'ha seleccionat vint-i-quatre; quatre de catalans".

Històries per a tothom

Gonzàlez defensa una idea de programació integradora de les diferents tendències del documental contemporani. "El que perseguim és que cada espectador trobi la seva pel·lícula -diu-. Volem dessacralitzar el documental, fer-lo accessible per a tothom, amb diferents nivells d'exigència i estètica, evidentment; tractar el documental amb el mateix rigor que el cinema de ficció, perquè anar a veure documentals sigui una activitat cultural com qualsevol altra".

Fent honor a aquesta voluntat, el festival ha obert les portes a programadors sensibles a propostes de risc com Anna Petrus i Miquel Martí Freixas en la nova secció Finisterrae, i també ha creat una nova secció anomenada DocsAffairs per a obres que estan en la frontera entre el documental i el reportatge periodístic d'investigació.

Però si una tema té protagonisme en la programació d'aquest any és l'empremta que la guerra deixa en l'home, que podem rastrejar des de la pel·lícula d'inauguració, A tu no t'agrada la veritat. Quatre dies a Guantánamo , de Patricio Henríquez, a la nominada a l'Oscar Restrepo , passant per la danesa Armadilho i la peça d'Harun Farocki Immersion . No tots els documentals del festival parlen del mateix, evidentment.

Steam of life , per exemple, s'introdueix en la intimitat de les saunes finlandeses per descobrir un món masculí sorprenent i desconegut. I Tots vosaltres sou els capitans , d'Olivier Laxe, és un experiment amb els nens d'un taller audiovisual del Marroc que va guanyar un premi a Cannes.

Benvingut, Mr. Greenaway

El festival es reserva una última sorpresa: la presència de l'autor anglès Peter Greenaway, un director d'una cal·ligrafia exquisida i barroca que va escriure pàgines brillants del cinema europeu com El ventre d'un arquitecte (1987), El contracte del dibuixant (1982) o El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant (1989) i que, d'ençà que ha abraçat la revolució digital, s'ha convertit en practicant i portaveu de les bondats de les noves tecnologies i les possibilitats de l'audiovisual interactiu. Greenaway ha fet de comissari d'una secció del festival, Le Dernier Repas, en què selecciona alguns dels documentals de la seva vida i els fa dialogar amb obres seves, algunes de les poques en format documental d'aquest autor. El director també oferirà una master class per explicar la seva visió del cinema modern, en què defensarà la seva proclama: el cinema ha mort. Llarga vida al cinema, doncs.

stats