“Cal mantenir un govern progressista que barri el pas al lepenisme d’Albiol”

BadalonaDolors Sabater (Badalona, 1960) segueix confiant en les opcions per convèncer el PSC. Tot i que els socialistes de Badalona portaran a una consulta amb les seves bases la moció de censura amb el suport del PP i contra l’Ajuntament de Guanyem Badalona en Comú, l’alcaldessa del municipi encara veu opcions, sobretot després del gir que ha provocat en la política espanyola la moció de censura del PSOE al govern del PP de Mariano Rajoy. Les possibles aliances de constitucionalistes a la quarta ciutat més gran de Catalunya es poden tornar ara més crítiques i més difícils de gestionar per al PSC.

¿Es pot treballar amb aquesta situació o hi ha certa paràlisi?

Sí, la ciutat no es pot aturar mai, però és cert que incorporem moltes reunions amb el PSC, perquè amb la mateixa contundència que vaig defensar els pressupostos, defenso que cal evitar que Albiol i el PP tornin al poder.

I en quina línia van les reunions?

Són molts escenaris que no puc explicar perquè són confidencials. Però hi ha propostes sobre la taula per reconduir el tema i evitar la moció. El que és clar és que el mateix PSC que va ser qui va fer que el PP no governés no vol ser la palanca que el faci entrar de nou al govern. Estan explorant totes les opcions.

És optimista?

Sí, perquè seria contradictori per al PSC. Hem de continuar amb un govern progressista que barri el pas a les polítiques d’extrema dreta, lepenistes i xenòfobes que tant de mal han fet a la ciutat. L’època d’Albiol va ser la de més retallades de drets i de programes socials i es va discriminar la ciutadania per les seves creences. Si Albiol és tinent d’alcalde amb la moció, acabarà manant el PP, que té més regidors.

¿Admet que el seu suport al Procés, sense una majoria independentista al ple, ha propiciat el canvi de posició del PSC?

Sempre es poden fer les coses millor i reconec que ha generat incomoditat, però després que se’m reprovés que portés la vara d’alcaldessa en una manifestació contra la repressió per l’organització del 9-N, no la vaig tornar a treure. I jo al principi encara pensava en un PSC com el que va participar a Badalona del pacte pel dret a decidir. Si ens comparem amb ajuntaments clarament independentistes, ells han fet gestos que jo no he fet mai. No som a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i mai he fet onejar una estelada. Amb el referèndum sí que vaig tenir molt clar que era la millor manera d’expressar la pluralitat.

Ha rebut més crítiques per haver anat el 27 d’octubre al Parlament.

És cert que jo no tenia el vistiplau del ple i que no representava una majoria. Però vaig anteposar el missatge d’una ciutat plural que apel·lava a fer una República des de baix. No ens podíem quedar fora del futur del país, fos quin fos.

En qualsevol cas, una República no volguda per la majoria dels badalonins, que ara ho paguen amb una situació excepcional.

No ho tinc tan clar. L’Ada Colau no hi va anar i també l’hi van fer. Si no ho hagués fet, m’haurien presentat la moció per haver defensat la llibertat dels presos polítics o perquè porto un llaç groc. El PSC, Ciutadans i el PP s’equivoquen prioritzant el debat nacional a les necessitats de Badalona.

Tot i això, el líder del PSC diu que dona més importància a temes socials com ara una llar d’infants que hauria d’estar construïda.

Esperem que en el pròxim període de preinscripcions ja es puguin fer a aquesta nova llar d’infants.

Però no està licitada.

Està en procés de licitació.

I per què va tan lent?

Com passa a Santa Coloma o en qualsevol altre ajuntament, i en això he estat d’acord amb la Núria Parlon (del PSC), les lleis de Montoro han aprimat les administracions locals. No ens hem recuperat de la pèrdua de 300 treballadors. Les enquestes ens donen suport, hem reduït el deute i hem augmentat el pressupost. Però la vara d’alcalde no és màgica i res es fa en dos dies.

Es presentarà a les eleccions?

Depenc de les organitzacions però hi estic disposada.

¿I la confluència que suma independentistes i no independentistes d’esquerres continuarà?

Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida s’hi podrien sumar, tenim més números d’eixamplar-la que no pas que es produeixi alguna esquerda. Som un model peculiar: tots estem a favor d’una República, alguns d’una de catalana i d’altres d’una de federal.

És curiós que les perifèries tenen menys problemes a trobar punts d’unió entre les esquerres, però s’aprimen davant el creixement de Ciutadans o del PP.

D’una banda, recollim l’herència del PSUC, que va saber combinar el catalanisme i l’obrerisme. I alhora som víctimes del lepenisme més dur. Albiol va voler dividir la classe obrera per orígens amb qui provenia de l’estranger i va dir als treballadors que estaven patint les polítiques de Rajoy que la culpa era dels immigrants. A Badalona, Plataforma per Catalunya no va treure cap vot perquè se’ls va endur tots Albiol.

Cs no és tan dur als municipis.

Ciutadans té l’Íbex-35 al costat i una maquinària amb tics propers al feixisme. Allò que va dir Rivera que no veu pobres o rics, només espanyols, és un nacionalisme perillós, d’ultradreta. El discurs de Ciutadans va a l’estómac, ni tan sols al cor.