JUSTÍCIA

Per què les dones cometen menys delictes?

Només el 5% dels presos europeus són dones, la majoria per tràfic de drogues
AURI GARCIA MORERA / LAURA DÍAZ-ROIG

Segons un estudi del Consell d’Europa presentat la setmana passada, les dones representen només el 5% dels reclusos del continent europeu i el 6,5% dels reclusos de Catalunya. Un percentatge baix que Marcelo Aebi, professor de ciències criminals de la Universitat de Lausana i autor de l’informe, va atribuir al fet que “els homes són més violents que les dones” i “estan més implicats en agressions i delictes greus”. Les estadístiques detallades i els especialistes consultats per l’ARA corroboren aquest diagnòstic.

Els homes, més violents

Les dones estan més relacionades amb delictes de tràfic de drogues

La majoria de les dones internes en centres penitenciaris de Catalunya, (un 37,7%) estan condemnades per delictes contra la salut pública, mentre que un 35% ho estan per delictes contra la propietat -en el cas dels homes és a la inversa-. Segons la direcció general de Serveis Penitenciaris, els percentatges pel que fa a delictes considerats violents (homicidis, lesions, etc.) són molt més alts en homes que en dones. La tipologia més representada per homes són els delictes contra la llibertat sexual i la violència domèstica.

Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal i director del programa de criminologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), creu que “és clar que l’home té més tendència a involucrar-se en delictes violents”. “La majoria de dones han comès delictes de tràfic de drogues. A més, algunes, sobretot les de nacionalitat espanyola, també consumeixen i això provoca que cometin delictes contra la propietat”, explica Maria Elena Alfaro, directora de la Fundació Ared, que treballa per la reinserció de les dones procedents dels centres penitenciaris. Alfaro destaca que les dones fan servir més la força sobre les coses que no pas la intimidació sobre les persones. Tot i així, destaca que comença a haver-n’hi algunes que han atacat un home “fartes d’estar sotmeses”. De fet, Antonio Andrés Pueyo, doctor en psicologia i catedràtic del departament de personalitat, avaluació i tractament psicològic de la Universitat de Barcelona, assegura que els delictes extremadament violents de les dones es limiten bàsicament a l’àmbit familiar, com els infanticidis.

Una qüestió de rols

La diferència té a veure també amb les activitats socials

De les 16.755 persones que van passar per les presons catalanes el 2013, només 1.262 eren dones. A finals d’abril d’aquest any el nombre de dones als centres penitenciaris de Catalunya era de 644. “Aquesta diferència de gènere és una de les grans incògnites de la criminologia. És un dels pocs fenòmens en què les diferències són tan grans i no hi ha una resposta segura i definitiva”, explica Andrés Pueyo. A més de diferències biològiques, Tamarit creu que també és “qüestió de participació en activitats socials” i que aquests factors “tenen a veure amb les diferències que s’observen en el comportament d’homes i dones en molts àmbits”.

Andrés Pueyo apunta que una explicació podria ser el factor maduratiu, ja que l’edat en què es comença a delinquir és la primera joventut i les dones maduren abans, però també hi ha un aspecte de rols socials. “La majoria de delictes greus estan relacionats amb conflictes en què els homes tenen un paper molt destacat, com revenges, associacions delictives o baralles al carrer”, diu aquest doctor en psicologia, que afegeix que les dones tenen criatures, se’n fan càrrec i estan més a casa.

Perfil de la dona interna

Són joves, amb pocs recursos i un baix nivell d’educació

“Moltes són dones que han pres decisions molt aviat sense prendre-les realment”, explica Alfaro, que afegeix que la majoria tenen entre 18 i 45 anys, un nivell educatiu baix i moltes han tingut fills de joves. “Les dones recluses tenen una personalitat dèbil, sense projecte de vida. Estan fetes un embolic”, diu. Andrés Pueyo coincideix amb Alfaro i assegura que, a banda de les condemnades per tràfic de drogues, la majoria de preses tenen molts més problemes personals i antecedents de maltractaments que els homes. “Hi ha més problemes de salut mental i molt més analfabetisme. En general tenen molts més dèficits personals”, afegeix. El percentatge d’estrangers és inferior en dones recluses que en homes (42,9% respecte a 45,3%). Segons Tamarit, pot respondre al fet que hi ha més presència d’homes entre la població estrangera. Andrés Pueyo afegeix que, per exemple, les dones del món islàmic estan molt privades de vida social al carrer i aquest fet pot evitar que tinguin problemes de delinqüència.

Condemna més baixa

La mitjana de les condemnes en dones és inferior que en homes

Hi ha dues diferències destacables entre els reclusos i les recluses. Segons l’estudi, les dones preses preventives són el 24,7% del total, mentre que els homes presos preventius són el 16,8% -a Catalunya hi ha un 19% de dones respecte a un 15% d’homes-. El director del programa de criminologia de la UOC considera que “la diferència és prou important, i pot ser perquè entre les dones després hi ha menys condemnes”.

També la condemna total de les dones penades és lleugerament inferior a la dels homes. Mentre que a Catalunya en el cas de les dones la condemna mitjana és de 5,6 anys, en els homes és de 6,4. Això pot respondre a la diferència en el tipus de delictes, que solen ser més greus en el cas dels homes. Tamarit creu que “és possible que hi hagi una discriminació a favor de les dones” també en la durada de les penes. Admet que el Codi Penal espanyol és molt específic, en comparació amb altres països, però afegeix que “continua havent-hi marge de decisió”.

Doble càstig per a la dona

Tenen menys recursos i solen perdre els vincles amb l’exterior

“Les presons són masclistes, estan pensades pels homes”, diu la directora de la Fundació Ared. Josep Maria Tamarit també subratlla que les dones pateixen una discriminació negativa dins de les presons: “Les instal·lacions són menys adequades, amb espais molt més petits i menys recursos dels que tenen els homes”. Andrés Pueyo afegeix, però, que les dones tenen un paper molt més destacat en el seu dia a dia.

El fet de ser dona també suposa un doble càstig en altres sentits. “Les dones solen perdre els vincles que tenien fora, mentre que els homes ho pateixen menys”, explica Tamarit. Tenir fills a la presó és un tràngol pel qual només han de passar les dones. “La presó tendeix a invisibilitzar les dones”, diu Alfaro, que recorda que mai deixen de ser mares encara que estiguin entre reixes. Andrés Pueyo afegeix: “Així com moltes dones donen suport als seus companys quan estan a la presó, a la inversa passa molt menys”.

Menys reincidència

Valoren més una oportunitat per tornar a començar

“La reinserció és més fàcil en dones: si els hi dónes una oportunitat l’agafen amb molta més força perquè entrar a la presó va significar perdre molt més que per a un home”, explica la directora d’Ared. Assegura que les recluses donen molta més importància a la feina i que la reincidència és menor. “Si passen per una entitat, som capaços de reduir-la al màxim”, conclou. Tot i que Andrés Pueyo admet que acostuma a ser així, diu que no es pot generalitzar: “El tràfic de drogues pot ser un accident, però hi ha altres delictes en què sí que reincideixen de manera habitual”.

Dinamarca, líder en violència de gènere

Segons un estudi de la Fundació Surt publicat el 2005, el 80% de les dones recluses de Catalunya responien que havien patit violència domèstica. L’Agència de Protecció de Drets Fonamentals de la Unió Europea ha denunciat aquesta setmana que el 22% de les dones europees responen que han estat víctima de violència física o sexual en l’àmbit de la parella. A l’estat espanyol, el percentatge es redueix al 13%. Això situa Espanya com el país amb una taxa menor, juntament amb Àustria, Croàcia, Eslovènia i Polònia, també amb un 13%.

El rànquing el lidera Dinamarca, on el 32% de les dones responen que han patit violència física o sexual en l’àmbit de la parella. La segueixen el Regne Unit, amb un 29%, i Suècia, amb un 28%. Segons els autors de l’estudi, el motiu que el percentatge sigui més alt als països del nord d’Europa pot ser, paradoxalment, perquè són societats més igualitàries. Als països mediterranis, hi pot haver un factor cultural que faci més difícil que les dones en parlin obertament. Blanca Tapia, portaveu de l’Agència de Protecció de Drets de la UE, detalla que al nord d’Europa les dones han estat “exposades a més risc” perquè fa més temps que s’han incorporat al mercat laboral i han tingut diverses parelles.

Més continguts de