Barcelona“No té sentit lluitar contra el fracàs escolar sense tractar els problemes de son de nens i adolescents”. Ho afirma Javier Albares, neurofisiòleg i cap d’investigació de la Clínica Estivill. Tot i que la falta d’hores de son és un problema comú a la infància, s’accentua sobretot en l’adolescència. Albares destaca que gairebé la meitat dels adolescents dormen menys de 8 hores -en necessiten 9- i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, afirmava aquest diumenge en l’entrevista d’Antoni Bassas que “som un dels països en què els adolescents dormen menys”. Tots dos coincideixen que dormir poc té un efecte directe sobre el rendiment escolar. “Si solucionem els problemes de son dels adolescents, reduirem un percentatge molt alt del fracàs escolar i altres problemes associats“, afegeix Albares. Problemes com l’alteració de l’activitat cognitiva, el comportament, el pensament abstracte o la capacitat d’integració. Els adolescents ja tenen unes característiques pròpies de l’edat que els dificulten dormir, però el neurofisiòleg assenyala els horaris escolars i extraescolars, així com l’ús intensiu d’aparells electrònics, com a causes principals del problema. Afrontar-lo és l’objectiu de la campanya del son, que es va presentar ahir en el marc de la Setmana dels Horaris. Impulsada per la Iniciativa per a la Reforma Horària - Ara és l’Hora, aquesta setmana té l’objectiu de conscienciar i forçar un canvi legislatiu perquè els horaris escolars, laborals, comercials i mediàtics s’assimilin als de la resta de països d’Europa, per guanyar, així, en qualitat de vida. Quan tot just arrenca el curs escolar, i per agafar el ritme, la pedagoga Anna Soms destaca la necessitat de regular “la disbauxa dels horaris d’estiu”, independentment de l’edat, i fixar una rutina des dels primers dies d’escola.
La somnolència diürna: 20-50%
La falta d’hores de son varia segons l’edat. Tot i que no es disposen de dades en l’àmbit català, les xifres a tot el món són extrapolables a Catalunya, tal com explica Javier Albares. Així, fins als 10 o 12 anys es tracta d’una problemàtica menor. En aquesta edat els nens acostumen a dormir les hores necessàries, però un 5% pateixen apnea infantil i un 10% ronquen de manera freqüent a les nits -un dels principal símptomes de l’apnea-. També hi pot haver casos d’insomni infantil, sovint derivats de mals hàbits adquirits. Però la situació més preocupant és la que viuen els adolescents. L’especialista de la Clínica Estivill destaca algunes dades d’aquests joves: entre un 11% i un 47% tenen problemes per agafar el son; un 45% dormen menys de 8 hores; entre un 20% i un 50% tenen somnolència diürna, i un 11% dels que tenen entre 13 i 16 anys tenen tots els símptomes de l’insomni. Les conseqüències sobre el rendiment escolar també són evidents: “Un adolescent que dorm 9 hores té el doble de capacitat per resoldre un problema matemàtic que un altre que en dorm 7”, apunta el neurofisiòleg Albares.
Trets propis dels adolescents
Una de les causes dels problemes de son dels adolescents són les característiques pròpies de l’edat. Albares destaca el fet que necessiten més hores de son “perquè el seu cervell està en procés de transformació”, sobretot entre els 12 i 14 anys. I més, quan no compensen amb un “son més profund” el fet de dormir menys hores. Amb tot, el doctor explica que els adolescents són propensos a patir una “privació crònica del son”, així com el principal trastorn derivat d’aquest problema: la síndrome de la fase de la son endarrerida. “Quan això passa poden dormir, però no a les hores que els interessa. La son es va retardant”, diu.
Les extraescolars es fan massa tard
Si bé als adolescents ja els costa agafar el son, els horaris del seu dia a dia incrementen aquests problemes. Entrar massa d’hora a l’escola o sortir-ne massa tard té efectes negatius sobre el jove que, a més, tendeix a acabar el dia amb activitats extraescolars. “Acaben a les 20 o 21 hores, sopen i van a dormir tard”, diu el doctor, que afegeix que els deures que han de fer a casa encara fan que vagin a dormir més tard. Albares aposta per una reforma horària que s’adapti a les necessitats dels adolescents.
El paper de la família
Albares aconsella acostumar els fills a “preparar el son” després de sopar i evitar que prenguin estimulants com cafè o begudes energètiques, “que fan efecte fins a 7 hores després”. I en el cas de presentar símptomes de la síndrome de la fase de la son endarrerida, entendre que no és que no vulguin descansar i consultar un especialista.
Una solució global
Per fer front als trastorns del son d’infants i joves, el neurofisiòleg considera que cal “conscienciar sobre la importància i les repercussions del problema basant-se en dades objectives”. Per fer-ho, “s’ha de preguntar als adolescents com dormen per saber quina és exactament la problemàtica i poder atacar-la”, afegeix. A partir d’aquí creu que cal una intervenció de l’administració i les famílies per millorar la planificació d’uns horaris que no “sobrecarreguin” i introduir canvis en els horaris a les escoles.
L’efecte de les noves tecnologies
Diversos estudis demostren l’efecte nociu de les noves tecnologies sobre el son. L’expert de la Clínica Estivill deixa clar que utilitzar aparells electrònics abans d’anar a dormir -una pràctica cada cop més estesa entre els joves- dificulta poder dormir. “Activen, ocupen espai que es podria ocupar amb relax o dormint, i la llum que emeten trenca el cicle natural del son”, assegura Albares, per la qual cosa recomana que una hora abans d’anar a dormir no s’utilitzin telèfons mòbils, tauletes o ordinadors i que els pares evitin que aquests aparells estiguin al dormitori de l’adolescent. Per aconseguir-ho, recomana començar a actuar en la preadolescència. Les paraules del doctor queden corroborades per un estudi de la Universitat de Boston que vincula la falta de son entre els joves a la “sobreutilització” de les noves tecnologies fins a altes hores de la nit. És per això que els països més desenvolupats tenen unes taxes més altes d’estudiants que no dormen prou. Entre altres exemples, l’estudi indica que la llum que emeten les pantalles envia el missatge al cervell que ens hem de mantenir desperts.
Què hem de fer per començar el curs amb bon peu?
Ed. infantil. Autonomia personal
La pedagoga Anna Soms afirma que l’etapa d’educació infantil és clau perquè el nen adquireixi hàbits bàsics (control d’esfínters, una nova alimentació, ordre, sociabilitat...) i autonomia personal. És per això que aconsella als pares que no presentin l’escola com un “càstig”, sinó com “un espai nou, de creixement, en què coneixerà nous companys”. En aquest sentit, cal començar a teixir la relació família-escola des de P-3. En relació amb l’adquisició d’hàbits, Soms destaca la necessitat de mostrar afectivitat amb el nen, comprensió en el llenguatge, d’establir una constància en la rutina i tenir una actitud estable de cara a ell. També aconsella educar en la manera com celebrar l’èxit i tolerar el fracàs.
Ed. primària. Hàbits d’estudi
“Fins als 11 o 12 anys s’han d’adquirir hàbits d’estudi i treball personal, sinó després costa moltíssim”, afirma Soms. La família ha de trobar moments per ajudar el fill amb els deures, però ni fer-ho tot ni posar-li una exigència massa elevada.
Ed. secundària. Motivació
Segons la pedagoga, la motivació és “l’element clau de l’èxit a l’ESO”. Per molt complicat que sigui el mercat laboral, cal “preservar l’espai d’il·lusió i èxit” dels fills. La motivació es pot potenciar combinant l’estudi amb l’oci.
