BARCELONA

Dos terços dels pisos buits del Raval són de bancs o empreses

Els veïns fan un ‘narcotour’ per visualitzar els problemes que denuncien des de fa mesos

269 pisos del Raval de Barcelona estan buits. Aquesta és l’última actualització del recompte que ha fet l’Ajuntament de Barcelona, que ha determinat que dos terços dels immobles buits del barri són propietat de bancs o empreses. El consistori ha fet aquest balanç de la problemàtica de les drogues al Raval després que els últims mesos la situació s’hagi agreujat amb la proliferació dels narcopisos, cosa que ha fet disparar la tensió entre veïns, camells i toxicòmans. Els pisos buits són espais potencials per convertir-se en narcopisos, perquè els veïns expliquen que els camells els ocupen per vendre-hi droga i és on els toxicòmans consumeixen cocaïna i heroïna, cosa que provoca que als blocs que pateixen la problemàtica hi hagi xeringues a l’escala i es produeixin baralles, i això genera una situació de brutícia i insalubritat.

El 32% dels immobles buits són propietat d’empreses, el 29% de bancs i el 33% estan en mans de particulars. La resta pertanyen a institucions públiques (el 2%) o no se n’ha pogut determinar la propietat (el 4%). Pel que fa a la ubicació dels habitatges buits del Raval, més d’una tercera part se situen a la zona Riereta. El 18% són a la zona d’en Roig, el 13% a la del Baluard, el 9% a la de Sant Gil i els altres a la resta del barri. D’aquests pisos, 73 estan assegurats -és a dir, protegits per evitar que els ocupin-, 47 habitats, 30 buits i 19 ocupats; de la resta (que són 100) no hi ha dades. Segons l’informe de l’Ajuntament, els ocupats són els espais dedicats “a les activitats de venda de droga”, per tant, als narcopisos. El consistori destaca que en aquests casos presenta una denúncia per desallotjament -si no està tramitada d’abans-, una acció que es fa amb la coordinació de “les intervencions policials en marxa”.

Però les dades municipals no acaben de coincidir amb les d’alguns veïns, ja que l’Associació de Veïns Illa Robadors, Picalquers i Roig va organitzar ahir a la tarda un narcotour per visualitzar in situ la problemàtica que denuncien des de fa mesos. En aquest recorregut, l’entitat va quantificar en una cinquantena els narcopisos actius al Raval. “El pla de xoc de l’Ajuntament contra els narcopisos no compleix els objectius”, va assegurar el Carlos, un dels portaveus de l’Associació. En canvi, el consistori defensa que, malgrat les dificultats per parlar amb els propietaris dels habitatges buits, ha pogut contactar amb 161 casos, i que en 36 dels quals ha arribat a un acord per destinar els immobles a la borsa de lloguer de l’Ajuntament.

Més xeringues a la via pública

El mateix informe de la problemàtica de les drogues al Raval enumera les xeringues recollides a la via pública. Detecta un repunt de la presència de xeringues al districte de Ciutat Vella -que inclou el Raval- a partir de l’estiu de l’any passat, quan es va agreujar la problemàtica dels narcopisos, tot i que des de llavors la tendència ha anat a la baixa. Pel que fa a les operacions policials contra els narcopisos, les operacions conjuntes de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra han suposat -segons el balanç del consistori- que l’any passat es fessin 33 escorcolls a domicilis del Raval, 16 dels quals van ser a partir del juliol. L’Ajuntament conclou que el pla de xoc contra els narcopisos ha comptat amb una inversió de més d’un milió d’euros els últims mesos.

Mentrestant, el narcotour d’ahir a la tarda va reunir una trentena de periodistes que van recórrer el barri per visitar una desena d’edificis que tenien narcopisos o que encara pateixen aquesta problemàtica. Malgrat que el narcotour havia d’estar dedicat a la problemàtica que defineix el seu nom, també va servir per mostrar les altres queixes veïnals: els meublés, la brutícia als carrers i la degradació del Raval. Només en un dels casos -en un bloc amb narcopisos clausurats des de l’estiu- la visita va ser interior: les xeringues encara són a l’escala de la finca.

Més continguts de