Dos tsunamis de l'antic oceà de Mart van destrossar la seva costa

Un estudi documenta que les dues onades gegants haurien tingut una alçada de 120 metres i haurien penetrat entre 200 i 700 quilòmetres

Un estudi ha descobert per què no s'identifiquen línies de costa a Mart, com a prova de l'existència d'un antic oceà. El treball publicat a la Scientific Reports-Nature, amb participació del departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que la gran extensió d'aigua que hi havia al Planeta Vermell, fa 3,4 milers de milions d'anys, va destrossar la costa amb dos tsunamis.

Entre les dues grans onades van passar milions d'anys, i van ser conseqüència de l'impacte d'uns meteorits de prop 30 quilòmetres de diàmetre. El tsunami hauria assolit els 120 metres d'alçada en el moment d'entrada a la costa, on hauria penetrat a una distància d'entre 200 i 700 quilòmetres. Segons els científics, l'onada hauria estat més gran per les característiques de la superfície i la forma Mart, així com la seva gravetat inferior a la de la Terra.

El nivell de l'oceà va retrocedir i el clima es va tornar més fred a causa de les dues onades. El primer tsunami també va arrossegar blocs de roques de més de deu metres de diàmetre i va deixar grans canals excavats en retirar-se la inundació. També va destrossar, però, la línia de la costa, cosa que havia dificultat el seu reconeixement.

Es podrien obtenir mostres de l'oceà

El segon tsunami hauria generat, per la seva banda, lòbuls rics en gel, dels quals es podrien obtenir mostres en futures missions espacials. Segons José Alexis Palmero Rodríguez, responsable de la recerca, aquests lòbuls de gel " podrien contenir salmorra congelada de l'antic oceà". L'estudi ha estat realitzat a partir de les imatges de la CTX Camera, a bord de la Mars Reconaiser Orbiter, la Mars Odyssey i la Global Surveyor.