El Dr. Frankenstein balla tango amb el seu monstre

BarcelonaAquest cap de setmana es fa al Parc de la Ciutadella el Festival de les Bones Intencions. Bé, de fet s’hi celebra la dotzena edició del Festival de la Ciència: un hi entra fet pols i en surt com una floreta.

La cosa va de carpes, food trucks i animadors, així que després d’una bona estona de desorientació m’assec dins una geoda amb la recança de si és més interessant què diuen a la del costat. No m’estranyaria. A la meva m’expliquen que s’està creant un Observatori Ciutadà de Fenologia, que vol dir que s’estan recollint dades sobre què està canviant d’aspecte a la ciutat. No es tracta que els avisem de si la veïna del tercer ha anat a la perruqueria, sinó que els hem de dir, per exemple, que els plàtans del passeig de Sant Joan perden les fulles més tard. Coses així, recullen els fenòlegs. I ara potser em direu: “Per què no s’ho fan ells solets?” Doncs perquè parteixen de la base que “la ciència la fas tu” i, calceu-vos, que “tots som genis”.

Surto esperitada de la geoda davant de tanta responsabilitat i topo amb les estructures arquitectòniques de l’entrada del parc. No entenc res i el Raúl de Nieves, de l’estudi Becoming, m’ho explica: “Aquí la gent va generant unes narratives cocreades”. Ignorant la meva cara de lluç, el Raúl em convida a entrar al graner on hi ha “les llavors d’idees” i jo vaig penetrant en el relat. Al costat hi ha la ficcionadora, on una criatura ha escrit: “Tinc una idea: fora cotxes totalment. Faré cotxes amb heli. Això pot ajudar molt el medi ambient. També la teletransportació amb rajos làser no irritants”. Una altra llumenera-geni diu: “Em dic Laia i soc molt feliç. Tinc 26 anys i el meu home 50, però no ho sembla. Junts hem viatjat per tot el món amb avions elèctrics, sobretot per l’Àfrica, que és un continent molt desenvolupat”.

Ja al jaciment dels futurs llegeixo els paperets de colors: “Es farà ioga gratuïtament a la Ciutadella”, “El Primavera Sound es convertirà en una plataforma per a grups locals”, “El tram creuarà la Diagonal”. Què és això? ¿Els amics de l’alcaldessa han arribat abans que jo? Un últim paperet me’n dona la prova definitiva: “El software de participació ciutadana Decidim es popularitzarà i canviarà la cultura democràtica de la ciutat”. Al costat, tot de criatures pesquen plàstics d’una galleda perquè, pobrissones, han d’aprendre que tenim el mar fet un fàstic: i mira que n’era de bonic, quan a les fires pescàvem aneguets!

Bitxos dissecats

Me n’allunyo una mica trista per endinsar-me a la màquina per ser algú altre (la de realitat virtual), i just al costat m’apareix un monstre gegant, a la manera de Frankenstein. Entenc que l’únic refugi possible és el Castell dels Tres Dragons on hi ha el Museu de Ciències Naturals. A dins, horror, tot de vitrines amb bitxos dissecats i coberts amb bosses de plàstic. Fa uns instants era al futur fent ioga gratuïtament i ara he reculat cap al segle XIX. Sort que en sortir-ne recupero l’esperit de les bones intencions. A la carpa de l’Entorn en Equilibri un ecòleg explica que ell no ha mort mai cap papallona. De lluny, Frankenstein balla un tango amb el seu monstre. I jo m’acosto al graner d’idees, amb paper de colors a la mà: el 2040 ja no caldrà fer cap festival.