Droga a un clic: la cocaïna no havia estat mai tan accessible a Europa

L'Observatori Europeu de les Drogues avisa de la "uberització" del tràfic d'aquesta substància, que té Espanya entre els principals consumidors

Consumir o comerciar en cocaïna no havia sigut mai tan fàcil a Europa. L'últim informe de l'Observatori Europeu de les Drogues posa de manifest que "la disponibilitat de la cocaïna està al seu màxim nivell de tots els temps" i els motius són diversos. Aquesta substància ha arribat a Europa de manera tradicional a través dels ports, però la digitalització ha permès perfeccionar-ne la comercialització. L'Observatori avisa que, gràcies a les xarxes socials, les criptomonedes i l'internet fosc, però també els mateixos telèfons intel·ligents, han permès una "reorganització" de les xarxes, que ara fins i tot competeixen per oferir serveis d'entrega "ràpida i flexible". Per això, s'han registrat màxims històrics tant de confiscacions com de quantitats confiscades, amb Espanya al capdavant dels rànquings de consum i com una de les portes d'entrada de les drogues al conjunt de la UE, juntament amb França i el Regne Unit.  

Els mòbils han permès crear 'call centers' de venda de cocaïna per lliurar-la de manera ràpida i flexible

La cocaïna és la droga estimulant il·legal més consumida a la UE, amb uns 2,6 milions de persones d'entre 15 i 34 anys que l'han provat en l'últim any, segons una estimació del 2017 feta per l'Observatori Europeu de les Drogues, una xifra superior als 2,3 milions de l'anterior informe. L'any 2017 es van requisar 140,4 tones d'aquesta substància a tota la UE, al voltant del doble de l'any anterior i una quantitat rècord. Com també va ser una xifra rècord les 104.000 confiscacions detectades. A més, segons l'Observatori, un altre dels indicadors de l'augment de la disponibilitat d'aquesta droga és que la cocaïna venuda al comerç minorista ha assolit el màxim grau de puresa en deu anys. I, malgrat que el tràfic tradicional via contenidors marítims es manté com el màxim repte per reduir-ne el comerç il·legal, l'Observatori es mostra preocupat per les possibilitats que les noves tecnologies han obert en aquest àmbit, fet que ha batejat com a "uberització" del comerç de cocaïna.

La UE alerta de l'increment de les morts per sobredosi

Més enllà de l'internet fosc, l'auge i perfeccionament dels sistemes d'encriptació, les xarxes socials i els mateixos telèfons mòbils no només han suposat una revolució per al comerç tradicional i el menjar a domicili, sinó per al comerç de drogues. "Pel que fa al mercat de la cocaïna, l'emprenedoria es pot observar en nous mètodes de distribució", rebla l'informe. Per exemple, parla de 'call centers' amb persones a l'altra banda del telèfon (on cal imaginar-se no només les trucades sinó l'ús de xarxes socials o aplicacions per xatejar) que ofereixen un lliurament "ràpid i flexible". Aquests són els mètodes que, segons aquesta organització, reflecteixen una potencial "uberització" del comerç de cocaïna, que implica que els seus traficants no només competeixen per la substància, sinó per oferir "serveis" relacionats amb el producte. Tot plegat, a més, complica la tasca de les autoritats, perquè les xarxes s'han fragmentat i s'han reorganitzat, diu l'Observatori. El director d'aquest organisme, Alexis Goosdeel, ha assegurat que aquest mercat encara és petit però es duplica anualment, i ha fet una diferència entre els mètodes de venda en l'internet fosc (dels quals l'any passat es van desmantellar una de les plataformes més grans, AlphaBay) i les vendes a través de les plataformes convencionals.

2,6 milions

Són els europeus d'entre 15 i 34 anys que han provat la cocaïna en l'últim any

Hi ha altres maneres que permeten a aquesta organització determinar aquest augment de la disponibilitat de les drogues i en particular de la cocaïna. Per exemple, el fet que des del 2014 els consumidors que han començat un tractament per problemes amb la cocaïna han augmentat més d'un 35%. A més, en alguns països s'associa també a l' augment recent de morts relacionades amb les drogues. També és més alt el nivell de restes de cocaïna que s'ha trobat a les aigües residuals de 22 de les 38 ciutats europees analitzades durant aquest període, una tendència que ja s'havia detectat l'any anterior. De fet, Barcelona és la c inquena ciutat europea amb més cocaïna a les seves aigües residuals i va registrar un fort increment entre el 2015 i el 2017. 

Espanya, al capdavant dels rànquings

La presència de Barcelona en aquest rànquing té a veure amb el fet que Espanya sigui un dels països de la UE amb més consum de cocaïna i d'altres drogues com el cànnabis, ja des dels últims anys. És el segon estat (per darrere de Bèlgica) on més cocaïna s’ha intervingut de tota la UE (van ser 40.960 kg, un 29% del total intervingut). El 2017 era la segona droga més consumida després del cànnabis (una substància en què Espanya lidera el consum i el tràfic per proximitat amb el Marroc, segons l'Observatori). De fet, un 10,3% dels espanyols entre 15 i 64 anys l'han provat un cop a la vida i un 2,3% dels joves fins a 34 anys l'han consumit l'últim any. Aquestes xifres són molt superiors a les de la mitjana de la UE, on és un 5,4% la població d'entre 15 i 64 anys que ha consumit cocaïna alguna vegada a la vida i són un 2,1% els adults joves que n'han consumit l'últim any. 

Val a dir, però, que la droga més consumida a Espanya continua sent el cànnabis. Un 35,2% dels espanyols n’han consumit algun cop i un 18,3% en l’últim any. Al conjunt de la Unió Europea els percentatges cauen al 27,4% i al 7,4%, respectivament. També per això, l'Estat és on més resina i plantes de cànnabis s'intervenen de tota la UE. El mateix Observatori apunta que, a causa de la proximitat amb el Marroc, a Espanya confisca gairebé tres quartes parts (72%) de la quantitat total de cànnabis que es va confiscar a la Unió Europea el 2017.

Noves substàncies sintetitzades i més accessibles

Però no només és la cocaïna el que dispara les alarmes de l'Observatori Europeu de Drogues. L'organisme també alerta que la producció de drogues sintètiques a Europa està creixent, s'està diversificant i està innovant. L'Observatori ha detectat noves substàncies no sintetitzades anteriorment i recorda que l'any 2017 es van tancar 21 laboratoris de MDMA, a banda d'haver-se'n descobert en els últims anys a Bulgària, Txèquia, Espanya i Països Baixos, en els quals es produeix heroïna. Aquesta organització mostra la seva "preocupació" per "l'epidèmia actual d'opioides als Estats Units i el Canadà perquè està motivada pel consum de sintètics". El 2018 es van detectar 11 nous opioides sintètics a Europa, en forma de pols, comprimits i líquids. Els volums són petits, però l'Observatori avisa que són "fàcils d'amagar i transportar". 


Pots consultar aquí les dades de la resta de països de la Unió Europea. 

Més continguts de