RECERCA

Drons engabiats a la II Festa de la Ciència de la UB

Més de 500 persones participen en les activitats d’aquesta mostra de divulgació científica

Què hi fa un dron engabiat? Tres noies l’observen com si fos un ocell al zoo. L’atractiu de la màquina, però, no és tant ella mateixa com les explicacions que dóna l’investigador del departament d’enginyeria electrònica de la Universitat de Barcelona. Els parla dels sensors, de les meravelles electròniques que fins fa quatre dies no existien i han fet possible aquests ginys, capaços de sobrevolar arreu, fins i tot d’espiar-nos. Aquesta és una de les atraccions de la II Festa de la Ciència de la Universitat de Barcelona. Al voltant dels dos claustres de l’Edifici Històric, a la Gran Via, hi ha 35 taules amb experiments que són explicats per científics, tots fervents militants de la divulgació.

Al pati de la UB, hi ha lligats i entrellaçats un munt de globus blancs que formen una cadena d’ADN gegant. Al costat, uns nens pasten fang i recullen fulles. “¿Sabeu com es formen els fòssils?”, els pregunta la investigadora de la Facultat de Biologia que hi ha al taller d’empremtes vegetals. Si ara mateix caigués un meteorit i la vida a la Terra desaparegués, aquests serien els fòssils més ben fets de tot Barcelona. En el mateix espai hi ha una obra de teatre creada per científics i actors: Flebotín, un mosquit del Cretaci,un mosquitque va quedar atrapat en una gota d’ambre i que picava els dinosaures. Èxit assegurat: als nens els encanten els dinosaures, explica Marga Becerra, coordinadora de la unitat de cultura científica i innovació de la UB.

Amb molta imaginació i il·lusió, investigadors, professors i estudiants tenen clar que la ciència és atractiva, i que tenen prou armes de seducció fins i tot per als menys predisposats. “És una jornada per obrir les nostres portes a tothom”, diu Becerra.

Néixer i morir, tot virtual

Un grup de neuròlegs, psicòlegs i tècnics informàtics de l’Institut de Neurociències mostren com utilitzen la realitat virtual per investigar i ficar-se a l’interior del nostre cervell, mesurar la nostra capacitat i analitzar les nostres reaccions més humanes. Amb unes ulleres de realitat virtual, els visitants poden introduir-se una estona en un món en què experimenten el seu propi naixement, creixen, viuen, es relacionen i moren. A la Festa de la UB l’experiència dura uns minuts, però aquest entorn virtual l’han utilitzat al EventLab per experimentar durant 6 dies, amb 16 persones que no es coneixien de res, tot el cicle d’una vida. “Hem pogut analitzar com es creen vincles al món virtual i com viuen la mort”, expliquen Xavi Navarro i Ramon Oliva. “En morir sentien tristesa real per abandonar aquell món virtual”, diu Oliva.

No gaire lluny, hi ha llenties de pedra. A l’antic Egipte, la llegenda deia que als blocs de les piràmides havien quedat atrapats els llegums que menjaven els esclaus que les construïen. La ciència ha revelat què hi ha al darrere. Aquests petits i abundants grans rodons es troben també als blocs de pedra calcària que es treien de la pedrera Anglada de Girona i que també es feien servir a les cases. “Son fòssils d’organismes unicel·lulars de fa 40 milions d’anys, nummulits”, explica Raquel Villalonga, professora de geologia. De quan el mar inundava Girona, amb una fondària de 60 metres. I és recerca real, no pas una llegenda.

Més continguts de