Dues bessones treuen un 9,80 a la selectivitat: "A casa ens han ajudat molt i no ens han comparat mai"

La Sara estudiarà periodisme a la UPF i l'Helena tria medicina a la UdG

La Sara i l'Helena Bonet són bessones i han estudiat al mateix institut de Santa Coloma de Farners, però són molt diferents. La Sara ha fet el batxillerat humanístic perquè és "de lletres"; l'Helena, el científic, perquè és "de ciències". Al setembre, la Sara se n'anirà a viure a Barcelona, perquè estudiarà periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, i l'Helena es quedarà a casa, perquè estudiarà medicina a la Universitat de Girona. Per distreure's de l'estudi, la Sara quedava amb els amics, i l'Helena preferia anar a córrer. Però tot i ser tan diferents han tret exactament la mateixa nota a la selectivitat: un 9,8. Són dues de les quatre estudiants –totes noies– que han tret la màxima qualificació a les comarques de Girona.

Cinc estudiants de la demarcació de Barcelona treuen un 9,90 a la selectivitat, que aquest any té menys aprovats

A l'altra banda del telèfon, l'Helena explica a l'ARA que part del mèrit d'ella i de la seva germana és dels seus pares. "Ens han ajudat molt i estan molt emocionats", afirma. I explica que part de l'èxit és que els han donat llibertat: "Sempre han deixat que féssim la nostra. A casa no ens han comparat mai, i ens han deixat fer. I els professors també", diu agraïda. 

Les dues sempre han anat traient bones notes, però no s'esperaven ser les millors de Girona. "No ens ho creiem", diu. Quina és la clau de l'èxit? "Som molt treballadores. Ens vam fer uns horaris per estudiar cada dia, però també fèiem descansos, sobretot els caps de setmana", recorda l'Helena. Entre elles no hi ha competitivitat ni rivalitat. "No ens hem comparat mai perquè som molt diferents", explica, i fins i tot tenen grups d'amics diferents. 

L'Helena confessa que té "moltíssimes ganes de començar" a la universitat una carrera que té decidida des de "fa molts anys". "Tinc algunes idees d'especialitat: m'agrada molt la cardiologia i la neurologia", avança.

"La recompensa no és la nota, sinó entrar a la carrera que vols"

A la facultat coincidirà amb la Paula Romo, estudiant de l'institut Jaume Vicens Vives que també ha tret un 9,8 i també farà medicina a la UdG. La Paula, que va ser una de les protagonistes de l'interactiu de l'ARA Adolescents, les veus oblidades del confinament, respon al telèfon eufòrica, perquè acaba de saber que el seu 9,8 la converteix en la millor qualificació de tota la demarcació. "Estic molt contenta!", exclama. Ha tret un 10 a història, anglès i matemàtiques, un 9,5 a català i castellà i diu que la fase específica li va anar una mica pitjor del que havia pronosticat abans de fer les proves. Les notes, però, són excel·lents: un 9,5 a biologia i un 9 a física, l'examen en què ho va passar "més malament". 

Aquest, però, no serà un estiu de celebracions. El coronavirus els va condicionar l'estudi i també els condicionarà la celebració d'uns resultats més que merescuts. "Anem fent el que podem", diu la Paula, que es mostra exultant perquè els seus amics també han tret bones totes. "La recompensa no és la nota. La recompensa és entrar i tots entrarem a la carrera que volíem", argumenta.

El Pau Ortega, alumne de l'institut Antoni Pous i Argila de Manlleu, també entrarà a la carrera que volia, perquè és un dels cinc estudiants que, amb un esplèndid 9,9, ha tret la màxima puntuació d'aquestes PAU, que li dona el passaport per estudiar a la UPF el grau de filosofia, política i economia. "M'agraden molt les tres disciplines i crec que un grau que ho pugui combinar tot és una oportunitat única i molt enriquidora", explica a l'ARA. 

"Vam tenir sort de les classes telemàtiques dels professors i dels recursos que miràvem per internet", diu. Per a ell, la clau ha estat "portar la feina al dia". I llavors, "a poc a poc i anar fent". Fins i tot va tenir temps per fer esport –nedar és una de les seves aficions– i llegir "altres coses que no fossin apunts". I tot i que no ho podrà celebrar com havia previst a causa de la pandèmia, té clar que no li faltarien motius per fer-ho: "La selectivitat només és el mitjà. Estic content perquè els companys de classe han tret el que necessitaven per estudiar el que volien".