D'un assassinat a l'aprovació d'una llei al Parlament: 24 anys de lluita LGTBI

Malgrat que encara queda feina per fer i les associacions reclamen millores, la situació del col·lectiu homosexual ha fet un canvi radical des de la mort de la transsexual Sonia Rescalvo

Dues dates assenyalades comparteixen calendari en aquests primers dies d'octubre, i totes dues tenen molt a veure amb la lluita històrica del col·lectiu LGTBI en defensa dels drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. Cara i creu de les reivindicacions d'uns grups històricament marginats, i també perseguits, que en poc més de dues dècades han aconseguit capgirar radicalment la seva situació. Encara queda molta feina per fer, però les bases són sòlides i res sembla indicar que la vertadera igualtat no estigui cada dia més a prop.

La primera d'aquestes dates es commemora aquest dimarts. Avui fa 24 anys del brutal assassinat de la transsexual Sonia Rescalvo a la glorieta del parc de la Ciutadella de Barcelona. L'any 2013 l'Ajuntament va decidir rebatejar el lloc amb el nom de la víctima, apallissada fins a morir per un grup de set 'skins', i hi va instal·lar un placa d'homenatge. Dos anys després, i malgrat el canvi de color polític al consistori, aquesta tarda a les 18.00 hores les regidores de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, i del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, assisteixen a l’acte en memòria del seu assassinat.

El canvi de nomenclàtor de la glorieta del parc de la Ciutadella va ser una proposta del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i el moviment LGTB, i va ser aprovat amb l'abstenció del PP. La matinada del 6 d'octubre del 1991, un grup de set 'skinheads', dos d'ells de tan sols 16 anys, van assassinar Sonia Rescalvo Zafra, que llavors tenia 46 anys, després de clavar-li una pallissa a base puntades de peu i cops. També van deixar greument ferida una companya de la Sonia, de nom Doris, que es trobava amb ella al Parc de la Ciutadella. Quatre anys més tard, els set autors de l'assassinat van ser condemnats a un total 310 anys de presó.

La segona data, també pels volts d'octubre, té a veure amb l'aprovació al Parlament l'any passat de la llei 11/2014, la primera de la història a Catalunya pensada per aturar l'homofòbia. La normativa, que va topar amb la negativa sobre alguns punts del PP i dels 13 diputats que tenia Unió a la cambra catalana, va ser pionera al món per la introducció d'un règim d'infraccions i de sancions, pot perseguir des d'atacs físics o verbals fins a insults a les xarxes socials o llibres que promoguin la discriminació.

El departament de Benestar Social i Família ha fet un "balanç positiu" del primer any de la norma i ha destacat que durant aquests primers 12 mesos s'han registrat 28 expedients diferents: 11 denúncies –sis en procés d'investigació per la fiscalia, dues d'arxivades, una als jutjats i dues més de pendents de resposta per part de la fiscalia–, una possible infracció laboral i 16 possibles infraccions administratives. A més a més, la Generalitat ha promogut 24 cursos formatius per difondre la llei que han fet 650 persones.

Malgrat tot, encara falten coses per fer. El procés de desplegament de la llei, per exemple, promou la cooperació i la col·laboració entre institucions a través de convenis amb el ministeri Fiscal, el Síndic de Greuges i l'autoritat judicial. També s'està treballant en l'elaboració d'un conveni marc per establir col·laboració amb diversos ajuntaments. El juny passat el president de l'Observatori Contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez, ja admetia l'avenç aconseguit amb la llei, tot i que també en criticava el desplegament "limitat". D'una banda la norma fa que la impunitat s'acabi, perquè l'administració està obligada a actuar davant un cas de discriminació, però de l'altra, el règim de sancions encara no està funcionant amb normalitat.