Duplicar la despesa pública fins al 2030 per augmentar la taxa de supervivència al càncer

BarcelonaDuplicar la inversió en càncer fins al 2030 es traduiria en un augment de la taxa global de supervivència en malalties oncològiques. Així ho sostenen l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), l'Associació Espanyola d'Investigació sobre el Càncer (Aseica) i la Fundació La Caixa en un estudi que han presentat conjuntament aquest dimecres en roda de premsa. En aquest informe, les tres entitats asseguren que un augment en la despesa pública en investigació, en assajos clínics i en innovació ajudaria que la supervivència augmentés del 53% actual a un 70%. Aquest objectiu, subratllen les entitats, només serà assolible si el ministeri de Ciència i el de Sanitat estableixen una estratègia nacional conjunta en investigació.

Encara que l'índex global de supervivència a cinc anys vista és superior al 50%, el càncer segueix sent la segona causa de mortalitat a Europa i és, a més, la primera entre els més grans de 65 anys. L'AECC comptabilitza que 230.000 persones van ser diagnosticades l'any 2017, aproximadament la meitat de les quals van morir. De fet, l'associació assenyala que l'envelliment augmenta les probabilitats d'incidència de les malalties oncològiques.

S'estima que l'any 2030 hi haurà un cas nou de càncer cada 1,8 minuts i una mort per aquesta causa cada 3,8 minuts. El doctor Carlos Camps, president d'Aseica, sosté que la cobertura financera dels tres tumors amb una presència més gran a Espanya (mama, còlon i pulmó) no és l'adequada. Per exemple, el càncer de pulmó, que és el que més morts causa a l'Estat, cau a la novena posició.

L'estudi presentat aquest dilluns és el primer balanç sobre investigació i innovació en càncer d'Espanya, la realització del qual ha comptat amb dades públiques i privades d'entitats com l'Agència Estatal d'Investigació, l'Institut de Salut Carlos III i l'Associació Espanyola de Bioempreses. A l'estudi s'explica que els fons públics en I+D han disminuït en 1.400 milions d'euros entre 2010 i 2016. En altres paraules: en només cinc anys la despesa pública s'ha reduït un 21%. Com a resposta a aquest estancament, però, les entitats defensen que les inversions per a la investigació oncològica han augmentat un 178% des de la filantropia i un 46% des dels fons europeus. Els investigadors també critiquen que no s'està prioritzant la inversió d'acord amb els indicadors d'incidència o mortalitat.

Pèrdua de talent investigador

Las publicacions científiques espanyoles entre 2007 i 2016 són comparables a les de França o Alemanya. En gairebé una dècada s'han generat a l'Estat més de 25.000 estudis relacionats amb l'oncologia, que se situen en el Top 10 mundial. Ara bé, Espanya perd talent investigador, d'acord amb les conclusions d'aquest informe. Un dels problemes més greus a què s'enfronta és el relleu generacional: l'edat mitjana dels principals investigadors ha passat de 46 a 49 anys, una tessitura que el doctor Camps diu que implica "més talent i esforç amb menys recursos".

Pel que fa als assajos clínics, un 76% estan patrocinats per la indústria farmacèutica. Els autors de l'estudi alerten que les xifres de països com França o els Països Baixos són del 49% i del 56%, respectivament, i que això significa que la investigació clínica a Espanya es dirigeix principalment al desenvolupament de nous fàrmacs i no necessàriament a la "realitat" del càncer. En 10 anys van sol·licitar-se 23,96 famílies de patents per milió d'habitants relacionades amb el càncer, una xifra "notablement" inferior a les 130,07 dels Estats Units, les 77,67 dels Països Baixos i les 70,28 d'Alemanya.