Després de sis dies de converses intenses, incloses diverses nits senceres, els avenços aconseguits ahir al vespre a la cimera del canvi climàtic de l'ONU eren mínims. Ahir, fora de termini i amb reunions contra rellotge dels representants que quedaven a Durban, la presidenta de la cimera va intentar, sense èxit, que s'arribés a un acord in extremis per reduir les emissions de gasos contaminants a l'atmosfera. La perspectiva que no s'assolís cap pacte era sinònima d'un fracàs estrepitós. I si es podia aconseguir un acord, aquest seria de mínims.
No va ser possible. Al tancament d'aquesta edició, la cimera seguia enrocada, sense hora d'acabament i amb ministres reunits al plenari i discutint encara un altre esborrany presentat a la tarda com a últim recurs. Les perspectives d'aconseguir un acord internacional que vinculés tots els estats eren minses, tot i que no nul·les. La previsió era aconseguir o bé una declaració -un text amb molt menys valor jurídic- o bé un ajornament de la reunió per als pròxims mesos.
El principal obstacle va ser la falta de temps: davant la dificultat d'assolir un compromís per les fortes desavinences entre països, a primera hora ja es va anunciar que la reunió s'ajornava fins a la tarda. Al llarg del dia, però, van anar marxant representants de les delegacions de molts dels 194 estats -entre ells, l'espanyol- per la impossibilitat de canviar els vols, i al vespre, quan encara seguien les converses, molts ja no hi eren.
La urgència, però, era evident, i sí que hi eren els negociadors claus: els Estats Units, la Xina, l'Índia, la Unió Europea -representada per la comissària per al Canvi Climàtic, Connie Hedegaard, i els ministres polonès i britànic- i també el Brasil. Durant el dia es van reunir una cinquantena de representants en converses a porta tancada, que a la tarda es van traslladar al ple -amb un procés de negociació insòlit proposat pels amfitrions, anomenat indaba i basat en una tradició ancestral dels zulus.
Després del rebuig general al primer esborrany d'acord, presentat per Sud-àfrica divendres a la nit i ambigu amb tots els temes candents, la presidenta de la conferència i ministra d'Exteriors sud-africana, Maite Nkoana-Mashabane, va presentar un segon document dissabte a la matinada, en un últim intent per salvar la situació. El text era més ambiciós: serviria per tenir el 2015 un pacte per reduir emissions de gasos que entrés en vigor el 2020.
Enrocats pel full de ruta
El principal punt de controvèrsia era la data en què ha d'entrar en vigor un futur tractat internacional per reduir les emissions de gasos contaminants, davant el fet que el Protocol de Kyoto, l'únic text jurídic vinculant signat mai sobre aquest tema, caduca el 2012. L'acord havia de prorrogar el Protocol per als 37 països rics que el van subscriure però, sobretot, posar en marxa un full de ruta per a un nou tractat global -perquè era un fet sabut que el nou tractat no se signaria enguany-. En el pla que va proposar la UE -i al qual donaven suport els països en vies de desenvolupament i els petits estats illencs del Pacífic- havia de ser un marc legal vinculant i comprometre tots els estats. També establia una data a l'horitzó: marcava un acord el 2015 que hauria d'entrar en vigor abans del 2020.
El text proposat per la presidència a la matinada anava en aquesta línia: segons explicava Aida Vila, responsable de canvi climàtic de Greenpeace Espanya i enviada d'aquesta ONG a Durban, era "de mínims", però garantia que l'any que ve es firmaria un segon període de compromís per a Kyoto, que s'acabaria el 2015, any en què se signaria un acord global per revisar els compromisos de reducció d'emissions. Era un text que, deia Vila, "anava en contra de la posició dels EUA, que el voldrien retallar, i els països més vulnerables i la UE no hi estarien d'acord".
Previsiblement, el document va comptar amb la implacable oposició dels països que més gasos d'efecte hivernacle emeten, els Estats Units, la Xina i l'Índia. Els dos primers es van mostrar inflexibles durant la jornada d'ahir i van continuar negant-se a assolir cap compromís vinculant per retallar emissions abans del 2020. A la tarda, la presidenta, principal blanc de crítiques pels retards de la cimera, va presentar un últim esborrany i va demanar als països que l'aprovessin "pel bé de la humanitat", malgrat que no fos "perfecte". Al tancament d'aquesta edició, les converses seguien i la presidenta, en la seva última declaració, confiava que hi hauria acord. La UE, però, defensava seguir negociant "tant temps com calgués" per mantenir termes imprescindibles, com instrument legal, que havien estat canviats.
Geopolítica en paral·lel al clima
El procés afrontava, per segon cop en dos anys, el camí d'una ruptura, mentre els científics advertien una vegada i una altra de l'amenaça creixent del canvi climàtic, i del fet que el pic d'emissions de CO ha de ser en la pròxima dècada, si no es vol que tingui conseqüències irreversibles. El 2020 el tractat arribaria massa tard per frenar un temut augment de dos graus de la temperatura mundial.
Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient de la Generalitat, que va tornar de Durban fa dos dies, recordava que la necessitat de reduir els gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera és imperiosa: "El canvi climàtic no hi entén de relacions internacionals, i aquest és un problema de geoestratègia". El Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic de l'ONU va presentar un estudi fa poques setmanes en què apuntava que el canvi climàtic estava al darrere de l'augment d'esdeveniments meteorològics extrems.
Futur incert de les negociacions.
Ara cal veure si la presidència lluitarà per una declaració per sota dels mínims previstos o si les converses s'ajornen i continuen durant els pròxims sis mesos, possibilitat que es manté oberta per si no s'aconsegueix cap acord. En tot cas, aquest no-resultat qüestionaria, segons Llebot, el sentit d'unes cimeres en què es dipositen moltes esperances: "Si enguany es torna a fracassar, potser caldrà buscar un altre marc alternatiu, ja que aquest sistema de presa de decisions quedarà molt seriosament qüestionat".
