Enrique Lacalle

Sóc del Maresme d'adopció perquè fa 44 anys que estiuejo aquí. Primer amb els pares i ara amb la dona i els fills. Tenim una caseta entre Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt. Els estius d'ara són bàsicament per descansar i estar amb la família, però encara recordo els estius de joventut: platja, amics i esport. També recordo l'arribada de les primeres estrangeres a Caldetes. Els amics i jo aprofitàvem per practicar idiomes. M'agrada molt el Maresme perquè és un altre món però és a prop de Barcelona. Durant una època vam estiuejar a la Costa Brava, que m'encanta, però les cues de cotxes me'n van expulsar. Al Maresme pràcticament no n'hi ha, és molt tranquil. Aprofito per fer esport. Abans jugava molt a tennis i pàdel, però una lesió a l'esquena em va obligar a afluixar i ara faig bicicleta, camino, jugo a golf i al dòmino, una de les meves passions. Hi jugo molt amb el Ferran Martorell i ens barallem perquè ell és de l'Espanyol i jo del Barça. Però una mica de polèmica sempre va bé. Aquí faig una vida molt relaxada: ara surto poc al mar però tinc un petit hort i em dedico a cuidar-lo. Tinc cinc fills i a ells també els agrada molt venir perquè tenen el seu grup d'amics. A la nit lloguem pel·lícules i les veiem en família. També he estat uns dies a Eivissa, on vaig cada any. I també passaré uns dies a la Cerdanya per agafar forces per a la tornada. Em costa desconnectar però després l'estiu se'm fa, fins i tot, curt.