Ecologistes de Catalunya denuncien que el nou decret d’energies renovables incompleix directives ambientals

Pinell de BraiCal canviar el model energètic de Catalunya per disminuir la dependència energètica de les energies d'origen fòssil i contaminants. En el què hi ha un consens amplíssim, però en el com les fissures són més que evidents. Fa només dues setmanes que el Parlament de Catalunya, amb l'aval de tots els grups tret del PP, va validar el decret llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables. I aquest divendres, la Federació d'Ecologistes de Catalunya –que agrupa una dotzena d'entitats d'arreu del país– ha mostrat públicament el seu descord i n'ha demanat la derogació. "El nou decret no canvia el model energètic, perquè manté la centralització i les dependències als interessos especulatius dels oligopolis elèctrics i energètics com Endesa, Iberdrola, Acciona, Naturgy o Abengoa", diu Xavier Jiménez, secretari general d'Ecologistes de Catalunya i president del GEPEC.

Segons les entitats, el decret obre la porta, novament, a la massificació de centrals eòliques i fotovoltaiques en espais naturals protegits pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i en espais no urbanitzables, i tanca els ulls als impactes d'aquestes infraestructures sobre la natura. "Això accentuarà els greuges territorials i els desequilibris entre ciutats i món rural. Cal, per tant, impulsar un model que faciliti la producció d'energies renovables com més a prop millor dels punts de consum", asseguren els activistes. D'aquesta manera, segons defensa Jiménez, s'evitarien dues coses: d'una banda les pèrdues pel trasllat de l'energia, que poden arribar a un 40%, i de l'altra el model de grans centrals eòliques i fotovoltaiques allunyades de les ciutats i que destrueixen la diversitat natural del territori.

"El nou document elimina barreres administratives per a la implantació d'energies renovables, però no garanteix que es faci de manera ordenada, eficient i respectuosa amb l'entorn natural. Vulnera normatives que promouen, per exemple, la diversitat d'hàbitats", afegeix l'activista. A més, des d'Ecologistes de Catalunya també denuncien que el decret no proposa el tancament progressiu de les centrals nuclears ni la substitució de les centrals tèrmiques que funcionen amb combustibles fòssils.

Aturen dues centrals eòliques

Les denuncies dels ecologistes arriben el mateix dia que la junta de govern de l'Ajuntament del Pinell de Brai, a la comarca de la Terra Alta, ha denegat el permís d'obres a les centrals eòliques dels Aligars i la Tossa - Mola d'en Pasqual, ubicades al límit amb la comarca del Baix Ebre. Es tracta d'uns projectes que es van començar a tramitar fa més de 15 anys i que, per tant, no contemplen la situació econòmica i paisatgística actual. "L'Ajuntament, el Consell Comarcal i els moviments socials que s'oposen a la massificació eòlica (com la denominació d'origen del vi de la Terra Alta, l'Ateneu La Pastora i la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta) hem treballat intensament per buscar errades a la tramitació dels projectes", ha explicat l'alcaldessa del municipi, Eva Amposta. Al consistori s'han emparat en informes en què se certifica que les declaracions d'impacte ambiental tenien un termini de caducitat de cinc anys a comptar a partir del 27 de gener del 2008.

Els últims 15 anys, les entitats ecologistes han expressat el seu malestar pel futur d'una comarca en la qual s'han instal·lat 184 aerogeneradors, que produeixen el 25% de l'energia eòlica de tot el país. La comarca, però, representa només el 0,16% de la població de Catalunya. "Des del meu poble, la Fatarella, tinc una vista de 360 graus d'aerogeneradors. I el problema no és només l'impacte visual i paisatgístic, sinó el que es produeix en els espais naturals i l'agricultura", explica Júlia Urgell, membre de l'ateneu La Pastora.

Marxes contra la massificació eòlica

Marxes contra la massificació eòlicaLes protestes per la implantació de centrals eòliques també arriben a altres comarques del sud de Catalunya. El pròxim diumenge, 22 de desembre, la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud de Catalunya ha organitzat tres marxes de protesta contra l'ampliació de l'actual central eòlica del Collet dels Feixos, a la muntanya de Puigcerver, entre el Baix Camp i el Priorat. "Els caminants sortirem d'Alforja, el Coll de la Teixeta i el Coll d'Alforja per confluir al migdia a l'ermita de Puigcerver, un entorn històric i natural ara amenaçat per la instal·lació de nous molins", concreta Rogelio Portal, membre d'Alforja Stark, una de les entitats promotores de les marxes.