ENTREVISTA

Ed Gillespie: “Lluitar pel planeta és la millor opció, també econòmicament”

Director de Greenpeace al Regne Unit i cofundador de Futerra

Director de Greenpeace al Regne Unit i exconseller de l’alcalde de Londres en matèria mediambiental, Ed Gillespie (Norfolk, 1972) és també cofundador de Futerra, una consultora que transforma empreses per beneficiar el planeta i, alhora, la companyia.

¿El canvi climàtic és una oportunitat, a més d’una amenaça?

Per descomptat. Fins i tot si el canvi climàtic no existís hi hauria moltes i bones raons per lluitar per un aire pur, espais verds, mars nets... La por al canvi climàtic no pot ser l’única raó per fer tot això. És cert que la contaminació de l’aire mata i que introduir les energies renovables significarà eliminar tot això de les nostres vides... Però cal lluitar pel planeta perquè és la millor opció, també econòmicament.

¿L’ecologia és una oportunitat empresarial?

Sí! Si retalles l’ús d’energia i minimitzes les despeses, per exemple, hi ha un benefici econòmic. Alhora, un negoci eficient tendeix a ser un negoci més productiu. Hi ha un estudi de la Harvard Business Review que assegura que les companyies que tenen en compte el vessant social i el mediambiental funcionen millor: tenen empleats més compromesos, recluten millor el talent... Tenen una força de treball feliç.

Cal ser més optimistes?

Sí, però també cautelosos. Ens trobem en una situació seriosa i en els pròxims 10 o 15 anys la cosa es complicarà. Ja estem veient el gran impacte econòmic dels huracans (300.000 milions de dòlars). Està passant a l’Àfrica [amb els migrants climàtics] i també al conflicte sirià, que va iniciar-se, en part, perquè les males collites van forçar la gent a marxar de les zones rurals a les ciutats, cosa que va portar a un conflicte ètnic.

Per què creu que costa tant apostar per les renovables?

Perquè som criatures d’hàbits. No ens agraden els canvis. Ara bé, la clau per assolir el gran canvi és quan està en joc un benefici concret evident. Per exemple, quan un cotxe elèctric és més barat de conduir que un de combustió. I això ja s’està aconseguint. Batallarem amb les emissions de gasos que emetem ara, de manera que si abracem les mesures que hem de prendre, el canvi pot completar-se més ràpidament.

Què diu als empresaris perquè apostin per les renovables?

A més de parlar-los dels beneficis econòmics, la frase que faig servir és aquesta: “Cada vegada que una partícula de CO 2 no acaba avui a l’atmosfera, d’alguna manera estem alleugerint el patiment dels futurs humans”. Així que també hi ha un argument moral molt fort en aquesta qüestió, perquè bàsicament estarem minimitzant el patiment del futur. Fer el contrari és una profecia d’autocompliment: si creus que estem fumuts, llavors ja hem fet el primer pas per estar realment fumuts. Si pensem que tot és massa complicat, massa espantós i fem tard... per què hem de preocupar-nos? I sempre val la pena preocupar-se.

¿Ja existeixen les tecnologies renovables que han de plantar cara a la vella indústria?

Ara mateix estem en el punt de transició. El problema és que hi ha interessos molt poderosos, que pertanyen a l’ statu quo i no volen que el canvi sigui tan ràpid, ja que destruirà els seus negocis. Aquest és part del nostre repte ara: treballar i dignificar la transició.

Als EUA ja hi ha més treballadors en l’àmbit de l’energia solar que en el petroli...

És cert. Dir que invertir en energia solar no val la pena és una història desfasada. Aquesta és la raó per la qual em centro primer en la història que ens expliquem a nosaltres mateixos. Perquè la gent necessita assumir aquesta nova història: que val la pena canviar. Quan avui preguntes a la gent si el món s’hauria de regir per energies renovables, el 80% de la gent de tot el món diu que sí! La gent ho vol, però no s’adonen que ara ja és rendible i possible generar un canvi.

¿Creu que les renovables guanyaran la batalla al final?

Coi! Això espero! Estic convençut que quan el cost econòmic baixi i la gent s’adoni del potencial que tenim, les renovables guanyaran. Per això dic que el que cal canviar és la mentalitat. El problema a l’hora d’apostar per les renovables no és ni la tecnologia ni la falta de diners. Ja en tenim de les dues coses. ¿O és que els governs no han trobat milers de milions d’euros per pagar el deute de bancs fallits? El que falta és un canvi d’actitud política i econòmica. Tenim diners per finançar el canvi energètic. I cal fer-ho.

Etiquetes

Més continguts de