“L’Edu era un justicier, ho portava dins”

Actes al barri per recordar una persona compromesa

L’Edu era una de les persones més estimades i respectades de Baró de Viver, un barri que pertany al districte de Sant Andreu, però que està completament aïllat, entre el riu Besòs i els polígons industrials. Aquí es coneix tothom. La majoria dels més de 2.500 veïns que té aquest barri han d’anar a comprar al Bon Pastor, a Sant Andreu i, sobretot, a Santa Coloma, que està molt més a prop, perquè aquí gairebé no hi ha botigues. El que sí que hi ha és un gimnàs on l’Edu ensenyava lluita grecoromana als nois del barri. “No els ensenyava a competir, perquè encara són massa joves, però els anava molt bé”, explica l’Àngel, el seu pare. L’Edu sabia pegar. “Ja es podien anar posant en filera, que ell podia amb tots”, recorda un amic.

Pel que diuen els que el coneixien, mai buscava problemes, però “era un justicier, ho portava dins, i si veia una injustícia, havia d’actuar”, recorda Manuel Martínez, president del Club de Futbol Baró de Viver. És a dir, no en deixava passar ni una. El secretari del club de futbol, Lluís Vendrell, també havia fet lluita en aquest gimnàs, fundat el 1962. “En aquest barri hi ha molta gent que ha fet lluita perquè abans, fa temps, no hi havia cap altra alternativa”, explica, i recorda que l’Edu era molt bo amb la lluita “perquè estava molt fort”. També expliquen d’ell que “ni bebia ni fumava”, que tenia molta disciplina i, sobretot, “molts pebrots”.

“El meu fill no era cap fanfarró, però no deixava que ningú li fes una putada ni a ell ni a ningú. I era molt tossut”, recorda el seu pare. “No era un heroi, però era bo. Molt bo”.

Els veïns no volen que s’oblidi el cas i han engegat diferents actes de protesta. D’una banda, han creat un Change.org per reclamar al govern de l’Estat que concedeixi a l’Edu l’Ordre del Mèrit Civil, per totes les vegades que va defensar el barri, i avui han convocat una manifestació a les 17.15 h que anirà des de la plaça Baró fins al camp de futbol on juga el Baró de Viver. “No hi farem cap minut de silenci, farem sonar els tambors perquè no volem estar en silenci”, diu Manuel Martínez, president de l’equip. “Al barri sempre hem estat tots junts i molt units”, explica una altra veïna. Amb la mort de l’Edu sembla que la unió encara s’ha reforçat més.

Pau entre paios i gitanos

“Tots els paios us penseu que pel sol fet de ser gitanos ens portem molt bé entre tots i ens defensem sempre... però no és així”, explica una gitana de Baró de Viver. “Jo amb aquesta família no m’hi havia relacionat mai”, assegura. El crim que tant ha colpit el barri -o la barriada, com diuen ells- no ha fet trontollar la convivència entre paios i gitanos. “Ens portem bé. Com vols que no ens portem bé si ens coneixem des de petits?”, diu l’Àngel. Alguns veïns sí que sospiten que altres gitanos poden haver ajudat els Pistoleros a amagar-se, i això genera recels,però no al barri.

Més continguts de