“Educar en la generositat i l’empatia és una necessitat evolutiva”

Nora Rodríguez (Buenos Aires, 1960) va estudiar filologia i pedagogia, i és una de les pioneres en l’estudi de la violència escolar. Viu a Barcelona des de fa més de 25 anys i dirigeix el projecte Happy Schools Institute. Ara publica el llibre Educar para la paz (Kairós), on assegura que el gran repte de l’educació és consolidar la felicitat responsable.

Què significa educar per a la pau?

La pau té a veure amb connectar positivament amb els altres, construir junts una societat millor, tenir cura del planeta i del medi ambient.

Com es pot fer des de l’escola?

Es tracta de formar nens que siguin conscients de les seves capacitats de relació. Però cal formar-los des de molt petits. ¿Com és possible que els pares guardin diners perquè els fills vagin a la universitat i, en canvi, no hi hagi una formació i més recursos per a les escoles bressol? Això és una relliscada. Sabem que els trastorns d’afecció generen violència en els nens quan es fan grans. Les societats, com més aprenen a cuidar-se a elles mateixes, són menys vulnerables a l’entorn i són més fortes.

És possible erradicar el bullying?

Esclar. El que està passant és que els joves estan cada cop més desconnectats d’ells mateixos. Fins ara hem educat seguint una necessitat econòmica: que fossin obedients i ordenats i estiguessin ben alimentats. Davant les incerteses del món que ve, no podem deixar els infants sols ni desemparats. Els hem de preparar per al món i això vol dir educar-los per a la felicitat responsable.

Això què vol dir?

Hi ha una gran necessitat d’educar per a la pau, en contra de la violència i el bullying. Per primer cop a la humanitat les noves generacions s’estan socialitzant en dues realitats paral·leles: la real i la virtual. Cal preparar els joves per a aquestes diferents pertinences.

Baixem a la pràctica. Com es pot treballar tot això amb els infants?

Parlem de micromoviments, de generar petits canvis. Amb nens de tres anys treballem l’agraïment a través de les mirades. A les tres setmanes ja s’adonen quan els altres companys arriben tristos. I tot perquè aprenen a mirar-se!

Al llibre diu que des del naixement estem preparats per ser altruistes però que cal entrenar-ho.

Els éssers humans hem arribat fins aquí perquè ens cuidem entre nosaltres. Venim biològicament preparats per a això, però fins ara l’educació no era una necessitat evolutiva. Ara educar d’una altra manera és una necessitat evolutiva: hem d’educar en el que ens fa humans, i això és en la generositat i l’empatia.

Això ens diferencia dels animals?

Sí. Però fixa-t’hi: a les illes Moluques quan un cranc es queda potes enlaire sempre rep l’ajuda dels seus companys; hi ha morses i esquirols que només existeixen per cuidar les cries òrfenes i mantenir l’espècie; les formigues marabunta cuiden tot el grup. Tot això són actes de generositat evolutiva, perquè totes les espècies tenen una manera de cuidar el grup que depèn de l’ajuda mútua. I els humans tenim tot això i molt més, però no ho hem educat. Seguim pensant que si un nen no fa els deures no pot sortir de l’habitació fins que acabi, quan en realitat el que necessitem per estudiar és un cervell al costat d’un altre cervell.

Quin paper hi juga la tecnologia? És addictiva, però el cert és que ja forma part de la vida dels infants.

Quan donem un mòbil a un nen també li estem donant el missatge que en algun moment, si s’exposa, els altres opinaran sobre ell. I també li estem dient que, tal com fan els altres, ell també ho pot fer. El control és la primera fase del bullying.

¿Un pare o una mare poden evitar que el seu fill sigui un agressor?

Sí, però cal veure quin ús donem al mòbil. Soc molt partidària que el mòbil sigui a l’aula com un instrument pedagògic, per aprendre que no només són un aparell de control.

Sembla fàcil de dir i difícil de fer.

L’únic que diferenciarà la bona de la mala tecnologia és que l’ésser humà hi sigui al darrere. El que ens fa humans és que som altruistes, empàtics, generosos. Per això hem de donar als mòbils un sentit que no només sigui el del màrqueting, les fotos i els likes. Ara amb les xarxes socials els iguals només es relacionen amb iguals, perquè els que no pensen com tu queden fora de joc, perquè els bloqueges o els silencies. En canvi, estem dient als nens que han d’acceptar la diversitat.

Què ha passat perquè ara aquest canvi educatiu sigui necessari?

Fins ara crèiem que si érem competitius no necessitàvem res més, però aleshores arriben els informes PISA i generen uns terribles mecanismes d’exclusió. Hem de formar d’una altra manera, hem d’educar per a la pau. I per això cal voler-ho, i actuar perquè hi hagi una experiència social potent i perquè l’aula es converteix en un laboratori social i emocional.

Si no formem per a la pau, què pot arribar a passar?

Que tindrem alumnes cada vegada més desconnectats interiorment, amb menys capacitat per relacionar-se, més enganxats a una tecnologia relacionada amb el màrqueting i amb poques possibilitats de construir-se a ells mateixos.