Efecte covid a l’hora de triar FP

Les preinscripcions augmenten als cicles sanitaris i punxen els del sector turístic

El 2016, l’any després que TV3 estrenés Merlí, van augmentar les matriculacions a totes les facultats de filosofia de Catalunya, en el que es va batejar com l’efecte Merlí. Havia passat el mateix feia anys, amb sèries com Periodistas o House. Aquest any la realitat ha superat la ficció i, paint a poc a poc els efectes econòmics i laborals que tindrà la pandèmia del coronavirus, els estudiants han optat per formar-se en el que s’han considerat serveis essencials. En un context d’auge de la formació professional, s’han disparat les matriculacions als cicles de les famílies de sanitat i agrària, i han caigut els del sector de l’hostaleria i el turisme, un dels àmbits laborals més castigats pel confinament.

Segons les dades provisionals del departament d’Educació, els cicles de grau mitjà han tingut un 10% més de matriculacions que el curs passat, i els de cicle superior, un 18%. Les xifres evidencien que la FP, que ja té més de 80.000 sol·licituds, ha deixat de ser considerada l’aneguet lleig pels estudiants, que veuen aquests cicles de dos anys com una opció professionalitzadora que pràcticament els assegura feina. La taxa d’atur entre els estudiants de FP és d’un 8%, quatre vegades menys que la taxa d’atur juvenil (30%).

Amb la crisi econòmica a la cantonada, els estudiants van a cop segur: les inscripcions a emergències sanitàries han crescut un 24% (de les 1.553 del curs que ara acaba a les 1.922 per al que ve), a farmàcia i parafarmàcia han augmentat un 19% i a cures auxiliars d’infermeria, que segueix sent el cicle amb més demanda, un 7%, i ja són gairebé 7.000 els inscrits. Als cicles de grau superior l’impacte és encara més notable: el cicle de fabricació de productes farmacèutics ha rebut gairebé 400 preinscripcions, un 39% més que fa un any, i el d’anatomia patològica i citodiagnòstic ha superat els 1.000 candidats, un 42% més que el curs passat.

L’impacte mediàtic i social

“L’augment d’aquests cicles s’explica per molts motius”, afirma el pedagog Enric Prats. Són professions que en els últims mesos han tingut un “bon reconeixement social” i “molta presència mediàtica”. “El camp de la medicina ha estat a primera línia i això pot tenir un efecte crida”, explica. I hi veu un tercer argument: “Són estudis i professions que fan un servei a la societat”. Pel mateix motiu, diu, poden créixer les inscripcions a cicles com integració social. En efecte, s’han rebut més de 3.200 sol·licituds per a aquest grau, un 20% més que el curs 2019-2020.

Més enllà del camp sanitari, el sector primari també s’ha vist reforçat a les inscripcions. “Quan hi ha crisi, la tendència és buscar les professions més segures. Ja ens va passar el 2008, i ara segur que la pandèmia ha influït, perquè s’ha vist que el sector primari és un sector essencial”, apunta Joan Minguet, cap del Servei de Formació Agrària del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Les escoles agràries de la Generalitat han rebut més inscripcions que mai: els cicles mitjans de la família agrària han tingut un 20% més de sol·licituds (fins a 159) i els superiors un 13% més, fins a arribar a les 238.

“És un lloc on hi ha moltíssima feina. Mai podem cobrir totes les demandes que fan les empreses”, diu Minguet. Hi ha altres factors que reforcen aquests cicles: segons Minguet, hi ha joves que volen donar una “continuïtat” a l’empresa familiar, i veuen que estudiar els dona la seguretat per tirar endavant la seva pròpia explotació. A més, l’“empoderament femení” també ha arribat al sector: els cicles agraris han passat de tenir un escàs 21% de noies a gairebé un 30%.

Restauració cau un 30%

En canvi, el sector de l’hostaleria i el turisme és el més perjudicat en les preinscripcions. Davant d’una temporada turística incerta i amb una previsible caiguda del consum de les famílies als restaurants, el Gremi de Restauradors preveu que entre l’inici del confinament i la Setmana Santa de l’any que ve una quarta part de les empreses del sector hauran de tancar. En aquest context, no és estrany que el cicle superior de gestió d’allotjaments turístics caigui un 10% a la matrícula i el cicle mitjà de serveis en restauració es desplomi, amb un 30% menys de sol·licituds. Si fa un any prop de 400 estudiants van triar-lo, per a l’any que ve amb prou feines s’arriba als 261.

La pandèmia ha impactat de ple en la nostra vida i en les opcions formatives dels més joves, que busquen sortides professionals assegurades. Després de l’efecte Merlí a la universitat, a la FP ja es comença a notar l’efecte covid.

Més estudiants a FP en un context de revolta

L’auge de les inscripcions a la formació professional arriba en un moment de revolta del sector. El col·lectiu de docents Defensem la FP va entregar dimecres al departament d’Educació un miler de signatures demanant l’aturada immediata de la reforma i el cessament del director general de la FP, Joan Lluís Espinós. La plataforma denuncia que Educació vol “imposar” una reforma que “precaritza” la formació dels estudiants, perquè redueix les classes lectives i amplia les estades a l’empresa. El mateix col·lectiu va demanar ajuda al Síndic perquè es retirin els plans d’Educació.