L'Eixample vol deixar de ser dels cotxes

Neix una plataforma veïnal per reclamar mesures urgents contra la contaminació

'Menys cotxes = més salut'. És el lema que recullen els domassos que la nova plataforma Eixample Respira vol que omplin els balcons d'aquesta zona de Barcelona, la que supera de manera més clara i reiterada els nivells de diòxid de nitrogen fixats per la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut. Els veïns, que demà faran la primera mobilització, busquen posar la lluita contra la contaminació al centre de les polítiques. "Som apartidistes, no diem quina mesura cal prendre, ens mobilitzem perquè les diferents administracions vegin que no podem seguir respirant aquest aire, que és una qüestió de salut", remarca Manel Bonet, de la nova plataforma. Han convocat la primera concentració just al davant de l'estació que fa el mesurament de la qualitat de l’aire de l'Eixample, a l'avinguda de Roma cantonada Urgell, la que, durant l'última dècada, ha mostrat de manera sistemàtica els incompliments.

El 2018, per exemple, aquesta estació va registrar una mitjana de prop de 54 micrograms per metre cúbic de diòxid de nitrogen, quan el límit europeu se situa en els 40. I els resultats de l'estació situada a la Gal·la Placídia, la de Gràcia-Sant Gervasi, la segueixen de prop. Són les zones amb més emissions de trànsit. "Calen grans mesures per revertir aquesta situació", denuncia Bonet, que remarca la necessitat de treure cotxes i de fer que l’Eixample deixi de ser una suma d’autopistes urbanes.

La mobilització ha estat especialment ben rebuda entre les associacions de famílies dels centres escolars del districte, preocupades per com afecta la contaminació en el desenvolupament dels infants. De fet, la plataforma es va començar a vertebrar entre famílies de l’Escola Auró. "Ens hi juguem la salut", defensen aquests veïns, que remarquen que estudis com el de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) apunten que a la ciutat hi moren cada any unes 3.000 persones de manera prematura a causa de factors ambientals i d’estils de vida. Des del que és pròpiament la contaminació associada al trànsit fins al soroll o la falta de verd.

Ningú controla la contaminació que respirem a l’escola o a l’oficina

Aquest institut, impulsat per la Fundació La Caixa, va fer arribar als diferents partits abans de les eleccions municipals un recull de set propostes per millorar la planificació urbana. Entre les solucions que plantegen hi ha la de forçar una reducció del 50% del trànsit amb l’horitzó del 2030. "Els nostres mapes demostren que als llocs on hi ha més circulació, com passa a l’Eixample, és on hi ha nivells més alts de contaminació", constata Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, que defineix el vehicle privat com la "font més important de contaminació a la ciutat".

Assegura que la densitat de trànsit a Barcelona és de les més elevades d’Europa. Triplica, per exemple, la de Londres. I que, per tant, calen canvis en l’espai públic, com treure places d'aparcament i donar més espai al vianant i a les bicicletes. "El mode de transport més sostenible és el que ha de poder fer el recorregut més directe", defensa per demanar fer front al protagonisme excessiu del vehicle privat. El model de superilles és per a Daher una bona solució sempre que s’implanti de manera generalitzada al conjunt de la ciutat, però apunta que, en paral·lel, calen millores en el transport públic. Sobretot, per donar alternatives a la gent que ve de fora de Barcelona perquè ho pugui fer sense cotxe. Entén que, per mida i per clima, la ciutat ho té tot a favor per poder reduir l’ús del vehicle privat i que això requereix, sobretot, un canvi de mentalitat.

De moment, els veïns de l’Eixample començaran demà a fer visible la necessitat d'aquest canvi de xip. Des dels seus balcons, amb els nous damassos, i amb un seguit de mobilitzacions. La de demà a les set del vespre serà la posada de llarg de la nova plataforma. La promesa electoral que va fer l'ara alcaldessa Ada Colau per a aquesta zona de la ciutat va ser completar la malla d'eixos verds prevista. És a dir, pacificar-hi un de cada tres carrers. 

Més continguts de