“Em van preguntar què li havia fet al professor per aconseguir aprovar”

Barcelona“Què li has fet al professor per aprovar l’examen?” Aquesta és la pregunta que va haver de suportar de diferents alumnes Elisabet Maruenda (23 anys) quan va aprovar el primer examen d’enginyeria informàtica. L’Elisabet era una de les 15 noies d’un total de 400 alumnes que hi havia al seu curs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La resta eren nois. Ella assegura que al llarg de la carrera ha hagut d’aguantar molts comentaris masclistes. “Quan se m’apropava un professor per ajudar-me, sempre em deien que volia lligar amb mi”, explica l’Elisabet, que assegura que, contràriament al que deia la gent, els professors sempre l’han tractat com una més.

El cas de l’Elisabet no és puntual. Com la seva, hi ha desenes de carreres masculinitzades en què la presència de les noies és minoritària. Si s’observen les dades del curs 2015-16 proporcionades per la secretaria d’Universitats i Recerca, es veu com la majoria de carreres de la branca d’enginyeria i arquitectura són majoritàriament masculines. Per exemple, són nois el 97,2% dels estudiants de continguts digitals interactius, el 93,5% dels de disseny i desenvolupament de videojocs i el 92% dels d’enginyera mecànica, entre desenes d’altres carreres d’aquestes branques.

“Com a enginyera he hagut de demostrar que soc bona pel fet de ser noia”, afirma l’Elisabet, que afegeix que se l’ha posat “més en dubte” que als seus companys. Segons apunta, durant la carrera es va sentir molt observada per alguns companys. “Quan ets minoria et miren més que als altres”, expressa, i també assegura que als passadissos de la facultat sovint rebia mirades “desagradables”.

Un cas similar és el de Loubna Elmadi (20 anys), que actualment està cursant quart d’enginyeria de telecomunicacions a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Quan vaig arribar el primer dia a classe vaig trobar-me que era l’única noia”, expressa la Loubna, que afegeix que a l’altre grup només n’hi havia dues. Aquest fet, però, no la va sorprendre. “Vaig fer el batxillerat cientificotecnològic i érem poques noies”, sentencia.

Tot i ser l’única noia, no s’ha sentit mai apartada pels seus companys. “Sempre m’han tractat com una més i no m’ha suposat cap problema, ser minoria”, apunta la Loubna, que afegeix que els professors sempre l’han ajudat molt. Un exemple d’això és que els docents li insisteixen que l’enginyeria de telecomunicacions també és cosa de dones. “Recordo un professor que em deia que la seva germana era enginyera i que tenia una bona feina”, apunta la Loubna, que va rebre aquest comentari com un al·licient. Ella mateixa denuncia que la societat té el clixé que les noies que estudien les carreres masculinitzades són “poc femenines”. “Jo precisament soc tot el contrari, i això sovint sorprèn”, expressa.

Si bé les carreres de la branca d’enginyeria i d’arquitectura són majoritàriament masculines, les de la branca de les ciències socials, de la salut i de les humanitats són feminitzades. Per exemple, el curs 2015-16 -segons dades de la secretaria d’Universitats i Recerca- eren noies el 95,3% dels estudiants d’educació infantil, el 94,9% dels de logopèdia, el 82,2% dels d’infermeria i el 85% dels de treball social.

Dos nois a educació infantil

Un dels estudiants d’educació infantil és Aleix Capdevila (22 anys). Està cursant tercer a la Universitat de Barcelona (UB) i dels 57 alumnes que hi ha classe, 55 són noies. “Hi ha moltes persones a qui els xoca que estigui fent una carrera que tingui a veure amb les emocions”, diu l’Aleix, que lamenta que “cuidar i educar nens encara es relacioni amb la figura de la mare”. A classe, però, no s’ha sentit mai en situació de discriminació pel fet de ser noi. “Si hi hagués més homes fent aquest tipus de carreres, s’eliminaria el clixé que les carreres amb part emocional són de dones: hem de caminar en aquesta direcció”, conclou.