"Em preocupa més la paranoia de la gent que no pas el coronavirus en si"

BarcelonaAmb més por a la neurosi que al virus en si, Laura Pielli, una italiana de 25 anys d'Udine que ara viu a Barcelona, diu que és conscient que el coronavirus s'assembla a una grip i explica que entre els seus familiars i amics els que estan més preocupats són els que tenen avis i familiars amb patologies de risc. En el seu cas concret, confessa que està "més preocupada per la gent que entra en pànic i va als supermercats a comprar de tot que pel virus en si". Treballa en estratègies de màrqueting i reconeix "una miqueta de discriminació" entre algunes persones. "Comencen a mirar els italians com si fóssim infectats o diuen que som els nous xinesos", comenta. "A mi em fa riure, però entenc que hi ha gent a qui li pugui afectar més". A Espanya ja s'han confirmat 12 casos, dos dels quals donats d'alta, i a Itàlia hi ha hagut 11 morts entre els 325 casos detectats per un brot que ha afectat 80.900 persones i n'ha matat més de 2.700, la majoria a la Xina.

La sensació no és compartida per altres membres de la comunitat italiana de l'Esquerra de l'Eixample entrevistats a l'entorn de l'Institut de Cultura Italiana i el consolat del país. La cònsol general d'Itàlia, Gaia Danese, defensa que hi ha una "atenció davant possibles casos de xenofòbia" que per ara creu que no s'han donat. Menciona el cas de la piscina de Can Caralleu, que dilluns va vetar l'entrada a un grup de nens d'italians, però creu que és "més aviat desconeixement que no pas xenofòbia" i ho considera normal.

El Gaetano, cambrer d'una coneguda pizzeria, comenta que ell veu més discriminació "dins d'Itàlia entre nord i sud, que ja existia abans del coronavirus i ara s'accentua". "No té gaire sentit crear una alarma per una malaltia amb aquests nivells de mortalitat, quan tenim els problemes que tenim de càncer al sud d'Itàlia", afegeix, i assenyala els mitjans de comunicació com a partícips de l'alarma generalitzada. "Vosaltres, els mitjans, hauríeu de posar-vos d'acord en donar un missatge de calma", reforça el Marc, un farmacèutic entrevistat.

Ben a prop, tres joves catalans estudiants de batxillerat diuen que tenen "preocupació zero" pel brot de coronavirus. "Hi ha poderosos als quals els interessa que es parli d'això, si no, no ho entenc", opina l'Albert (i altres entrevistats), que diu que el tema de conversa ha entrat als seus grups familiars de WhatsApp, "però pels riures i les bromes", no pas per la preocupació. Neguen que ningú del seu entorn, ni tan sols els més grans, estigui preocupat. "Al Xavi no el van deixar entrar a l'institut perquè venia de viatge de Milà", li recorda tanmateix el Toni al seu amic.

Els somriures s'alternen amb cert nerviosisme quan, a pocs metres, parla l'Aurora, de 20 anys, cambrera en un altre restaurant italià i originària de Treviso, a la regió del Vèneto, una de les afectades pel coronavirus. "La meva família em diu que estigui tranquil·la, però costa", explica, i esmenta els últims casos de nens afectats al nord del seu país, alhora que reconeix que està molt pendent de les notícies del mòbil en els últims dies. "Sé que no és una malaltia greu, però si t'agafa...", diu, i reconeix més preocupació pel seu pare, que "té 60 anys i està fort, però no ho sé...", i per la seva mare, que treballa en una residència de gent gran i ha intentat sense èxit aconseguir una màscara, esgotades des de fa dies a les farmàcies.

A les de Barcelona ha passat el mateix, i la Maria, que treballa en una farmàcia de la Dreta de l'Eixample, explica que "el 95% de la gent que entra ho fa demanant per màscares i el gel higiènic". Per això, com altres establiments, han posat un cartell a la porta deixant ben clar que no tenen màscares. "De vegades no sabem ben bé com actuar, perquè som el primer lloc on va la gent abans d'anar a l'hospital", diu la Marta des d'una altra farmàcia. "Als que estem col·legiats ens ha arribat tot tipus d'informació i correus, de l'OMS i del Col·legi de Farmacèutics", la contradiu una altra farmacèutica que no dona el seu nom.

Sense màscares a les farmàcies

A la seva farmàcia, fins ahir tenien un cartell que especificava que en tenien, de màscares, cosa excepcional perquè els proveïdors ja no en tenen. "Contactes", diu el Marc, farmacèutic, amb un somriure quan se li pregunta com les han aconseguit. "Si t'esperes dos minuts, veuràs algú que entra a demanar una màscara o gel", diu, i, en efecte, dos minuts després passa, amb dos clients seguits, i somriu al periodista com qui diu "Veus com t'ho havia dit?" "Alguns estan molt desinformats i els dic que és com una grip comuna i que no cal que es posin màscara", explica, mentre que altres farmacèutiques expliquen que turistes i gent que ha de viatjar encara té més interès en comprar el material.

"Estem en un món on tothom viatja molt, i això fa que sembli que tot va més ràpid", reflexiona de nou la cònsol d'Itàlia, que explica que no hi ha hagut una allau de correus i consultes al consolat aquests dies, però sí un lleuger increment per demanar el que s'ha de fer. "Jo acostumo a dir que truquin al 061, que són metges i n'informaran millor", diu. I explica que estan en constant contacte amb les autoritats sanitàries per saber el protocol i donar-lo a conèixer i, sobretot, estar atents per si canvia. També parlen amb l'Hospital Clínic, on tenen "molt ben cuidada" la pacient infectada. Ella, la cònsol, és de Roma, i la seva família està molt "tranquil·la". Ella també, i afirma que no ha rebut cap tracte diferent a Barcelona des que es va desencadenar el brot a Itàlia.

Una dona que no és italiana, poc abans de l'entrevista, arriba al consolat a demanar si hi ha risc per un viatge que ha de fer a Itàlia, on faran una ruta de feina des de Florència fins a Assís. Els recepcionistes la informen que no hi ha cap restricció, però el vigilant de seguretat li explica que el ministeri ha recomanat no viatjar a les zones afectades i que, malgrat que Florència no és en aquestes zones, és a prop. La dona no sap ben bé què fer i reconeix que no sap tampoc ben bé els perills del virus.

La preocupació, la calma, la incertesa i l'humor s'alternen a les converses de carrer, on el coronavirus ocupa avui un lloc destacat. "Com tanquin els museus i el Camp Nou, veureu", deia una taxista per ràdio dimarts a la tarda, poc després que es conegués el primer cas a Catalunya, preocupada pel negoci. Als bars, les bromes i preguntes guanyen força. Un jove al carrer Urgell diu que el seu cafè amb llet crema i la cambrera somrient hi intervé posant-hi llet tèbia. "Tot té solució en aquesta vida –diu, i deixa un breu silenci–: menys el coronavirus". La ironia resumeix una sensació.