No hi ha dubte: les vacances són bones per a la salut. Però també és cert que hi ha persones que, tan bon punt les comencen, no es troben bé. Casualitat? Mala sort? Trencar amb una rutina diària marcada per la feina implica una sèrie de canvis que tenen conseqüències biològiques i psicològiques, fins al punt que en algunes persones poden provocar certs trastorns.
Es pot sentir cansament, tenir més son, menys gana, notar molèsties digestives, estrenyiment o dificultats per mantenir l'atenció. Hi ha qui es constipa. Si no hi ha cap altra patologia de base, es tracta de trastorns passatgers, que poden durar entre 2 i 4 dies, explica Antoni Bulbena, director de l'Institut d'Atenció Psiquiàtrica de l'Hospital del Mar de Barcelona.
Frenar en sec
Darrere de totes aquestes molèsties passatgeres hi ha un mateix motiu: el canvi de ritme. Durant l'any, el cos està acostumat a llevar-se, esmorzar, dinar, sopar i anar a dormir a la mateixa hora cada dia. La ment també està ocupada pensant en les mateixes coses, tracta amb un cercle determinat de gent i s'organitza i troba solucions per a un entorn concret. Desconnectar de tot és necessari. Però frenar en sec requereix una habituació. "L'exemple el tenim durant tot l'any: la gent que els diumenges s'aixeca una hora més tard que normalment s'aixeca baldada: el nostre cos és molt exigent amb els ritmes", apunta Bulbena.
Hi ha un 15% de persones a qui els canvis els fan trontollar. "Modifiquen els nostres referents d'orientació -explica Bulbena-. La nostra vida artificial i agendada canvia, i desconnectar no prova igual a tothom. Hi ha qui es desprograma i, aleshores, el seu cos respon quedant-se massa desconnectat".
Les persones més susceptibles de patir aquests desajustos són les que viuen una vida extremadament adaptada a la feina. Com més adaptats, menys adaptables, diu Bulbena. Hi ha estudis que demostren que els canvis de ritme poden afectar el sistema immunitari i el metabolisme. Per exemple, se sap que les persones que canvien de torn de treball tenen tendència a disminuir les seves defenses naturals. També que viure més a la nit pot alterar els nivells de glucosa. A la llarga, la incidència de la diabetis és més alta entre les persones que fan torns de nit.
Durant les vacances també canvia l'entorn social. Es pot passar d'estar fora de casa durant tot el dia a conviure en família, parella i criatures, les 24 hores del dia. O d'un entorn molt rutinari a un lloc desconegut, amb una cultura totalment diferent, amb un altre idioma i maneres de fer. I és evident que canviar de paisatge físic i humà xucla una energia que si, a més, no es té per culpa d'aquest jet lag d'inici de vacances, pot arribar a crispar els nervis.
Sobretot calma
"Les dificultats per adaptar-se poden provocar frustració. I la frustració és el principal motiu pel qual ens posem agressius -explica Bulbena-. Enfadar-se és un ansiolític, és incompatible amb la por a les dificultats, estar combatiu és un antídot". Qualsevol petita dificultat pot provocar baralles que dificulten el consens sobre les noves rutines. El gust amarg que poden deixar pot arribar a espatllar unes vacances senceres. Per això, l'expert recomana prendre's les coses amb molta calma.
També és cert que compartir més espai i temps lliure amb familiars pot posar en relleu friccions que durant l'any no hi ha temps perquè surtin. Aleshores, el temps hauria de servir d'oportunitat per fomentar l'aclariment en un ambient pausat i tranquil.
També hi ha qui, després d'uns dies de descans, ja no sap què fer amb el seu temps de lleure. Aquest avorriment també pot provocar angoixa. "Aquesta desconnexió del món hauria de canviar-se per una connexió amb un mateix. És bona i necessària. Estem molt programats per respondre a un entorn concret, però no per connectar amb nosaltres mateixos", apunta Bulbena. Reflexionar, deixar que les coses se situïn al seu lloc, contribueix a fer que les vacances tinguin un efecte reparador.
Escoltar el cos
D'altra banda, durant les vacances també poden detectar-se problemes de salut que semblen nous però que es porten a sobre tot l'any. Sovint no "s'escolta" el propi cos. Quan parem, sentim com es queixa.
Hi ha algunes mesures per evitar aquesta desconnexió negativa. Psicològicament, el més important és estar motivat per les vacances. I per això, més enllà de l'oportunitat de descans, està bé planificar una mica els canvis. "La passivitat no ajuda". L'expert aconsella viure les vacances durant tot l'any. Pensar abans què es farà, com s'organitzaran les coses i preveure els imprevistos.
Bulbena destaca un altre efecte psicològic de les vacances: es fan coses que durant la resta de l'any ni existeixen. "Es produeix un efecte màgic: ens posem uns pantalons curts i unes vambes i sembla que ja podem jugar a futbol o podem fer qualsevol altre exercici que no fem mai". I aleshores sí que ja els trastorns no són psicosomàtics, sinó fractures o dolors ben evidents.
