Empenyorar les joies per reduir l’impacte del coronavirus

València150 euros per dos anells o 200 per dos collarets i dos penjolls. Són les humils quantitats per les quals moltes persones s’acomiaden aquests dies de les seves joies familiars. Necessiten aconseguir un ingrés extra per suplir el sou que la crisi econòmica desfermada pel coronavirus els ha arrabassat. Ho fan amb l’esperança de poder tornar aviat els diners i així recuperar les arracades regalades per un ésser estimat o aquell anell heretat de generació en generació.

Per a la Lili, una dona colombiana que es dedica a netejar cases i que ja suma més de dos mesos sense feina com a conseqüència de les mesures de confinament, primer, i de la por al contagi, després, els 150 o 200 euros equivalen a poder pagar els 280 euros del lloguer del pis on viu al popular barri de Marxalenes de València, un d’aquells racons de l’urbanisme franquista per on és tan probable divisar un turista com un hipster.

Mentre conversa amb l’ARA, aquesta treballadora de 56 anys sosté amb les puntes dels dits el val que tres dies abans li va donar l’ONG Banc d’Acció Solidària a l’estadi del València CF. I és que la demanda d’aliments ha crescut tant que l’equip de l’opulent empresari singapurès Peter Lim va cedir el recinte esportiu per facilitar la distribució d’ajuda. La Lili ens explica que va a bescanviar l’arrugat paper per una mica de menjar al supermercat que hi ha a només 20 metres de la joieria on ha empenyorat un collaret. “Ja ho havia fet altres vegades, però aquest any és la primera ocasió”, es justifica abans d’endinsar-se en l’establiment d’alimentació.

Tot i que la majoria de les persones que empenyoren les joies resideixen als barris perifèrics, el nucli d’aquesta activitat a València és al centre de la ciutat, en concret a les oficines del centenari Monte de Piedad, que han estat tancades fins a l’1 de juny. A dos quarts de nou del matí, mitja hora abans que obri, la cua ja és ben llarga. Les desenes de ciutadans que la formen s’han garantit agafar un dels 120 torns que concedeix l’entitat cada dia, que ha de restringir l’aforament. A les 12 encara hi ha més de 30 persones, gairebé totes amb mascareta i guardant la distància de seguretat. Només incompleixen la norma les que són més a prop de la porta, potser excitats per la possibilitat d’acabar amb tanta espera.

Una de les que ha matinat és la Maritza, una ciutadana hondurenya de 44 anys que es dedica a la neteja de cases i que puntualment també treballa de cambrera. Sense feina, pretén empenyorar dos anells, la mateixa operació que va fer ara fa un any i que li va permetre aconseguir 150 euros. Una petita ajuda per sostenir una família amb tres fills.

Més folgada és la situació de la Digna, una dona equatoriana de 50 anys que ha vingut a renovar l’empenyorament, en el seu cas de dos collarets i dos penjolls. “Me’n donaven fins a 377 euros, però només en vaig voler 200”, ens explica. Casada i amb dos fills, la Digna sap el que és lluitar contra el virus. Treballa al geriàtric San Joaquín i Santa Ana de València i afirma que han tingut “sort”, que cap dels 76 residents s’ha contagiat. Atribueix l’èxit a la fermesa de les mesures. “Vam tancar les portes el 8 de març i ja no vam deixar entrar ningú. Era necessari: el més jove dels nostres iaios té 86 anys”.

La renovació que sol·licitarà la Digna és una de les opcions amb què compten els clients quan encara no poden recuperar les joies. Ajornen el pagament però sumen més interessos, que oscil·len entre el 6,5% i el 8,5% si tenim en compte les tarifes de Monte de Piedad, un import al qual han de sumar les comissions de taxació i custòdia, que en el cas d’aquesta auxiliar de geriatria s’eleven a 22 euros. “Nosaltres ja hem notat un augment de les operacions. La clau per saber si creixeran molt més és si aquestes persones recuperen la feina o no”, ens alerta una treballadora d’un establiment dedicat a l’empenyorament que observa amb resignació com la llarga cua no es redueix en tot el matí. Tot, per aconseguir els imprescindibles 150 euros.