Enganxades al terra de la precarietat

Més de la meitat de les dones treballen en feines intensives en mà d'obra i sense opció de millora

"Sempre he fet això. Quina feina trobaria jo ara amb 57 anys?”. La Lilibeth fa anys que encadena feines de neteja i de tenir cura de les criatures de la casa, en les quals li solen demanar que els parli en anglès. D'aquí, es disculpa, les seves dificultats amb el castellà. Dissabte passat se li va acabar el contracte amb una família i ara ja està buscant ofertes en aquest mateix àmbit. No es planteja cap canvi tot i que admet que la feina és "dura" i que sovint les exigències van a més a mesura que passen els dies i no es recompensen de cap manera. Ella fa 12 anys que va arribar de Filipines i, més enllà d'alguna experiència en el camp de la restauració, sempre s’ha dedicat a la neteja i les cures. Sempre en cases de particulars. "Una feina poc reconeguda", assegura, i en la qual, al principi, li van xocar les condicions precàries de viure interna. Ara ja no aspira a canviar de sector tot i que sí que busca negociar condicions millors abans d'acceptar una oferta.

Qui sí que intenta com sigui un gir laboral és la Johira, que va fugir de Veneçuela amb la família fa dos anys. Allà exercia d'advocada i tenia la vida muntada –amb casa pròpia, apartament a la platja i possibilitat de pagar els estudis als fills–, aquí ha fet de cangur i de teleoperadora i ha refet el seu currículum per intentar adaptar-se a la nova situació: "No m'importa treure'm l'anell de graduada per fer una feina diferent”. Ella i la Lilibeth tenen trajectòries vitals molt diferents, però les dues topen amb les dificultats laborals afegides de ser dones, immigrants i haver superat la barrera dels 45.

Parlem sovint del sostre de vidre que limita les possibilitats de les dones d'ascendir als llocs de presa de decisions –a Catalunya, només un 3,6% de les treballadores tenen rang directiu–, però hi ha una problemàtica encara més estesa entre les treballadores, la que es coneix com a terra enganxós: aquelles professions amb unes condicions precàries i que no ofereixen cap possibilitat de millora. Fas això i, per molt bé que ho facis i molta experiència que puguis acreditar, continuaràs fent això. Un "cul de sac" o "una cursa que no porta enlloc", segons recull l’estudi El terra enganxós de les dones a la ciutat de Barcelona, que han fet Pilar Carrasquer i Mariana do Amaral per a Barcelona Activa.

Una de les realitats que recull l’informe és que el 52,6% de les dones que treballen a la ciutat viuen en aquesta precarietat, deu punts per sobre del percentatge d’homes que es troben atrapats en aquestes feines. I la proporció creix si s’hi sumen elements com ser una persona migrada o no tenir estudis superiors. O tenir-los però no poder-los convalidar, com els passa a moltes dones immigrants. L’informe s’ha fet a partir de les dades de la Mostra Contínua de Vida Laboral del 2016 i amb entrevistes en grups de discussió, i s’ha centrat en quatre sectors amb una alta feminització: la neteja d'edificis, l'hostaleria, la restauració i el servei d’atenció domiciliària. "Moltes vegades és un peix que es mossega la cua, perquè les dones que treballen en sectors com la neteja han d’encadenar moltes feines i sovint treballen amb horaris canviats i no tenen opcions per formar-se, estan ancorades a aquestes feines per poder tirar endavant", explica Raquel Gil Eiroá, comissionada de Promoció de l’Ocupació i Polítiques contra la Precarietat de Barcelona, que afegeix que molts cops les dones, per condicions familiars, no opten a millores laborals que impliquen canvis d’horari i tenen més jornades reduïdes.

La comissionada apunta que es parla molt poc d’aquesta majoria de dones atrapades als llocs més baixos de la piràmide d’ocupacions perquè està acceptat que són elles les que estan a la base de la piràmide i perquè les feines associades a rols que es consideren femenins, com les cures o la neteja, estan poc valorades.

La força del col·lectiu

En els quatre àmbits estudiats, el percentatge d’ocupació de la categoria més baixa –el que s’anomenen trajectòries "sempre sticky" o de terra enganxós– supera el 56,5% del total, mentre que si es tenen en compte la resta de sectors, aquesta categoria no arriba al 35%. En aquests sectors, el pes de la població d’origen immigrant és el doble que a la resta d’àmbits i també hi ha moltes més persones amb estudis primaris que secundaris, el 18,5% i el 12,5% respectivament, mentre que si es miren la resta de sectors, la proporció és la contrària. Nou de cada deu persones contractades en l’àmbit de la neteja ho fan dins de la categoria considerada més precària. Algunes de les recomanacions que fa l’estudi són millorar l’accés a la formació –descentralitzant els punts d’informació sociolaboral– o la negociació col·lectiva de les condicions laborals.