RELIGIÓ

Enrique de Castro, capellà: "L'Església s'ha d'oblidar de pontificar i adoctrinar"

Anomenat Cura Rojo, treballa amb drogoaddictes, presos i okupes desnonats a Madrid. L'arquebisbat va voler tancar-li la parròquia el 2007

Enrique de Castro, fill d'un general de l'exèrcit de l'aire que un dia va decidir ser capellà, s'ha enfrontat a les injustícies durant dècades des de la parròquia de San Carlos Borromeo, la mateixa que l'arquebisbat de Madrid va voler tancar el 2007 per l'heterodòxia dels que la conduïen. El periodista Marçal Sarrats ha relatat en el llibre Así en la Tierra . Enrique de Castro y la iglesia de los que no se callan -presentat ahir a Barcelona- aquest treball amb drogoaddictes, presos, okupes i desnonats. L'anomenat Cura Rojoels acull a casa seva.

Durant dècades ha atès i conviscut amb els més desvalguts. Com s'ha de reaccionar ara, quan la crisi ha noquejat la classe mitjana?

Tenim el miratge de voler solucionar els problemes globalment. ¿Hi ha algú que pugui salvar el món? Jo no ho crec. Sí que crec que des del poder no vindrà la solució. El poder no és intermediari de l'alliberació humana. Al contrari, és intermediari de la repressió humana. Ara que la crisi afecta la classe mitjana, les persones vénen a la parròquia amb molta vergonya, perquè mai havien estat del sector dels desnonats ni dels exclosos. Plantegem que dels problemes n'hem de sortir junts. Les solucions sempre s'aporten des de la base, creant teixit ciutadà.

¿És el que fa la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o el 15-M?

Hi ha un moviment de contagi, un esperit lluitador que diu que ja n'hi ha prou. Les classes mitjanes també s'hi hauran de sumar. Al poder sempre se l'ha de posar en evidència. El poder ha d'estar al servei del poble. No espero un papa nou o un líder polític nou. Vull que la gent prengui la iniciativa.

Diu que el Vaticà és antievangèlic. Què li suggereix el papa Francesc?

Tot el que Jesús va denunciar, va posar en evidència i es va carregar, el temple i el sacerdoci, ho recupera l'Església. El Papa, amb l'estil de Joan XXIII, està carregat de bones intencions. Quan expressa que vol una Església pobra i per als pobres, està dient el que realment vol. I això crea recels. Una altra cosa és si podrà fer un canvi significatiu. L'Església no necessita ser un estat.

És partidari de la legalització de les drogues, del matrimoni homosexual, del celibat opcional i recomana l'ús del preservatiu. Són debats que l'Església no ha afrontat.

Si l'Església deixés d'opinar de determinades coses, seria més Església. La seva essència hauria de ser donar la bona notícia, que és el significat de l'Evangeli. Al final, però, sempre apareix la voluntat de mantenir el poder sobre la consciència de l'ésser humà. L'Església s'ha d'oblidar de pontificar i d'adoctrinar. A l'Evangeli no hi trobes un codi de moral i molt menys un codi de moral sexual. La base de l'evangelització és el món social. No pots servir a Déu i al diner. És el missatge.

¿Els bisbes encarnen el que no li agrada de l'Església?

Entre els bisbes, hi ha gent de fe, com Pere Casaldàliga. El bisbe que sempre s'ha quedat reclòs en una urna no coneix el carrer. És producte d'una manera de transmetre el poder que ha fet molt mal i que continua vigent. Han de descobrir la realitat del poble. Els bisbes haurien de sortir al carrer, estar amb la gent.

A Rouco Varela li interessa més la reforma educativa.

És un disbarat el que s'està fent. Com pot ser una assignatura, la religió? Tal com està concebuda, és catequesi. Això s'ha de fer a la família, però no a l'escola. Considerar la religió com una assignatura produeix rebuig. No em sorprèn que això passi amb la dreta al poder. Em sorprenia més que el PSOE no trenqués el Concordat amb el Vaticà.

¿La reforma de la llei de l'avortament ens fa retrocedir massa?

La feina de l'Església és acollir tothom i trobar solucions per al que ens desborda. Per què l'Església pontifica sobre quan comença la vida? Quina postura hem de tenir si una noia decideix avortar? Excomunicar-la o abraçar-la? Sort que la reforma genera oposició fins i tot dins del PP i de l'Església.

Més continguts de