Societat 08/01/2014

Ensenyament presenta al·legacions a l'esborrany del decret de continguts curriculars de la llei Wert

La consellera, Irene Rigau, reclama al govern espanyol el dret de la Generalitat a desplegar la seva pròpia política educativa

Acn
2 min
La consellera d'Ensenyament, Elena Rigau.

AmpostaEl departament d'Ensenyament ha presentat al·legacions a l'esborrany de reial decret de continguts curriculars que desenvolupa la Lomce o llei Wert. La consellera, Irene Rigau, ha revelat que el departament va trametre l'escrit al ministeri d'Educació el passat 3 de gener, després de l'anunci d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei el passat mes de desembre. L'esborrany detalla de forma exhaustiva el contingut de les matèries que s'hauran d'impartir als centres d'ensenyament de tot l'Estat. Rigau, que ha carregat contra la llei Wert per voler "anul·lar" políticament Catalunya, ha reivindicat el dret de la Generalitat a aplicar les seves pròpies polítiques educatives desplegant la LEC. El projecte de reial decret podria afectar directament l'ensenyament de matèries com la història de Catalunya, per a la qual no deixa pràcticament espai al currículum, o determinar explícitament i de forma detallada quins autors concrets s'han d'estudiar en assignatures com filosofia. Una qüestió que fa temps que genera recels entre la comunitat educativa i que es va acabar concretant fa unes setmanes amb la publicació de l'esborrany.

Rigau ha situat l'oposició als preceptes d'aquesta proposta en el mateix marc d'oposició de la Generalitat a la Lomce, contra la qual va anunciar un recurs d'inconstitucionalitat. Una llei, ha assegurat, "emblema del procés de recentralització, anul·lació política, que deixa al mínim les competències fent una regulació exhaustiva per fer polítiques educatives pròpies al territori". Sense voler entrar a detallar els arguments de les al·legacions, Rigau ha reiterat la voluntat del Govern de "desplegament de la LEC a Catalunya" per "donar vitalitat al projecte educatiu i desenvolupar al màxim les competències".

La consellera, a més, ha volgut enviar un missatge tranquil·litzador a les escoles i instituts catalans sobre les "orientacions" que han de rebre del departament per al curs vinent sobre els continguts curriculars, amb voluntat de separar la confrontació política del debat pedagògic. Així, ha assegurat, les indicacions intentaran donar "resposta als reptes legislatius i també polítics, però volem que els pedagògics siguin prioritaris en l'enfocament orientatiu del funcionament dels nostres centres", posant l'accent en la "pedagogia, l'èxit escolar, la formació d'ensenyants i la promoció dels alumnes".

Centre "singular"

"Al Govern treballarem perquè, paral·lelament, puguem reivindicar conjuntament amb el Parlament la primacia de la llei aprovada el 2009", ha conclòs la consellera, que ha fet aquestes declaracions durant l'acte d'inauguració oficial de l'Institut de Tecnificació Esportiva d'Amposta, en funcionament des del passat curs 2012-2013, i on ha estat rebuda per una dotzena de professors i mestres de la junta de personal docent de les Terres de l'Ebre que protestaven contra les retallades.

Segons ha destacat Rigau, per les seves característiques, el centre ha esdevingut un projecte "singular" a Catalunya, que combina els ensenyaments d'ESO, batxillerats i formació professional vinculats a l'àmbit esportiu. També pel fet que es trobi enclavat en un campus amb diversos equipaments esportius, com el centre adscrit a la URV que imparteix graus universitaris de ciències de l'activitat física i l'esport. "No només ha de donar servei a les Terres de l'Ebre sinó a tot Catalunya amb aquesta vocació esportiva", ha subratllat, convençuda que aquests condicionants li confereixen un "segell de qualitat" i de "referent pedagògic". L'obra ha costat uns 4,5 milions d'euros, que la Generalitat paga de forma progressiva.

stats