Ensenyament contractarà 800 docents per suplir la demanda del proper curs a l'escola pública

Bargalló confia solucionar la manca de professors de matemàtiques, català i castellà a secundària amb la incorporació de mestres i graduats sense màster

L'augment de la població escolar i de la demanda de places públiques es compensarà amb un increment de 800 professors de cara al curs vinent. Així ho ha explicat el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, en una entrevista a l'ACN. Bargalló ha explicat que la mesura es finançarà a través del pressupost de contingència del departament de la Presidència, ja que la pròrroga dels pressupostos no ha permès contractar docents per a altres conceptes. El conseller també ha explicat que la manca de 300 professors de català, castellà i matemàtiques se solucionarà amb mesures excepcionals a la borsa d'interins, però ha alertat que les mesures s'hauran de repetir si no augmenta el nombre de titulats en aquests estudis.

Les dades de matriculació i la composició de l'oferta final d'escola pública encara no són definitius però l'increment de població escolar i la demanda de places públiques, que ha mantingut oberts més grups dels inicialment previstos, obligarà el departament d'Ensenyament a contractar aquests 800 nous professors. Així, la plantilla de docents arribarà pràcticament als 72.000. 

D'aquesta manera se solucionaran les necessitats d'escolarització però no es podrà ampliar la plantilla per a altres conceptes com podria ser la modificació de ràtios. Però aquest no és l'únic canvi que es posarà en marxa el curs vinent, ja que la manca de professorat de català, castellà i matemàtiques a secundària ha obligat el departament a prendre mesures ''excepcionals'' per solucionar-ho. Bargalló ha xifrat en 300 els docents que faltaven d'aquestes especialitats i el seu buit l'ocuparan a parts iguals mestres habilitats per fer classe a ESO, graduats que es comprometin a fer el màster de professorat abans de tres cursos i professors que puguin acreditar coneixements per impartir aquesta matèria. 

Pel que fa als mestres que exerciran a 1r i 2n d'ESO ho faran només en les especialitats de català, castellà i matemàtiques. Tot i que en un inici el departament havia ofert fins a 223 places, finalment, només són 100 els mestres que s'han acollit a la mesura. 48 ho faran a matemàtiques, 36 a català i 16 a castellà. 

Segons ha explicat Bargalló, les tres opcions ''no són excel·lents'' però permeten solucionar la manca de graduats en ciències exactes i filologia catalana i castellana. Confia que aquesta sortida sigui suficient per al curs vinent però reconeix que s'hauran d'avaluar noves mesures excepcionals si no entren nous graduats a la borsa de docents. En aquest sentit destaca que les universitats han ''d'ajudar'' a promoure entre els estudiants d'aquests graus la docència com una sortida laboral amb inserció, a banda de la recerca. 

Rècord a la borsa de docents 

L'últim curs la situació ja va obligar a contractar professorats sense màster, i Bargalló no descarta tornar-ho a fer si durant aquest curs les baixes laborals no es poden arribar a cobrir amb el personal de la borsa. I és que amb aquestes mesures la borsa de docents ha crescut en 5.192 inscrits sense cursar el màster però amb el compromís de fer-lo els pròxims anys. Així, actualment, la borsa té 9.513 docents, 9.099 de secundària i 414 de primària. Per a les substitucions i els interinatges del curs vinent, la prioritat es vehicularà precisament al voltant d'aquest màster. Es donarà feina primer als que ja el tenen, després als que el cursen i ja l'hauran obtingut amb tota probabilitat a principi de curs i finalment als qui s'han compromès a obtenir-lo dins els tres cursos següents. 

Amb aquestes dades, la borsa de docents ha arribat a una xifra rècord d'inscrits tenint en compte que no s'han convocat places per a totes les especialitats ni en tots els territoris. L'última vegada que es van convocar totes s'hi van inscriure 11.000 professors i mestres.

A favor de l'autonomia de centres

Bargalló ha defensat l'autonomia de centres en la contractació de personal, ja que creu que el marge que ofereix el decret de plantilles és positiu per millorar el projecte educatiu d'escoles i instituts. El conseller entén les ''reticències'' dels sindicats però aposta per un control més gran dels casos que puguin generar sospites abans de tirar enrere la mesura.

Creu que és positiu que les escoles tinguin una part de la plantilla ''genèrica'' i una part ''personalitzada'' amb la decisió en el centre. Per a Bargalló, l'única manera de continuar garantint els drets laborals és reduir la taxa d'interinitat, però defensa que s'han de saber mantenir aquests drets amb el treball pedagògic dels centres. 

''Em nego que amb 5.000 centres, els centres no puguin plantejar un projecte educatiu propi perquè n'hi ha uns 50 o 100 en què el procés potser no ha sigut net'', conclou Bargalló. El conseller ''es nega'' a ''no avançar en la millora'' a causa d'aquestes reticències.

Bargalló no vol encapçalar ''el departament de la innovació'' sinó que es decanta ''pel departament de la millora''. En aquest sentit defensa que els centres millorin cada any i que l'administració els ha d'oferir les eines per aconseguir-ho i fer que ''la recerca de la millora sigui més efectiva''. En cap cas, diu el conseller, la innovació ha de ser una eina de màrqueting.

Més continguts de